Sembla que, en pocs dies s'han disparat totes les alarmes: la puja dels carburants (i amb ella els preus que augmentaran), les protestes dels primers afectats, que són els pescadors, pagesos i transportistes, i el que vindrà tot seguit que serà l'acomiadament dels darrers que hagin entrat en les empreses començant pels immigrants.
Hi tenim alguna cosa a dir els cristians?
Primer de tot acceptar que no som ni hem d'ésser uns privilegiats de manera que la patirem igual que els altres i al costat dels altres. Si algú ha de tenir un privilegi ha d'ésser aquell a qui no li arriba el menjar o el medicament urgent. No farem el ridícul com els de les carreres de motos de Montmeló que reclamen un pas privilegiat per poder muntar la carrera (camions, motos...) en un altre lloc. Torno a dir que si algú ha de tenir un tracte especial ha d'ésser el que passa gana i el que necessita un medicament o un tractament urgent.
Però em sembla que hi ha tres actituds que han de caracteritzar els creients en Jesucrist en moments de crisi.
Primer de tot la capacitat de saber viure amb el que tenim que és molt si ho comparem amb els desheretats del Tercer i del Quart món. Tenim moltes coses sobreres que, si en prescindim no passaria gran cosa a la nostra vida. Podem viure sense unes grans vacances, sense vehicles luxosos, sense els elements informàtics d'última generació, amb una alimentació bàsica. Nosaltres rai! Podem dir com Sant Pau: Sé viure enmig de privacions i sé viure en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l'abundor i a passar necessitat (Fl 4,12).
La segona cosa que podem fer els cristians és adonar-nos de quins són els que han quedat més perjudicats. Abans he mencionat els que perdran el treball, els darrers immigrants que ha arribat i alguns pensionistes que no podran pagar les creixents factures de llum, gas, aigua... També les enormes dificultats d'aquests treballadors del sector primari com els pagesos o pescadors i del terciari com els transportistes que no podran aguantar els pagaments del vehicle hipotecat. Jesús també sabia reconèixer aquella gent del seu temps que estaven en el darrer escaló i patien autèntica necessitat. Deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.» (Mc 12,38-40).
Una tercera cosa que podem fer els cristians en moment de crisi és no tenir por. No ens ha de fer por veure protestes sorolloses. Hi estarem o no d'acord però no ens ha de fer por ni això, ni tampoc les profecies apocalíptiques d'aquells que ens vulguin acovardir dient que si no som molt obedients als governs vindrà una catàstrofe. Algú està fent molts i molts diners en aquest moment i és natural que sindicats i poble el vulguin denunciar. Les nostres autoritats corren el perill d'intentar posar sistemes de repressió i control de la societat. Seria una llàstima! Jesús també deia: A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l'infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l'heu de témer (Lc 12,4-5).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS