Els que cerquen emocions i compren DVDs prohibits per rabejar-se contemplant assassinats amb directe, ho tenen bé. Només els caldrà connectar la tele i esperar les notícies referents a l'Iraq. No us serviran cap mort dels soldats occidentals. Aquestes les amaguen ni que siguin més de tres mil.
Endevinareu que em refereixo a l'espectacle denigrant que hem hagut de suportar quan ens han visionat la mort a la forca del antic governant del país, amb les burles incloses. Sense que sigui cap sant, l'han convertit amb un altre Crist.
En el món ha passat de tot i ningú no està net. La mateixa església ha propiciat condemnes i assassinats públics en l'Edat Mitja. Vull dir també ens hem d'acusar nosaltres mateixos de les bestieses del passat i pot ser de les del present. Però cal que mirem endavant perquè no passin més aquestes coses. Ara som on som i hem de construir el món nou nosaltres i l'hem de deixar habitable per als que vénen.
La mort mata i això no és un joc de paraules.
Els de la ETA han de respondre davant de Déu de les seves morts però els governs establerts han de respondre encara més de les seves. Els que es vulguin manifestar contra la pena de mort han de tenir el coratge de condemnar-les totes. Ni s'havia de matar el dictador iraquí, ni els terroristes, ni ningú. Els governs i els jutges tenen recursos sobrats per conduir el poble sense haver de matar. I quan dic recursos, no penso únicament amb la policia, sinó també amb la promoció de tota mena de diàlegs i en afavorir tot aquell grup civil que promocioni persones.
Quan el que mata és el mateix govern (el cas de l'Iraq) i ens mostra sàdicament com es fa un assassinat des del poder, perd tota la credibilitat perquè s'està preparant la forca per a ells mateixos quan caiguin. Ja es veu a venir que aquest serà un joc de mai acabar.
En la Bíblia hi trobem de tot perquè també hi ha molta violència però deixeu-me triar un raconet en els inicis de la creació on el Creador posa un senyal al primer homicida que era Caín perquè el que es trobi amb ell no el mati (Gn 4,15). Fins i tot aquest és protegit per Déu mateix.
Tota persona, encara que algú digui que mereix la pena màxima pot recuperar-se i pot donar-nos noves proves de la implicació en el mal, pot ser, dels mateixos que tantes ganes tenen de fer-lo desaparèixer.
I, podeu esta segurs que jo em poso als peus de Jesús condemnat a una mort pública i deploro aquella injustícia. Perquè us penseu que els cristians tenim tant als ulls la imatge del Sant Crist? Perquè, de contemplar-lo, ens convencem d'una vegada, del valor de la vida i joiosos per la resurrecció aprenem posar-nos al costat de morts i torturats sense haver de carregar contra els seus botxins. Aquests també hem d'aixecar perquè són igualment fills de Déu. Tot això només es pot fer des del convenciment que Déu és Pare de tots.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS