Ara venen les eleccions. Deixeu-ho dir abans que no tinguem els programes als dits. Tots parlen de les llibertats.
Uns ens diran que la llibertat és important perquè cadascú faci el que en vulgui dels seus diners.
Els altres defensen una altra mena de llibertat que és la de disposar del propi cos o de la vida pròpia demanant l'eutanàsia i del cos de l'infant que està en camí.
Aquestes llibertats, tan les dels uns com les els altres són fortes i agressives. O maten o dominen. Ni les unes ni les altres no et desenganxen de tu mateix.
Perquè és agressiu disposar del propi diner? Perquè només en disposa el qui en té i el que és capaç de jugar amb el patrimoni (sovint heretat). No cal dir que disposar de la vida, ni que sigui de la pròpia és talment agressiu també.
No vaig contra els partits però que s'ho facin mirar (ho dic abans de sentir el que diran) ja que el que vol fer el que en vulgui del propi herari pot rebre aquella maledicció que trobem a l'evangeli on Jesús li diu a aquell home que només acumula els seus béns: "Insensat, aquesta mateixa nit et reclamaran la teva vida i això que has acumulat de qui serà?" (Lc 12,20) i el que disposa de la pròpia vida oblida que nosaltres "no som nostres" (1Co 6,19) i no s'adona que qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? ( Mt 16,25-26). La vida és un do de Déu (pel creient, és clar) fins i tot la dels més petits i insignificants.
Però hi ha una altra llibertat que sembla feble. És aquella prové de l'experiència i del saber escoltar els altres. És una resposta cordial (de dins el cor). Un dia has trobat la pau interior en una reunió o amb un grup i ningú no t'empeny a tornar a reunir-te amb ells. Hi vas o hi deixes d'anar sense que et forcin. De vegades la teva inconsistència (Mt 13,20-21) et fa recular o altres vegades són els atractius del món del consum (Mt 13,22). Et trobes que ets lliure i no fas servir la teva llibertat en allò que has experimentat.
Aquesta llibertat és feble perquè li passa com li succeïa a Sant Pau que deia: No faig allò que vull sinó allò que detesto... Sé que el bé no habita dintre meu perquè sóc feble (Rm 7,15.18).
No és agressiva però és la resposta a l'Esperit que tens en el teu interior. T'adones que la tens i no la fas servir.
Us donaré una pista per poder valorar les ofertes que rebreu: Els que defensen la llibertat amb el diner no volen sentir a parlar de disposar de la vida (encara que amb els jocs de diners malbarataran els pobres) i els que defensen la llibertat en disposar de la vida no acceptaran la llibertat amb els diners ja que no els permetria organitzar ells la societat. Dues forces agressives van a patacades entre elles.
Tot amb tot, ara que s'acosten les eleccions, encara que cap oferta sembli bona del tot, penso que és bo tenir el coratge d'anar a votar perquè si no ens governen els polítics que podem controlar, ens governaran els militars que no podem elegir. N'hi ha prou que siguem lúcids.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
