fracassats. Com si aquests no fossin pobres.
En comptes de donar sous dignes als jubilats es dediquen a fer
concessions de vacances, (INSERSO) que aprofiten als pobres però no
als fracassats.
Recordo una dona alcohòlica de més de seixanta anys estirada al llit
sense la mínima pensió. Estava tan ensorrada per la beguda que no
sabia que tenia dret a una pensió. Aquests són els fracassats. No
havia fet cap tràmit ni sabia on l'havia de tramitar.
Es parteix de la base que totes les parelles joves saben com evitar un
embaràs i es donen normes per fer-ho sense tenir en compte que als
fracassats no els arriben les propagandes ni tenen manera per anar
contra aquest món que indueix a viure de manera lliberal. Imagineu que
a la sortida d'un col•legi els oferíssim tota mena de licors i després
una propaganda per neutralitzar els efectes negatius de les begudes.
Els més febles acabarien beguts. Doncs també les més febles acaben
embarassades. Les previsions no arriben als més enfonsats.
La pobresa cada vegada té més el rostre de dona i de dona jubilada
que, si vol anar un dia a Madrid a veure un parent, hi deixarà, només
amb el bitllet, un terç del que guanya al mes. Però els diners dels
governs s'han invertit amb els trens d'alta velocitat i els aeroports.
Aquesta dona continua cobrant cinc-cents euros al més i ha de pagar
llum, aigua, telèfon, impostos de carrer...
Pobre de l'home jubilat que no s'ha tret el cotxe i li carreguen una
multa de trànsit. Li tira enlaire mig sou de tot un més. Un altre
fracassat! Això en nom de quina igualtat? Hi podem afegir els que
s'han iniciat en la droga. Les empreses els aguanten ben poc per la
seva manca de voluntat i són els primers de caure en temps de crisi.
A més tenim uns grups de risc que poden acabar fracassats. Són els
joves que s'emborratxen el fi de setmana i se'ls faciliten llocs
condescendents per poder-ho fer i encara els que senten tota mena de
propagandes per preservar-se però no troben ningú que els digui que és
millor ésser amos d'ells mateixos i que no fa cap mal saber esperar.
No fracassaran tots sinó els més febles.
Jesús va saber trobar els fracassats del seu temps: els estigmatitzats
per malalties perennes anomenats pecadors (Jn 9,2) o les viudes sense
fills que eren espoliades pels dirigents sense escrúpols (Lc 20,47) i
va ésser acusat de tenir com a seguidors aquella gentusa que no
compleix la llei (Jn 7,49).
Aquests dies hem valorat grans donatius per "maratons" que resoldran
problemes dels rics (cardiovasculars, diabetis...) i a penes s'ha
escoltat la sintonia amb Càritas que s'acosta als fracassats. Aquests
fan més nosa que servei a massa gent.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS