Yago de la Cierva , màxim responsable de l’organització de la JMJ, va reconèixer que "molts dels temes que defensen els in-dignats són compartits; per exemple, la situació incòmoda en què es troba el país, no tan sols des del punt de vista econòmic, sinó també de crisi de valors, de crisi política, de corrupció".
Va aclarir que alguns catòlics no comparteixen el tractament dels problemes amb el moviment del 15-M perquè, encara que adverteixen que els "indignats" tenen raó per la manera com descriuen la realitat, pensen que la posició cristiana no és la de protestar, sinó la de preguntar-se què cal fer per sortir de les dificultats. Alguns creiem que els integrants del 15-M basen les seves assemblees en veure i jutjar, i després vindrà l'actuar. Primer cal saber i concretar el “què”, després s’haurà de procedir a analitzar el “com”.
Que es produeixi el canvi profund per al nostre món que somnien uns i altres no és fàcil, ni es farà d'un dia per l’altre.
Tant de bo pogués haver-hi una bona intercomunicació de valors entre la JMJ i els indignats del 15-M. Per ara, a uns i altres els falta una dimensió. Als uns, tocar més de peus terra; als altres, mirar els valors que els pot donar l'Evangeli.
No creiem que hi hagi d'haver enfrontaments; la situació és dura, però hi ha d'haver sortida. Uns i altres han de vetllar per lliurar-se d’infiltrats i manipuladors. La Jornada Mundial de la Joventut i els indignats del 15-M cal que convisquin en pau o es complementin perquè això comportaria una gran esperança .
Haurà passat alguna cosa aquest agost, o tot seran focs artificials? Josep.T.B.