dimecres, de maig 24, 2006

Viatge a Síria i Jordània

DIA 1r -BARCELONA – AMMAN

Dijous, 05 OCT

A les 22,00 hs. presentació a l'aeroport del Prat, terminal A, taulells de la Cia. aèria ROYAL JORDANIAN.

Assistència del nostre personal en els tràmits de facturació.

Un guia "tour conductor" professional viatgera amb el grup des de Barcelona.

DIA 2n -AMMAN – BOSRA - PALMIRA

Divendres 06 OCT

Sortida a les 00,30 hs. en vol regular amb destí AMMAN. Nit a bord.

Arribada a les 04,55 hs. a l'aeroport de la capital jordana.

Benvinguda de part del nostre personal de parla hispana i trasllat en autocar privat fins a la frontera siriana.

Benvinguda per part del nostre guia sirià i canvi d'autocar. A uns 40 Km de la frontera trobem la ciutat de BOSRA, esmentada per els antics egipcis (inventaris de Toutmosis III) i també en la Bíblia (ciutat nabatea), els romans la van promoure a capital de la regió d'Aràbia (106 d J.C) per passar a tenir un paper principal en l'història del cristianisme primitiu (va ser seu d'un arquebisbat). Visitarem el seu teatre – fortalesa. A l'interior del que pot semblar una fortalesa més, s'amaga un formidable teatre romà. Més de 15.000 espectadors poden prendre seient enfront d'un escenari decorat amb columnes corínties. Ben a prop, trobem les ruïnes de què va ser Catedral de Bosra (512), en aquesta església es va inspirar Justinià per construir Santa Sofia.

Dinar en un restaurant.

Al vespre, continuem viatge en direcció a PALMIRA.

Conforme ens acostem a Palmira veiem assentaments de beduins. El desert el tenim a dreta i esquerra.

Arribada a l'HOTEL PALMYRA CHAM PALACE . 5*****. Sopar i allotjament.

Aquest hotel pertany a la prestigiosa cadena Cham és l'únic 5***** de Palmyra i el millor de la ciutat. Ofereix habitacions còmodes i un bon servei

DIA 3r -PALMIRA – HAMA - ALEP

Dissabte 07 OCT

Desdejuni bufet.

Visitarem PALMIRA al matí

Aquesta ciutat romana és denominada la Reina del Desert. Un mercader anglès en 1.691 va entrar a l'oasi de Tadmor. Allí hi havia un grup de famílies que acampaven enmig de les antigues ruïnes. Occident va començar a conèixer Palmira.

Les seves ruïnes ofereixen al visitant el que va ser una de les metròpolis del món antic. L'àgora, el teatre, les termes, el temple de Bel (es venerava una divinitat suprema: Bel. nom d'origen babilònic), les esglésies bizantines, les tombes, i al fons, en un tossal, el castell àrab.

Dinar a l'hotel y sortida en direcció al nord del país.

En ruta visitem HAMA. El seu renom turístic l'hi deu a les seves 17 sínies, totes en moviment. Situada entre Alep i Palmyra, és esmentada en la Bíblia amb el nom de "Amath". Els selèucides li donen el nom de "Epiphania". És una ciutat tradicionalista convertida en un el verger.

Arribada a Aleppo. Sopar i allotjament en hotel a determinar.

DIA 4t -ALEP

Diumenge 08 OCT

Desdejuni buffet.

De totes les ciutats sirianes ALEP és la que produeix al visitant la impressió més profunda. Començarem la visita al Museu Arqueològic: Sala Marí: Al costat del Museu de Damasc i el Louvre conté les més belles col·leccions d'objectes procedents de la ciutat siriana de Marí, al costat de l'Eufrates i gairebé fronterera amb Iraq. Sala Ugarit: Recull peces de bronze i or de la Gran porta de la costa siriana.

Posterior visita a la zona de la Ciutadella, d'una bellesa arquitectònica austera, és un bastió infranquejable. No visitarem d'interior ja que ofereix un aspecte desolat. Només conté les ruïnes d'una petita església bizantina transformada en mesquita, una presó i algunes cisternes.

Esmorzar al Restaurant MARTINI, en el bell barri cristià / musulmà ens ofereix l'ambient d'un "karvansarai" otomà.

La Gran Mesquita o de Zacarías , al seu interior es venera la Tomba de Zacarías, pare de Sant Joan Baptista. El seu pati i bell minaret són de gran interès. Al contrari que en altres mesquites, aquesta té la peculiaritat d'obligar a descalçar-se a l'entrada del pati. Seguirem, a peu, pel soc, fins a l'hospital Pimarstan (S.XIII) on els metges de l'època intentaven calmar als malalts mentals amb el murmuri de l'aigua de les seves fonts.

Passeig pel Barri Armeni.

Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 5è -ALEP

Dilluns 09 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la Basílica de Sant Simeó situada a uns 40 Km, al nord-oest d'Alep en una zona calcària i bastió del cristianisme en els primers segles de la nostra era. Ermites, grutes i monestirs trobem en aquesta zona. El màxim interès està a la Basílica de Sant Simeó l'Estilita, que va passar 36 anys de la seva vida sobre una columna. Va ser un asceta. Pelegrins de tot el món visiten la Basílica.

Tornada a la ciutat i dinar en un restaurant.

La tarda serà lliure per poder gaudir amb calma d'una estona de compres. Disposarem de l'autocar per efectuar els trasllats i el nostre guia acompanyarà els viatgers que ho desitgin per l'anima't traçat de carrerons que formen el soc.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 6è -ALEP – KRAK DELS CAVALLERS - DAMASC

Dimarts 10 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida en direcció al KRAK DELS CAVALLERS.

Aquesta fabulosa fortalesa dels croats evoca segles de lluites implacables. La seva construcció cau abans del 1.170 amb posteriors reformes i ampliacions. La sala dels cavallers, construïda en el S. XIII en un superb estil gòtic, la capella i la sala capitular són alguns dels punts a recórrer.

Dinar en un restaurant.

Per una ruta gairebé desèrtica continuem viatge cap a MAALOULA.

Es visitarà el Monestir de Santa Tecla o Mar Takla.

A la seva sortida es passarà per un estret congost que ens conduirà al tossal que domina la ciutat i on està el Monestir de Sant Sergi o Mar Sarkis, oficial romà cristià que l'any 305, sota l'emperador Dioclecià, va ser martiritzat per negar-se a adorar a Júpiter

Després de 55 Km. de ruta arribem a Damasc.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CHAM PALACE 5*****.

Hotel de gran prestigi, és membre de "Leading of the World

DIA 7è -DAMASC

Dimecres 11 OCT

Desdejuni buffet.

Inici de la visita a la ciutat de DAMASC, capital del país . Efectuarem un recorregut visitant els llocs següents:

Madrasa A l'Adlya, antiga escola coránica, Tomba de Saladi, edifici modest que alberga un dels més grans caps i guerrers del món musulmà. Mesquita dels Omeies (any 705). Esplèndida. Mesquita de Rongaya (besnéta de Mahoma). Al seu interior es venera la seva tomba. És una bellíssima mesquita xiïta.

Dinar al Restaurant UMAYYAD, ubicat enfront de la Mesquita dels Omeies. La seva ornamentació i bona cuina, tipus bufet, ens servirà de descans en la nostra visita.

Visitarem les Esglésies de Sant Ananeas i de Sant Pau, després, pujarem a la Muntanya Casión i observar una panoràmica de Damasc. Abans del sopar anirem al soc d'artesania, petit però amb gran sabor.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 8è -DAMASC

Dijous 12 OCT

Desdejuni bufet.

Dediquem el matí a visitar el Museu Nacional, tanca la millor col·lecció arqueològica de Síria. Dividirem la visita en tres apartats : les antiguitats clàssiques, les orientals i les islàmiques. Triarem una selecció entre les obres més significatives.

Dinar en un restaurant.

Després de dinar disposarem de la tarda lliure. Proposem visitar el soc (mercat cobert) i comprovar la nostra habilitat per al regateig. Per a aquells que no agradin de les compres suggerim (activitat facultativa) visitar un hammán (bany àrab) per deixar-se seduir pels excel·lents massatges i tractaments que ofereixen aquests llocs d'autèntica tradició mil·lenària

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 9è -DAMASC - AMMAN

Divendres 13 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la frontera jordana, per autopista. Després d'aproximadament quatre hores de viatge arribada a Amman, capital del regne deshabita. A la frontera haurem canviat d'autocar i guia.

Dinar al Restaurant ELS MOLINS. Ubicat en una zona residencial ofereix una saborosa cuina a base de barbacoa. No serveixen alcohol.

Al vespre s'efectuarà una visita panoràmica a la ciutat d'AMMAN.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CROWN PLAÇA HOTEL, 5*****.

Hotel còmode i confortable. Habitacions correctament equipades.

DIA 10è -AMMAN i JERASH

Dissabte 14 OCT

Desdejuni buffet.

Sortirem cap a JERASH, al nord d'Amman, ciutat grecoromana i principal capital de la decápolis. Temples, teatres, places, banys i carrers ens traslladen l'emperador Adrià.

Dinar en un restaurant.

Al vespre tornada a AMMAN. Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar al Restaurant REEM AL VANADI, lloc de solera a Jordània i on es podrà gaudir d'una excel·lent cuina àrab.

Allotjament.

DIA 11è - AMMAN – MADABA – MUNTANYA NEBO - PETRA

Diumenge 15 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a MADABA, al sud d'Amman, apareix aquesta ciutat en distints textos sagrats: el llibre dels Nombres, el I Llibre de les cròniques, en el llibre de Josuè, Isaïes, etc. El ritu ortodox melquita té una litúrgia vistosa i Mádaba és, potser , el lloc més representatiu en aquests ritus. Com a lloc d'interès i visita, l'església de Sant Jordi, centre d'una comunitat àrab de ritu ortodox grec, que tanca el Mosaic o Mapa de Terra Santa i que mostra tota Palestina (S.VI).

Ben a prop està la MUNTANYA NEBO (10 Km). Visitarem l'església que conserva les restes arqueològiques trobades al cim de la muntanya. Aquí Moisès es va acomiadar del seu poble camí a la terra promesa.

Dinar en un restaurant en ruta.

Continuació cap a PETRA a través de la ruta dels reis (de bellíssims paratges).

Sopar i allotjament a l'HOTEL MOVENPICK. 5*****.

Ubicat a 3 minuts a peu de l'entrada de Petra. Decoració d'estil arabesc. Piscina, terrassa panoràmica. Un dels millors hotels de Petra.

DIA 12è - PETRA

Dilluns 16 OCT

Desdejuni buffet.

Jornada completa dedicada a la visita de PETRA.

Creuarem el "siq" (canó de 1200 m. de longitud) amb alçària de 90m'i literalment espectacular. Finalitzat el "siq" apareix el monument més impressionant, el "Khazneh" o temple del Tresor, tallat en roca sòlida.

Passat el tresor tot és un espectacle: centenars de coves, temples, tombes reials, cambres funeràries, edificis públics, escales monumentals. Tot en color rosat. ÚNIC. No s'ho perdi.

Al migdia dinarem al Restaurant BASIN, sota arbres, en un ambient relaxat, ubicat enmig de Pedra.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 13è -PETRA – WADI RUM

Dimarts 17 OCT

Desdejuni buffet, generós com sempre.

Baixarem al desert descrit per Lawrence d'Aràbia com " Enorme, ressonant, diví". Entrarem a WADI RUM un dels deserts més anomenats però menys coneguts. La gran majoria dels seus visitants a penes ho palpen. Ens hem proposat donar a conèixer espais que pràcticament estan reservats al món beduí.

Enfilem la pedregosa ruta que ens deixarà a les portes del poble beduí de Rum.

El dinar serà en el REST HOUSE , sobre taules de fusta i sostre de canyís, sense més complements , això sí, degustarem un saborós dinar a base de xai. N' es obligat.

Seguirem el costum beduïna i farem un passeig en camell, durant una hora. El muntar i baixar-ne de l'animal és un "cop" però cal viure-ho, el altres, el passeig, serà bufar i fer ampolles. Cada camell portarà el seu cameller.

Un altre no te espera per relaxar-nos i enllaçar , en jeeps beduins, dues hores per l'interior del desert. Dunes i zones rocoses és la combinació que gaudirem. Pujar a una duna i deixar-se caure rodant és una experiència. El desert ens recorda el paisatge lunar amb continus canvis de color.

En caure el sol i entrada la nit gaudirem d'un sopar exòtic enmig del desert, en un ambient beduí, amenitzat per música de flauta.

El campament serà exclusiu. Ens allotjarem en una haima beduïna. Els sanitaris es muntaran exclusivament per a nosaltres.

DIA 14è - WADI RUM – MAR MORT

Dimecres 18 OCT

Desdejuni en la jaima.

Sortida en direcció al Mar Mort.

Arribada i acomodació a l'Hotel Movenpick 5*****. Dinar.

Aquest hotel, pertanyent a la prestigiosa cadena hotelera Movenpick, aquest situat en un entorn envejable i tranquil. Els beneficis terapèutics que ofereixen els elements naturals que envolten l'hotel, ajudaran a fer que la seva estancia sigui encara més agradable i relaxant. Decorat amb un toc oriental, l'hotel disposa de 340 habitacions equipades amb aire condicionat, bany completament equipat, TV per cable, telèfon, eixugador, mini bar…

Tarda lliure per gaudir d'un bany al Mar Mort i de les instal·lacions balneàries de l'hotel.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 15è - MAR MORT – AMMAN - BARCELONA

Dijous 19 OCT

Desdejuni buffet.

A una hora convenient s'efecturà el trasllat fins a Amman.

Optem per visitar KHAN ZAMAN, una vila de comerç de principis del S. XX que s'ha transformat en un complex d'artesania amb petites botigues de cristall tallat, ceràmica, antiguitats, joies beduïnes, etc.

Dinar en un restaurant del complex.

Trasllat a l'aeroport per sortir a les 18,30 hs en vol regular de la Cia. Royal Jordanian, directe a Barcelona.

Arribada a les 22,30 hs i …………………………...



.……….. "FI DE VIATGE"

PREUS ORIENTATIUS PER PERSONA :

Grup de mínim 30 : ........................................ 2.732 €

Grup de mínim 40 : ........................................ 2.637 €

Suplement Individual : …................................... 490 €

EL NOSTRE PREU INCLOU:

· Avió línia regular, classe turista. Cia. Aèria ROYAL AIR JORDANIAN :

Barcelona - AMMAN - Barcelona.

· Taxes aèries a data actual.

· Taxes aèries d'increment carburant a data actual.

· Guia "tur conductor" professional de VIATGES MAGISTER des de Barcelona.

· Autocar privat, amb guies locals de parla hispana i entrades.

· Passeig en camell + excursió en 4x4 pel desert.

· Pensió completa tal com indica d'itinerari.

· Aigua mineral (0,50 l. per persona) en esmorzars i sopars.

· 13 nits d'allotjament basant-se en els hotels següents :

Hotel CHAM PALMYRA PALACE. 5*****. Palmyra.

Hotel 4**** a determinar a Alep.

Hotel CHAM PALACE. 5*****. Damasc

Hotel Crown Plaça. 5*****. Amman.

Hotel Movenpick 5*****. Petra.

JAIMA BEDUÏNA. Privada . Wadi Rum.

Hotel Movenpick Dead Sigui. 5*****. Mar Mort.

· Allotjament en base habitacions dobles amb bany o dutxa.

· Propines a maleters, cambrers, xofers, etc.

· Seguro d'assistència en viatge.

· Taxes de frontera jordà – sirianes a data actual.

· Visat Jordània + Visat Siriana.

EL NOSTRE PREU NO INCLOU:

· Extres als hotels: begudes, bugaderia, telèfons, etc.

· Serveis no indicats en l'itinerari : propines guies, donatius en esglésies, etc.

· Assegurança de cancel·lació (s'adjunta informació pòlissa)

IMPORTANT :

· Pressupost calculat segons cotització divises a data actual (1 EURO = 1,22 USD.) Qualsevol variació afectaria el nostre preu.

· Horaris de vols subjectes a canvis. La Cia. aèria es reserva el dret de modificar els seus horaris. L'ordre de visites pot ser modificat sense alterar el seu contingut.

· Pressupost basat en disponibilitat de places AÈRIES i HOTELERES en el moment de formalitzar la reserva. NO s'ha efectuat cap reserva.

· Recomanem contractar un assegurança especial de cancel·lació de viatge (consultar pòlissa).

· Per participar en aquest viatge és imprescindible PASSAPORT sense segells de l'estat d'irreal. El passaport no pot caducar abans del 20 Abril 2007.

Barcelona, 19 Abril 2005.

Cinc coses que no són perdó cristià:


1.- Pensar que perdonant fem un favor a l’enemic. No és així perquè sovint no se n’adonarà. Ens fem un favor a nosaltres mateixos. Ens alliberem d’aquest odi rancorós que rosega la nostra imaginació. El perdó ens fa més lliures. Per tant som nosaltres els que hi sortim guanyant i no pas el que ens ha ofès.

2.- Perdonar no és pas dir “aquí no ha passat res”. I tant que ha passat! Només els polítics i per raons polítiques justifiquen les enormes estafades com si no hagués passat res. Nosaltres no perdem de vista que el pecat era una ofensa a Déu mateix. Quan Jesús dóna el perdó a la dona adúltera li diu: Ves i no pequis més i no diu que no ha passat res.

3.- Perdonar tampoc no és oblidar. Tan és que oblidis com que no oblidis. Si oblidessis et podrien tornar a fer la mateixa ofensa. No som desmemoriats. Els que diuen: “perdono però no oblido” no ha entès res. Si no ens recordéssim de les coses seríem uns inconscients. El perdó en canvi es dóna a plena consciència.

4.- No es tracta pas que les coses tornin allà on eren abans. El més probable que no passarà això si no és en contades ocasions. En la majoria dels casos no tornarà l’amistat. Quedaran les ferides i la malfiança ja que portem les cicatrius tota la vida en el cos i en l’esperit. Això que fem amb els nens que els forcem a que es facin un petó i a tornar a jugar casi mai no val pels grans. Molt poques vegades tornarem les coses al lloc on eren.

5.- Tampoc no podem pretendre que l’altre s’arrepenteixi i canviï de vida. El perdó és cosa teva i no de l’altre. Si esperéssim l’arrepentiment dependríem de l’altre (de l’enemic). Jesús crucificat demana al Pare que els perdoni i no els exigeix cap canvi de vida. Deixa en mans de Déu aquesta força de l’esperit. Ell els regala el perdó. Nosaltres també desitgem que vinguin a demanar-nos-el però mai no l’exigim. És, com he dit, una decisió nostra i lliure.

Doncs què és perdonar?

És cosa teva i no de l’altre. És una decisió que tu has pres. Pots dir amb valentia: “Ho faig perquè vull”. Ets fill de Déu i respons amb amor l’amor que has rebut.

És demanar a Déu i alegrar-te que a l’altre li vagin bé les coses.Comences no desitjant mal a l’altre. Renuncies a la venjança i, si tens prou coratge, els pots ajudar. Això passa sovint quan el que t’ha ofès és el propi fill i filla.

És desitjar vivament la recuperació de l’altra persona. Tu no pots exigir la conversió de l’altre però la pots demanar, pregar i esperar. No entén res aquell que reclama que l’altre demani perdó. Sovint ha baixat tan avall que no està en condicions d’humiliar-se.

Tampoc no pots alliberar-lo del càstig que pot ser li haurà infligit algun jutge (temps de presó...) perquè això no depèn de nosaltres. Lliure pel carrer o tancat en una centre qualsevol persona pot canviar de vida i això ho podem desitjar de tot cor.

JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS


QUI ESCOLTA LA PARAULA DE LA GENT?

Ens trobem amb una onada d’opinió desfavorable contra els polítics. Han estat elegits però es preocupen d’aconseguir majories parlamentàries en comptes d’escoltar la gent. Així es produeix un fenomen pel qual la gent se’n desentén.
El poble reacciona dient “ja s’ho faran” i molt fàcilment s’apuntaran a grans manifestacions contràries a qui sigui que governi.
Amb el resultat d’unes eleccions no n’hi ha prou si després no es fa l’exercici d’escoltar el poble. Ho saben prou els alcaldes quan, sense saber per què, en unes noves eleccions, la gent busca un altre candidat.
Amb l’església passa un fenomen pitjor. Ningú no escolta el poble. Ni els parroquians han triat el rector, ni els capellans (o la gent) han triat el bisbe, ni tampoc els bisbes han triat el Sant Pare. Tots els nomenaments han estat des de la verticalitat. La gent es desentén d’aquesta església. La veu tan llunyana que, quan parla de la religió, confon la jerarquia amb la fe com si fos una mateixa cosa. “Ja s’ho faran!”
Per què la gent no se’n desentenia fa cent anys, com ara? Al meu entendre perquè la situació estava encara pitjor, ja que l’església tenia un excessiu poder, aliada massa sovint amb els prínceps i governants i produïa l’efecte de por. No convenia quedar-hi malament.
Encara que l’efecte sembli el contrari avui hem guanyat molt perquè la gent, en el que es refereix a la religió, se sent deslligada i els que s’hi acosten ho fan molt més lliurament que fa cent anys per posar un exemple. Saben que no els pot passar res si s’aparten dels sagraments, si no bategen o si fan els enterraments civils i per això es poden apartar al seu aire traient de sobre unes dependències que havien tingut pares i avis. De fet s’allunyen d’aquesta mena d’església que sembla que només tingui la cara de la jerarquia. S’adonen que no són representats ni escoltats.
Però no tot és negatiu. Ara tenim una gran possibilitat: la d’anunciar Jesucrist, donar-lo a conèixer a fi que, els que el reconeguin, trobin que val la pena reunir-se amb altres que creuen el mateix. Podem explicar, amb la Paraula, que si fem caritat és perquè hem contemplat Jesús que es fa pa per als altres, que si tenim tanta quantitat de voluntaris visitants malalts i presos és pel seguiment d’aquell que ens va dir que és benaurat el que fa aquestes coses. Tot surt, en bona part, de l’Eucaristia. Podem també, en el nivell en el que està cada ú, escoltar els pobres i els desheretats i apreciar el clam dels aturats i els desnonats. El qui fa això està fent el “seguiment de Jesucrist” que no és poca cosa.
Es troba a faltar gent integradora que faci entendre que Càritas i la Parròquia són una mateixa cosa i que els moviments obrers cristians i els bisbes responen a un mateix Jesucrist. Es troba a faltar que, aquells que saben escoltar la gent dins el món creient, siguin escoltats en els altres nivells de les jerarquies eclesials. Avui per avui lamentablement no és així i l’allunyament de molta gent és, al meu entendre, molt més un problema pedagògic que no pas pels escàndols, que hi ha sigut en tots els temps (on hi ha persones hi ha errors). En podríem dir una manca flagrant de democràcia.

JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS

ESTEM EN CAMÍ

ESTEM EN CAMÍ

Els que esteu atents a les notícies haureu observat que sovint surten notícies del Vaticà i de vegades alarmants. No us dic pas que no us les cregueu perquè creureu el que us donarà la gana. El Vaticà no és la imitació de Jesucrist i més aviat n’està una mica lluny.

Doncs què és?

És un organisme coordinador de totes les activitats de l’església arreu del món. No busqueu allà aliment per a la vostra fe o esperança. Això ho trobareu en l’Evangeli i en la pregària i tampoc no us cal cap mena de Vaticà per acostar-vos a Déu. N’hi ha prou en que dos o tres us reuniu en el nom de Jesús i allà estarà en mig vostre (Mt 18,20).

Quan algú diu que el Vaticà li ha fet perdre la fe em fa l’efecte que no ha entès res, perquè la fe no ens ve ni dels capellans, ni dels bisbes, ni del Papa sinó de Jesucrist directament. Alguns ens hi poden ajudar i de fet ho deuen fer, però el que serveix a taula no té per què ésser el cuiner. I el capellà serveix el Pa i la Paraula.

Així per què serveix el Vaticà, els bisbats, les parròquies? Per coordinar-nos, de manera que ens puguem adonar que, la mateixa fe que tenen els rwandesos, és idèntica a la nostra; i la del Japó o la de l’Argentina, per posar exemples de llocs ben oposats.

Els que som responsables de les parròquies coordinem, convoquem, muntem grups per conèixer l’Evangeli, reunim els que visiten els malalts o presos, però no fem créixer gaire la fe de la gent. Més aviat som una mena de recol·lectors que apleguem molta gent que han trobat la fe i l’amor a la parròquia en la pròpia família, en alguna catequesi o en la pràctica de la Missa dominical. I si preguem pel Papa és perquè no defalleixi en la tasca de fer de tots els creients una sola església. En molte ocasions ens interessa el que pugui escriure ell o el bisbe per la seva mirada més universal que la nostra en el petit lloc on ens trobem, però el fonament de tot plegat no són ells sinó que sempre és l’Evangeli de Jesucrist.

Sovint ens trobem amb alguna persona que no coneixíem i que ens dóna un exemple de fe per la seva pràctica cristiana o per la seva pregària i nosaltres no ens consta haver fet res. Passa el mateix que Jesús diu en l’Evangeli: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.» (Mc 4,26-29). Són persones que han trobat la fe sense que nosaltres sapiguem com. L’organització de l’església serveix per reconèixer on hi ha creients en Jesucrist en qualsevol racó del món. Imagineu que aneu al Perú i voleu trobar on hi ha els cristians. Un camí molt ràpid és preguntar on fan misses dominicals. Allà hi trobareu creients en Jesucrist.

He començat l’article dient que “estem en camí” i això és el que Jesús encomana als seus deixebles: Res de manar. Els envia a curar, a alliberar dels esperits malignes i a anunciar la Bona Nova. No els caldrà altra cosa que les sandàlies i el bastó perquè estaran en camí (Mc 6,7-13).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS



EL RESCAT DELS HOMES

La nostra societat és propensa a propensa a rescatar gent que s’ha perdut. És bonic veure com hi ha una preocupació per la restitució de la salut d’un cantant que s’està ofegant en el món de l’alcohol o de la groga o la d’un futbolista d’èlit que ha contret una greu malaltia. D’això en tenim exemples recents i molt bé. Aquesta actitud troba l’aprovació del comú dels mortals. Els nostres governants, en canvi, estan més per rescatar les seves mateixes institucions com la banca o els calaixos escurats dels seus eraris. Per fer això necessiten que entre tots hi posem més diners. No ens diuen que ho pagarem nosaltres sinó que fan servir eufemismes com l’apujament de l’IVA (que el paguem tots) o l’augment dels impostos dels que treballen i fan rendir el diner amb els seu negoci o treball.

En canvi quan una família home i dona han perdut el treball (aquests són els pobres) i no poden amb les hipoteques, els nostres governs miren cap un altre cantó i ni se’ls acut que aquests s’han de rescatar. Indirectament els “tiren” a les institucions de caritat pública.

D’aquí a no gaire anys aquesta gent arribaran a l’edat de la jubilació sense haver pogut cotitzar perquè, amb el ritme actual, els governs encara estaran rescatant banques i perdonant els deutes del diner negre que està amagat i encara miraran cap a un altre cantó. Qui rescatarà aquests nous ancians que no hauran pogut cotitzar?

Amb altres paraules, mentre estem d’acord en rescatar els famosos, perdonem els rics, apuntalem els edificis (econòmics, és clar) que els incompetents han deixat caure i no hi ha cap projecte de rescat pels pobres que d’aquí a dos dies seran ancians sense el temps de cotització. Però hi ha un cosa pitjor: tampoc no rescatem els emigrants que hem cridat que vinguessin quan els necessitaven i ara els tractem com si ells fossin els culpables de les nostres incompetències.

Aquest no es només un problema econòmic sinó que és un problema teològic. Mirant-ho des de la fe i contemplant a Déu com a Pare com li explicarem que volem salvar entitats econòmiques i tant ens fa de les persones? Com entendríem que un pare de família volgués salvar la seva doble vivenda mentre els fills i la dona no els arriba per menjar?

Mirant-ho des del prisma creient (molts dels lectors d’aquest article en sou) trobareu algun lloc de l’Evangeli que Jesús volgués salvar una institució? Maleeix aquell temple que s’havia convertit en una cova de lladres (Mc 11,17). Ho diu als caps de les institucions del seu temps. I més endavant afegirà una maledicció: que no en quedarà pedra sobre pedra (Lc 21,6). S’enfada, i fort, amb aquells que posen cargues feixugues a sobre les espatlles dels pobres dient-los: «Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! (Lc 11,46) i, sobre tot, anuncia quina és la finalitat de la seva vida i la dels que creiem en ell quan diu que el Fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.» (Mc 11,45). Jesús va venir a rescatar persones i va demanar als apòstols que es convertissin en pescadors (rescatadors) d’homes (Mc 1,17).

O parlem així o l’Església no és la de Jesucrist.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS


Arxiu del blog