dimecres, de desembre 27, 2006

NO SÓN TURISTES SINÓ POBRES

 

 

Suposo que sabeu que els mal anomenats "reis de l'orient" porten corona des de fa pocs segles. Les icones antigues presentaven la figura de tres joves molt iguals. Quan les monarquies i l'església estaven a partir un pinyó la iconografia religiosa va començar a posar-los una corona al cap, que encara els fa nosa.

Res tan lluny de la "primera església" que ens presenta una altra mena de rei del tot diferent. Un rei amb corona d'espines i amb els braços oberts per la ignomínia de la crucifixió. L'Evangeli de Joan diu que aquest és el moment que atrau tothom cap a ell (Jn 12,32-33). La reialesa que els cristians reconeixem només és la d'aquell que ha vingut al món per donar testimoni de la veritat (Jn 18,37). I aquest no porta pas corona ni li escauria.

Aquells savis de l'Orient eren com els nostres emigrants. No els podem considerar "personatges" sinó uns indagadors que cercaven una reialesa molt diferent de la que hi havia en el palau d'Herodes. Aquell monarca els va fer el mateix engany que el nostres governants han fet   amb els pobres emigrants estafats per la companyia d'Air Madrid. Herodes els va venir a dir que "si feien el viatge d'anada i tornada" no responia d'ells.   Ho va dir amb aquestes paraules: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo .» (Mt 2,8). Si aquelles tres persones emigrades haguessin portat ofrenes valuoses ben segur que el rei Herodes els hauria hostatjat i  retingut a dins del seu palau. Aquest monarca tant li'n feia dels emigrats i de la vida dels innocents (ja es va veure).

El mateix ha succeït amb la ministra de foment del nostre Estat que tant li fa dels que han de treballar un any sencer al seu país per tornar a pagar un bitllet de l'avió. Pitjor encara: Ha dit que " a veure si amb els nostres diners hem d'ajudar la gent forana". Diu que només pagarà els que tenen bitllet de tornada (que se'n van i no tornen). Passa que no tots els que tenen viatge d'anada i tornada són turistes sinó pobra gent que ja porten temps afincats aquí i tenen uns treballs i uns reconeixement més o menys estables i han volgut anar a visitar les seves famílies. Si fossin turistes, dels que porten diners al país, el govern els hauria mimat. Tampoc els mags que van trobar Jesús no eren turistes sinó pobra gent que anaven a la recerca de la vertadera reialesa. La van trobar i van quedar embedelits de la bellesa d'Aquell Infant que estava amb Maria, la seva mare i el van adorar.   Sort que no van fer cas d'Herodes i, per la intervenció de l'àngel del Senyor, van tornar al seu país per un altre camí (Mt 2,12).

Jo no sé si és fàcil resoldre el problema dels que han estat enganyats per Air Madrid. Els afectats són els emigrats als nostres pobles, tant els que havien de viatjar cap allà com els que es troben que ara no poden tornar. Només sé que els poderosos d'ara s'han desentès d'ells i els han menyspreat, com si aquesta companyia aèria no fos un producte corrupte del nostre país del que se'n ha de respondre.

Des de la meva insignificància demano que aquests ministres del nostre govern que menyspreen d'aquesta manera els pobres, dimiteixin. A mi, al menys, no em representen.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

divendres, de desembre 22, 2006

PESSEBRES I PASTORETS

NADAL DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

No tinguis por, petit ramat, que el Pare es complau en donar-vos el Regne (Lc 12,32).

 

 

El nostre poble ha tingut i te una gran capacitat imaginativa i ha ampliat molt sovint qualsevol festa amb una celebració i amb expressions plàstiques.

És el cas dels "pessebres", dels "pessebres vivents" i dels "pastorets". Moltes cases mantenen la tradició de fer un pessebre centrat amb les figures de Maria, Josep i Jesús (amb el bou i la mula, és clar). La cova pren tota mena de formes segons el gust del qui la confecciona i no cal dir que el paisatge és sempre fruit de la nostra imaginació imitant sovint les nostres muntanyes i els nostres contorns. De fet tenim poca possibilitat de saber com devia ésser realment.

Amb els "pastorets" ens passa una cosa semblant: Hi posem, quan els fem amb dignitat, danses i llenguatge del nostre temps, hi construïm cases com les nostres i àpats com els que faríem a casa dels nostres avis de pagès.

Qualsevol que sàpiga una mica d'història s'adona que l'exactitud no hi és, ni tampoc hi pot ésser.

Aquestes representacions molt sovint tenen el do de la mà de l'artista que ho fa i que és molt valuosa quan aconsegueix la bellesa i té l'enginy i la traça de fer servir noves tècniques i   materials de tota mena.

De què ens serveix fer aquestes coses si sabem que estem lluny d'aquella realitat? Doncs ens val per la nostra vida actual. Mentre tinguem aquesta capacitat simbòlica és que som persones i mentre recordem, ni que sigui amb petites representacions plàstiques, la vinguda del Crist en el món, és que encara tenim un xic de vida cristiana en el nostre interior.

En els temps en que estaven prohibides totes les expressions genuïnes del nostre poble català, la gent aprofitava pessebres i pastorets i els potenciava. Era una mena de lluita de resistència com ho va ésser, en el seu moment, la sardana.

Hi ha però, uns perills que el nostre poble, encara vençut, tendeix a destacar, que són les coses de mal gust. Tot poble dominat tendeix a burlar-se del dictador i a embrutir-se i els que fan aquestes coses, reben l'aplaudiment dels anomenats intel·lectuals. El caganer és un toc de grolleria sense gaire importància, però esdevé insolent quan les nostres televisions públiques (que paguem entre tots) hi dediquen programes sencers. Els pastorets corren el perill d'esdevenir matussers quan, en comptes d'artistes, hi ha uns barroers que intenten fer riure a qualsevol preu o bé quan l'escena central que ha d'ésser el Naixement i l'Adoració des pastors és deixada de banda o manifestament exagerada.

També correm el perill de multiplicar àngels i diables per tota arreu. Són personatges massa fàcils de representar i ens distreuen de la nostra veritable vida en la que no ens trobem ni amb els uns ni amb els altres. Només vull recordar que l'evangeli diu que, quan els àngels hagueren pujat a dalt del cel els pastors només trobaren a l'Infant a la menjadora, amb el seu pare i la seva mare (Lc 2,15-16), és a dir la senzilla realitat de cada dia.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

 

CONCURS DE PESSEBRES FAMILIARS PER INTERNET.

 

ENVIEU FOTOGRAFIA DIGITAL DEL VOSTRE PESSEBRE

PER EXPOSAR-LO A LA NOSTRA WEB PARROQUIAL. http://www.parroquiavirtualbages.org

E-mail: joseptorras@gmail.com

O be presenteu disquet o fotografia normal.

Termini de presentació a l'hora del ofertori
de la missa familiar del dia

Diumenge 24 a les 12 migdia.

Piqueu a l' apartat pessebres hi trobareu els d'enguany

També em l'arxiu trobareu els pessebres que varen concursar el 2005.

Tots els pessebres familiars dels nens/nes , nois i noies de la Catequesi parroquial d'aquesta parròquia de Santa Maria de Valldaura que participin,seran premiats.BON NADAL!

dimecres, de desembre 13, 2006

LA MORT DELS DICTADORS

Sembla que la immensa majoria dels emperadors romans van morir assassinats. En aquell temps no tenien, com avui, unes mides de seguretat exorbitants de milers de policies al seu servei com les tenen els d'ara. Hem vist assassinar el de Romania i poca cosa més.

Però a mi em preocupa l'afany de venjança que hi ha en el nostre pobre cor que es manifesta en els medis que es lamenten per no satisfer la seva set de sang quan parlen dels dictadors.

S'ha vist amb els comentaris arrel de la mort de Pinochet, com si no fos poca la humiliació de veure a la presidència de la República una dona, filla d'un general eliminat, que els seus esbirros van torturar. També aquests dies la discussió sobre la llei de la memòria històrica ha aixecat els ànims dels que la troben insuficient i dels que no en voldrien ni sentir-ne a parlar.

Què falla en tot això?

Tres aspectes que a mi em semblen prou rellevants.

Un, que és el principal. Consisteix en fer-nos la pregunta de si tot això ajuda o no a la convivència dels que actualment estem en el món o en el país.

Una altre és la sospitosa coincidència en remarcar la maldat d'uns dictadors i dissimular la dels altres. No es parla gaire d'Argentina quan els morts van ésser quatre vegades més nombrosos. No es parla dels règims comunistes (Mao, Stalin i altres) que van eliminar per milions les persones. No es parla de l'actual Sudan que practica un genocidi en forma contra el sud del país. Sempre m'ha preocupat el fet que els culpables ens els dicten des de fora com en aquella novel·la anomenada "1984" de l'Orwell en la que el poble, ignorant del que passa, surt cada dia a manifestar-se contra l'enemic que li indiquen.  

I el tercer aspecte que consisteix en la confusió que tenim entre el càstig i el perdó. Cerquem uns culpables individualitzats com si nosaltres no tinguéssim cap mena de culpa. El delit de venjança fa témer que, si aquests que la promouen arriben al poder, seran igualment dictadors com els que avui assenyalen com a tals.

Quan a Jesús li van preguntar per la violència de Pilat, esperant una condemna d'aquell dictador els contesta que mirin cap a dintre. Llegiu el text que no té pèrdua:

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?  Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual (Lc 13,1-3).  

Igualment, quan volen que Jesús condemni la dona adúltera els respon que el qui no tingui pecat que tiri la primera pedra (Jn 8,7). També els fa mirar cap a dintre.

Em sembla molt bé que els historiadors recullin totes les dades possibles perquè no es perdi la memòria de les bestieses que han fet uns i altres. S'han de conèixer els disbarats que han comés els   governants sense entranyes. Però el nostre poble, que som nosaltres, hem de fer per viure el moment present i vigilar si no estem culpant només uns dictadors com a dolents (seguint la indicació d'un altre dictador que ens els dicta). Hem de vigilar també de no descuidar que la culpa de les desgràcies dels pobres està molt repartida. Casi tots tenim diners o accions en unes entitats que es dediquen a extorsionar els petits.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

dimarts, de novembre 14, 2006

ELS INSULTS DE LA C.O.P.E

 

Estem on estàvem.

Una emissora que resa el rosari, retransmet la Missa, i ve emparada pel paraigües de la conferència episcopal, desconcerta els creients quan, a dintre la seva programació, permet que hi hagi locutors que sistemàticament empren l'insult, la difamació i la burleta contra els que pensen diferent que ells.

I això és efectiu?

I tant!

Tota guerra comença ridiculitzant i mofant-se de l'adversari. Quan aquesta tècnica arriba gaire enllà queda justificada tota agressió i fins i tot la destrucció del "malvat" perquè, als ulls del poble enganyat, es fa justícia contra "aquells tan dolents".

Aquesta tècnica no és nova. La veiem en molts polítics en campanyes electorals i alguns entrenadors en les vigílies d'algun partit important. No està pas sola l'emissora de l'episcopat en aquesta trista aventura. Segurament nosaltres també ho fem i també n'haurem, de respondre davant del Creador.

Però molt de compte, perquè estem caient en una tècnica maoista i nazi que, abans d'eliminar les persones les ridiculitzava, que va ésser destructora de milions d'éssers humans fins a l'aniquilació. Encara que els que fan això es diguin catòlics (de la mal anomenada dreta) s'han de recriminar aquestes actuacions.

Aquesta manera d'actuar és del tot contrària a l'Evangeli.

Vull recordar aquella màxima, anomenada la "llei d'or" que es troba en totes les grans religions: Feu als altres allò que voleu que us facin, aquest és el resum de la llei i dels profetes (Mt 7,12). I també aquell repte que Jesús fa en el sermó de la muntanya quan diu:

No judiqueu, i no sereu judicats.   Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.  Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?   Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu?  Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà  (Mt 7,1-5).

Els amics missioners de Rwanda m'expliquen que aquella guerra de fa uns deu anys en la que moriren dos o tres milions de persones, va anar precedida per una emissora que deia i repetia que els "altres" (tutsis) eren uns escarabats i haurien d'acabar aixafant-los. La salsa ja estava preparada. Només faltava esmolar els matxets. Quan l'ocasió va ésser favorable va començar la degollina de milions de persones. Després, els que van guanyar la guerra (que eren les primeres víctimes) un pic victoriosos, han anat fent el mateix procés contra els altres (hutus): Culpabilitzar els anteriors de tots els mals difamant, insultant i burlant-los de manera que la comunitat internacional els ha permès anar-los retenint a milers a les presons, matar-ne molts de manera lenta i sistemàtica amb el silenci generalitzat de les grans potències.

Es va repetint allò que és la causa dels mals posteriors: L'insult, la difamació i la burleta contra algú que tard o d'hora esdevindrà la víctima.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

divendres, d’agost 04, 2006

PAU PAU PAU


TANT ISRAEL COM HEZBOL.LA
A QUIN déu SERVIU ?
EL VOSTRES déus així entesos
SON IDOLS D’ODI I VENJANÇA.
DÉU ES AMOR .

dilluns, de juliol 31, 2006

POSPOSEM "SINE DIE"

AMICS,

Després d'una reflexió entre Viatges Magíster,Mn.Josep i Tomàs hem arribat a la conclusió que posposem "SINE DIE"(sense dia fixa de sortida) el viatge
a Síria i Jordània.
Viatges Magíster negociarà amb la Companyia AIR ROYA JORDANA perquè les reserves del vol que tenim pagades es mantinguin integrament el temps que calgui.

Es manté la trobada del dia 3 de setembre en la "CABANA" de Sant Fruitós de Bages a les dues del migdia.

Si algú vol aclariments truqueu a qualsevol telèfons: 93 8741991 de Mn. Josep, 938760265 de Tomàs Soler y 934879423 de "Viajes Magíster."


Aprofitem el moment per enviar-vos una forta abraçada.

Mn. Josep Torras i Tomàs Soler

Manresa a 28 de juliol del 2006

dimecres, de maig 24, 2006

Viatge a Síria i Jordània

DIA 1r -BARCELONA – AMMAN

Dijous, 05 OCT

A les 22,00 hs. presentació a l'aeroport del Prat, terminal A, taulells de la Cia. aèria ROYAL JORDANIAN.

Assistència del nostre personal en els tràmits de facturació.

Un guia "tour conductor" professional viatgera amb el grup des de Barcelona.

DIA 2n -AMMAN – BOSRA - PALMIRA

Divendres 06 OCT

Sortida a les 00,30 hs. en vol regular amb destí AMMAN. Nit a bord.

Arribada a les 04,55 hs. a l'aeroport de la capital jordana.

Benvinguda de part del nostre personal de parla hispana i trasllat en autocar privat fins a la frontera siriana.

Benvinguda per part del nostre guia sirià i canvi d'autocar. A uns 40 Km de la frontera trobem la ciutat de BOSRA, esmentada per els antics egipcis (inventaris de Toutmosis III) i també en la Bíblia (ciutat nabatea), els romans la van promoure a capital de la regió d'Aràbia (106 d J.C) per passar a tenir un paper principal en l'història del cristianisme primitiu (va ser seu d'un arquebisbat). Visitarem el seu teatre – fortalesa. A l'interior del que pot semblar una fortalesa més, s'amaga un formidable teatre romà. Més de 15.000 espectadors poden prendre seient enfront d'un escenari decorat amb columnes corínties. Ben a prop, trobem les ruïnes de què va ser Catedral de Bosra (512), en aquesta església es va inspirar Justinià per construir Santa Sofia.

Dinar en un restaurant.

Al vespre, continuem viatge en direcció a PALMIRA.

Conforme ens acostem a Palmira veiem assentaments de beduins. El desert el tenim a dreta i esquerra.

Arribada a l'HOTEL PALMYRA CHAM PALACE . 5*****. Sopar i allotjament.

Aquest hotel pertany a la prestigiosa cadena Cham és l'únic 5***** de Palmyra i el millor de la ciutat. Ofereix habitacions còmodes i un bon servei

DIA 3r -PALMIRA – HAMA - ALEP

Dissabte 07 OCT

Desdejuni bufet.

Visitarem PALMIRA al matí

Aquesta ciutat romana és denominada la Reina del Desert. Un mercader anglès en 1.691 va entrar a l'oasi de Tadmor. Allí hi havia un grup de famílies que acampaven enmig de les antigues ruïnes. Occident va començar a conèixer Palmira.

Les seves ruïnes ofereixen al visitant el que va ser una de les metròpolis del món antic. L'àgora, el teatre, les termes, el temple de Bel (es venerava una divinitat suprema: Bel. nom d'origen babilònic), les esglésies bizantines, les tombes, i al fons, en un tossal, el castell àrab.

Dinar a l'hotel y sortida en direcció al nord del país.

En ruta visitem HAMA. El seu renom turístic l'hi deu a les seves 17 sínies, totes en moviment. Situada entre Alep i Palmyra, és esmentada en la Bíblia amb el nom de "Amath". Els selèucides li donen el nom de "Epiphania". És una ciutat tradicionalista convertida en un el verger.

Arribada a Aleppo. Sopar i allotjament en hotel a determinar.

DIA 4t -ALEP

Diumenge 08 OCT

Desdejuni buffet.

De totes les ciutats sirianes ALEP és la que produeix al visitant la impressió més profunda. Començarem la visita al Museu Arqueològic: Sala Marí: Al costat del Museu de Damasc i el Louvre conté les més belles col·leccions d'objectes procedents de la ciutat siriana de Marí, al costat de l'Eufrates i gairebé fronterera amb Iraq. Sala Ugarit: Recull peces de bronze i or de la Gran porta de la costa siriana.

Posterior visita a la zona de la Ciutadella, d'una bellesa arquitectònica austera, és un bastió infranquejable. No visitarem d'interior ja que ofereix un aspecte desolat. Només conté les ruïnes d'una petita església bizantina transformada en mesquita, una presó i algunes cisternes.

Esmorzar al Restaurant MARTINI, en el bell barri cristià / musulmà ens ofereix l'ambient d'un "karvansarai" otomà.

La Gran Mesquita o de Zacarías , al seu interior es venera la Tomba de Zacarías, pare de Sant Joan Baptista. El seu pati i bell minaret són de gran interès. Al contrari que en altres mesquites, aquesta té la peculiaritat d'obligar a descalçar-se a l'entrada del pati. Seguirem, a peu, pel soc, fins a l'hospital Pimarstan (S.XIII) on els metges de l'època intentaven calmar als malalts mentals amb el murmuri de l'aigua de les seves fonts.

Passeig pel Barri Armeni.

Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 5è -ALEP

Dilluns 09 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la Basílica de Sant Simeó situada a uns 40 Km, al nord-oest d'Alep en una zona calcària i bastió del cristianisme en els primers segles de la nostra era. Ermites, grutes i monestirs trobem en aquesta zona. El màxim interès està a la Basílica de Sant Simeó l'Estilita, que va passar 36 anys de la seva vida sobre una columna. Va ser un asceta. Pelegrins de tot el món visiten la Basílica.

Tornada a la ciutat i dinar en un restaurant.

La tarda serà lliure per poder gaudir amb calma d'una estona de compres. Disposarem de l'autocar per efectuar els trasllats i el nostre guia acompanyarà els viatgers que ho desitgin per l'anima't traçat de carrerons que formen el soc.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 6è -ALEP – KRAK DELS CAVALLERS - DAMASC

Dimarts 10 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida en direcció al KRAK DELS CAVALLERS.

Aquesta fabulosa fortalesa dels croats evoca segles de lluites implacables. La seva construcció cau abans del 1.170 amb posteriors reformes i ampliacions. La sala dels cavallers, construïda en el S. XIII en un superb estil gòtic, la capella i la sala capitular són alguns dels punts a recórrer.

Dinar en un restaurant.

Per una ruta gairebé desèrtica continuem viatge cap a MAALOULA.

Es visitarà el Monestir de Santa Tecla o Mar Takla.

A la seva sortida es passarà per un estret congost que ens conduirà al tossal que domina la ciutat i on està el Monestir de Sant Sergi o Mar Sarkis, oficial romà cristià que l'any 305, sota l'emperador Dioclecià, va ser martiritzat per negar-se a adorar a Júpiter

Després de 55 Km. de ruta arribem a Damasc.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CHAM PALACE 5*****.

Hotel de gran prestigi, és membre de "Leading of the World

DIA 7è -DAMASC

Dimecres 11 OCT

Desdejuni buffet.

Inici de la visita a la ciutat de DAMASC, capital del país . Efectuarem un recorregut visitant els llocs següents:

Madrasa A l'Adlya, antiga escola coránica, Tomba de Saladi, edifici modest que alberga un dels més grans caps i guerrers del món musulmà. Mesquita dels Omeies (any 705). Esplèndida. Mesquita de Rongaya (besnéta de Mahoma). Al seu interior es venera la seva tomba. És una bellíssima mesquita xiïta.

Dinar al Restaurant UMAYYAD, ubicat enfront de la Mesquita dels Omeies. La seva ornamentació i bona cuina, tipus bufet, ens servirà de descans en la nostra visita.

Visitarem les Esglésies de Sant Ananeas i de Sant Pau, després, pujarem a la Muntanya Casión i observar una panoràmica de Damasc. Abans del sopar anirem al soc d'artesania, petit però amb gran sabor.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 8è -DAMASC

Dijous 12 OCT

Desdejuni bufet.

Dediquem el matí a visitar el Museu Nacional, tanca la millor col·lecció arqueològica de Síria. Dividirem la visita en tres apartats : les antiguitats clàssiques, les orientals i les islàmiques. Triarem una selecció entre les obres més significatives.

Dinar en un restaurant.

Després de dinar disposarem de la tarda lliure. Proposem visitar el soc (mercat cobert) i comprovar la nostra habilitat per al regateig. Per a aquells que no agradin de les compres suggerim (activitat facultativa) visitar un hammán (bany àrab) per deixar-se seduir pels excel·lents massatges i tractaments que ofereixen aquests llocs d'autèntica tradició mil·lenària

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 9è -DAMASC - AMMAN

Divendres 13 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la frontera jordana, per autopista. Després d'aproximadament quatre hores de viatge arribada a Amman, capital del regne deshabita. A la frontera haurem canviat d'autocar i guia.

Dinar al Restaurant ELS MOLINS. Ubicat en una zona residencial ofereix una saborosa cuina a base de barbacoa. No serveixen alcohol.

Al vespre s'efectuarà una visita panoràmica a la ciutat d'AMMAN.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CROWN PLAÇA HOTEL, 5*****.

Hotel còmode i confortable. Habitacions correctament equipades.

DIA 10è -AMMAN i JERASH

Dissabte 14 OCT

Desdejuni buffet.

Sortirem cap a JERASH, al nord d'Amman, ciutat grecoromana i principal capital de la decápolis. Temples, teatres, places, banys i carrers ens traslladen l'emperador Adrià.

Dinar en un restaurant.

Al vespre tornada a AMMAN. Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar al Restaurant REEM AL VANADI, lloc de solera a Jordània i on es podrà gaudir d'una excel·lent cuina àrab.

Allotjament.

DIA 11è - AMMAN – MADABA – MUNTANYA NEBO - PETRA

Diumenge 15 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a MADABA, al sud d'Amman, apareix aquesta ciutat en distints textos sagrats: el llibre dels Nombres, el I Llibre de les cròniques, en el llibre de Josuè, Isaïes, etc. El ritu ortodox melquita té una litúrgia vistosa i Mádaba és, potser , el lloc més representatiu en aquests ritus. Com a lloc d'interès i visita, l'església de Sant Jordi, centre d'una comunitat àrab de ritu ortodox grec, que tanca el Mosaic o Mapa de Terra Santa i que mostra tota Palestina (S.VI).

Ben a prop està la MUNTANYA NEBO (10 Km). Visitarem l'església que conserva les restes arqueològiques trobades al cim de la muntanya. Aquí Moisès es va acomiadar del seu poble camí a la terra promesa.

Dinar en un restaurant en ruta.

Continuació cap a PETRA a través de la ruta dels reis (de bellíssims paratges).

Sopar i allotjament a l'HOTEL MOVENPICK. 5*****.

Ubicat a 3 minuts a peu de l'entrada de Petra. Decoració d'estil arabesc. Piscina, terrassa panoràmica. Un dels millors hotels de Petra.

DIA 12è - PETRA

Dilluns 16 OCT

Desdejuni buffet.

Jornada completa dedicada a la visita de PETRA.

Creuarem el "siq" (canó de 1200 m. de longitud) amb alçària de 90m'i literalment espectacular. Finalitzat el "siq" apareix el monument més impressionant, el "Khazneh" o temple del Tresor, tallat en roca sòlida.

Passat el tresor tot és un espectacle: centenars de coves, temples, tombes reials, cambres funeràries, edificis públics, escales monumentals. Tot en color rosat. ÚNIC. No s'ho perdi.

Al migdia dinarem al Restaurant BASIN, sota arbres, en un ambient relaxat, ubicat enmig de Pedra.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 13è -PETRA – WADI RUM

Dimarts 17 OCT

Desdejuni buffet, generós com sempre.

Baixarem al desert descrit per Lawrence d'Aràbia com " Enorme, ressonant, diví". Entrarem a WADI RUM un dels deserts més anomenats però menys coneguts. La gran majoria dels seus visitants a penes ho palpen. Ens hem proposat donar a conèixer espais que pràcticament estan reservats al món beduí.

Enfilem la pedregosa ruta que ens deixarà a les portes del poble beduí de Rum.

El dinar serà en el REST HOUSE , sobre taules de fusta i sostre de canyís, sense més complements , això sí, degustarem un saborós dinar a base de xai. N' es obligat.

Seguirem el costum beduïna i farem un passeig en camell, durant una hora. El muntar i baixar-ne de l'animal és un "cop" però cal viure-ho, el altres, el passeig, serà bufar i fer ampolles. Cada camell portarà el seu cameller.

Un altre no te espera per relaxar-nos i enllaçar , en jeeps beduins, dues hores per l'interior del desert. Dunes i zones rocoses és la combinació que gaudirem. Pujar a una duna i deixar-se caure rodant és una experiència. El desert ens recorda el paisatge lunar amb continus canvis de color.

En caure el sol i entrada la nit gaudirem d'un sopar exòtic enmig del desert, en un ambient beduí, amenitzat per música de flauta.

El campament serà exclusiu. Ens allotjarem en una haima beduïna. Els sanitaris es muntaran exclusivament per a nosaltres.

DIA 14è - WADI RUM – MAR MORT

Dimecres 18 OCT

Desdejuni en la jaima.

Sortida en direcció al Mar Mort.

Arribada i acomodació a l'Hotel Movenpick 5*****. Dinar.

Aquest hotel, pertanyent a la prestigiosa cadena hotelera Movenpick, aquest situat en un entorn envejable i tranquil. Els beneficis terapèutics que ofereixen els elements naturals que envolten l'hotel, ajudaran a fer que la seva estancia sigui encara més agradable i relaxant. Decorat amb un toc oriental, l'hotel disposa de 340 habitacions equipades amb aire condicionat, bany completament equipat, TV per cable, telèfon, eixugador, mini bar…

Tarda lliure per gaudir d'un bany al Mar Mort i de les instal·lacions balneàries de l'hotel.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 15è - MAR MORT – AMMAN - BARCELONA

Dijous 19 OCT

Desdejuni buffet.

A una hora convenient s'efecturà el trasllat fins a Amman.

Optem per visitar KHAN ZAMAN, una vila de comerç de principis del S. XX que s'ha transformat en un complex d'artesania amb petites botigues de cristall tallat, ceràmica, antiguitats, joies beduïnes, etc.

Dinar en un restaurant del complex.

Trasllat a l'aeroport per sortir a les 18,30 hs en vol regular de la Cia. Royal Jordanian, directe a Barcelona.

Arribada a les 22,30 hs i …………………………...



.……….. "FI DE VIATGE"

PREUS ORIENTATIUS PER PERSONA :

Grup de mínim 30 : ........................................ 2.732 €

Grup de mínim 40 : ........................................ 2.637 €

Suplement Individual : …................................... 490 €

EL NOSTRE PREU INCLOU:

· Avió línia regular, classe turista. Cia. Aèria ROYAL AIR JORDANIAN :

Barcelona - AMMAN - Barcelona.

· Taxes aèries a data actual.

· Taxes aèries d'increment carburant a data actual.

· Guia "tur conductor" professional de VIATGES MAGISTER des de Barcelona.

· Autocar privat, amb guies locals de parla hispana i entrades.

· Passeig en camell + excursió en 4x4 pel desert.

· Pensió completa tal com indica d'itinerari.

· Aigua mineral (0,50 l. per persona) en esmorzars i sopars.

· 13 nits d'allotjament basant-se en els hotels següents :

Hotel CHAM PALMYRA PALACE. 5*****. Palmyra.

Hotel 4**** a determinar a Alep.

Hotel CHAM PALACE. 5*****. Damasc

Hotel Crown Plaça. 5*****. Amman.

Hotel Movenpick 5*****. Petra.

JAIMA BEDUÏNA. Privada . Wadi Rum.

Hotel Movenpick Dead Sigui. 5*****. Mar Mort.

· Allotjament en base habitacions dobles amb bany o dutxa.

· Propines a maleters, cambrers, xofers, etc.

· Seguro d'assistència en viatge.

· Taxes de frontera jordà – sirianes a data actual.

· Visat Jordània + Visat Siriana.

EL NOSTRE PREU NO INCLOU:

· Extres als hotels: begudes, bugaderia, telèfons, etc.

· Serveis no indicats en l'itinerari : propines guies, donatius en esglésies, etc.

· Assegurança de cancel·lació (s'adjunta informació pòlissa)

IMPORTANT :

· Pressupost calculat segons cotització divises a data actual (1 EURO = 1,22 USD.) Qualsevol variació afectaria el nostre preu.

· Horaris de vols subjectes a canvis. La Cia. aèria es reserva el dret de modificar els seus horaris. L'ordre de visites pot ser modificat sense alterar el seu contingut.

· Pressupost basat en disponibilitat de places AÈRIES i HOTELERES en el moment de formalitzar la reserva. NO s'ha efectuat cap reserva.

· Recomanem contractar un assegurança especial de cancel·lació de viatge (consultar pòlissa).

· Per participar en aquest viatge és imprescindible PASSAPORT sense segells de l'estat d'irreal. El passaport no pot caducar abans del 20 Abril 2007.

Barcelona, 19 Abril 2005.

dijous, d’abril 06, 2006

II Parlament Català de les Religions

Benvolguts amics i amigues,

Ens plau comunicar-vos que ja hem obert el període
d'inscripcions del II Parlament Català de les Religions, que tindrà
lloc a Manresa el diumenge 28 de maig. El tema central d'enguany
serà: "Religions i humanització".

Serà una trobada interreligiosa d'un dia de durada, amb
una dinàmica de treball similar a la del Parlament de les Religions
del Món, amb ponències, taules rodones i tallers.

La inscripció és oberta a totes les persones interessades.
El preu és de 10 euros, i el termini per formalitzar-la s'acaba el 8
de maig.

El II Parlament Català de les Religions està organitzat
pel Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, sota la convocatòria de
la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós, i amb el suport
de l'Ajuntament de Manresa, la Direcció General d'Afers Religiosos de
la Generalitat de Catalunya i la Xarxa de Manresa.

Les novetats més importants d'aquest any son una
Convocatòria especial per gent jove, el Servei de Ludoteca i Animació
Infantil per nens de 6 a 12 anys i el Servei per persones amb
mobilitat reduïda.
Us adjuntem l'arxiu amb el Programa del Parlament, més
informació complementària i el formulari d'inscripció.

Si us plau, envieu aquest correu amb l'arxiu adjunt a les
persones que considereu que poden estar interessades.

Atentament,

- Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa -

Eva Torres
Secretària d'organització del
II Parlament Català de les Religions
<parlamentreligions2006@yahoo.es>

divendres, de febrer 03, 2006

LA IMATGE DE DÉU

 

Nosaltres (els països de tradició cristiana, per tant també els protestants) estem acostumats a raonar, pensar i opinar el que veiem. Això no és pas així en altres pobles.

Els que són de tradició islàmica estan més acostumats a obeir, acatar i pensar el que els diuen que pensin. Això és així tan en la religió com en la vida social.

El Déu de l'Islam (Alà) es contemplat com a Amo i Senyor i empeny tot creient a posar-se als seus peus en actitud d'obediència i a fer, junt amb els altres creients, el mateix gest d'adoració més d'un cop al dia. Això configura la manera d'ésser de les persones més submises als governants (també en la vida civil) i als caps de les mesquites que un dia ordenen tapar-se el cap a totes les dones i a l'endemà la majoria en fan cas.

Són més religiosos que els cristians? Ho semblen. En realitat són més submisos.

Però en la vida social ells com ens veuen a nosaltres?

Ens veuen pagans i no creients.

Què ha passat amb el cristianisme?  La nostra religió ens ha portat a contemplar un Déu com a Pare que vol que creixem i pensem per nosaltres mateixos. Mireu l'Evangeli què diu: El Pare estima el fill i li mostra tot el que fa i encara li mostrarà obres més grans que aquestes i en quedareu meravellats (Jn 5,20). Aquest Déu, un cop conegut, no fa por i ens fa lliures.

Aquesta imatge de Déu ha anat configurant tot el món cristià. Una nova manera de creure i de pensar. Jesús diu que aquest Déu que els manipuladors del seu temps li deien "el nostre Déu" ell el veu com el "meu pare" (Jn 8,54).

Això també val pels descreguts. Pregunteu a qualsevol ateu del nostre país i veureu que fa servir la raó i la llibertat de la mateixa manera que un cristià. Està configurat pel cristianisme encara que no ho reconegui.

La grandesa de la nostra religió és que ens ha donat una llibertat tal que podem qüestionar i arremetre contra la mateixa església, plena de defectes perquè les persones febles hi són a tot arreu. Només els lúcids s'adonaran que aquesta actitud lliure enfront la mateixa vida i aquesta grandesa ens ve de la mateixa pràctica religiosa i del coneixement de l'Evangeli. El creient cristià cada dia s'encomana a Déu Pare (Pare nostre...).

En el Pare nostre venerem un Pare que reconeixem i agraïm, que ens dóna l'aliment de cada dia que és la capacitat de perdonar i que ens deslliura de la temptació perquè siguem forts per nosaltres mateixos.

El creient mantindrà aquesta actitud d'agraïment de la religió rebuda (independentment de la vàlua dels dirigents) i s'adonarà que, si abaixem la guàrdia. en el futur ens podem convertir en persones submises i, per tant, vulnerables a qualsevol tirà que, en nom de Déu, ens vulgui manipular. A la que ens descuidem ens deixarem arrossegar per les religions del Déu Amo i Senyor.

Alguns partits polítics prou voldrien que tots penséssim de la mateixa manera i convertir-se ells en "amos i Senyors" i voldrien afaiçonar el poble en una única imatge. La mateixa església, quan ha descuidat l'evangeli, ha intentat controlar la vida dels creients.

 

            Josep ESCÓS i SARSANEDAS

dimecres, de gener 18, 2006

QUÈ DONEM ALS POBRES ?

Acabats els dies de les festes del Nadal és un bon moment per fer una reflexió sobre la nostra generositat.

Hi ha hagut en aquesta època les "maratons televisives". Aquestes aconsegueixen recollir molts diners amb reclams de famosos i amb llargues explicacions de les intervencions que es fan. L'espectador queda molt lluny dels destinataris reals que sovint són rics (grans maquinàries sofisticades per combatre malalties). El mateix muntatge televisiu val un dineral que ha de sortir de la campanya.

Per altra banda les recollides de joguines tan qüestionades fa pocs anys i reinventades. Se'n recapten moltes però el mal de cap és trobar pobres que els interessi la mena d'artilugi que la gent dóna i el rebin sense destruir-lo o arraconar-lo el segon dia. Serveixen, de vegades, per conscienciar el nen que ha d'ésser generós que ja és molt.

De les generositats dels governs ja no en parlem. Segons Intermon-Oxfam els 70 milions d'euros compromesos per l'Estat espanyol pel Tsunami van quedar en 50 milions i encara no han arribat perquè els països destinataris no han acceptat les condicions (havia d'ésser reconstruccions amb productes espanyols, eren crèdits i no donatius...).

No dic que ens sentim enganyats perquè l'aportació del govern no era fruit d'una recapta però, si us hi fixeu, sempre quedem lluny dels pobres reals.

Molta gent diu: Si jo sabés que els meus diners poden ajudar de veritat, que comptin amb mi i, o bé no donen res, o bé passen tota la vida col·laborant en campanyes que no saben on van a parar els diners.

Donaré uns criteris.

La dona o l'home divorciat a qui la parella li ha robat casi tot no va amb un platet pel carrer.

Les viudes (més que no pas els homes) que han de sobreviure amb una pensió molt petita i han de pagar pis mentre veuen que els seus fills només els visiten per veure què en trauran, no van per les cases demanant caritat. Els vidus sols i abandonats pot ser es veuen més.

Els pobres de veritat casi mai no van vestits de pobres.

La dona i els fills d'un jugador que no acaben de sortir de la cadena dels deutes (ni en sortiran mentre duri el problema) van ben vestits, dissimulen i estalvien comprant els mínims per subsistir.

L'immigrant acaba d'arribar és probablement el que més es nota més però generalment la seva pobresa és conjuntural. De seguida que troba feina, se situa i s'oblida dels pobres (com la majoria de nosaltres).

Els pobres reals els tenim a tocar i no els trobarem amb una llinterna sinó escoltant. La gent que sap escoltar els detecta.

Quan ens fiem d'una institució (Càritas, Intermon, Mans Unides...) i oferim un donatiu ja és un primer pas però encara quedem lluny dels necessitats perquè no els veiem. Menys fan els que no donen res.

Si alguna vegada has volgut ajudar directament un pobre donant-li tot de coses corres dos perills: Un, que els pobres enganyen quan veuen que en poden treure profit (però els rics també ho fan) i l'altra que, un cop sortits del pou, la família o la persona en qüestió, no acostumen a correspondre (no agraeixen sinó que defugen). Amb això s'hi ha de comptar.

Per això els cristians (que intentem seguir l'evangeli) sabem que ajudem els pobres perquè són fills de Déu i no esperem rebre cap compensació. Sabem que ens poden recriminar que no encertem els pobres en les ajudes concretes però ningú no ens retraurà que ens haguem aturat a escoltar-los, perquè només ells mateixos saben quines són les seves vertaderes carències..



Josep ESCÓS i SARSANEDAS

Cinc coses que no són perdó cristià:


1.- Pensar que perdonant fem un favor a l’enemic. No és així perquè sovint no se n’adonarà. Ens fem un favor a nosaltres mateixos. Ens alliberem d’aquest odi rancorós que rosega la nostra imaginació. El perdó ens fa més lliures. Per tant som nosaltres els que hi sortim guanyant i no pas el que ens ha ofès.

2.- Perdonar no és pas dir “aquí no ha passat res”. I tant que ha passat! Només els polítics i per raons polítiques justifiquen les enormes estafades com si no hagués passat res. Nosaltres no perdem de vista que el pecat era una ofensa a Déu mateix. Quan Jesús dóna el perdó a la dona adúltera li diu: Ves i no pequis més i no diu que no ha passat res.

3.- Perdonar tampoc no és oblidar. Tan és que oblidis com que no oblidis. Si oblidessis et podrien tornar a fer la mateixa ofensa. No som desmemoriats. Els que diuen: “perdono però no oblido” no ha entès res. Si no ens recordéssim de les coses seríem uns inconscients. El perdó en canvi es dóna a plena consciència.

4.- No es tracta pas que les coses tornin allà on eren abans. El més probable que no passarà això si no és en contades ocasions. En la majoria dels casos no tornarà l’amistat. Quedaran les ferides i la malfiança ja que portem les cicatrius tota la vida en el cos i en l’esperit. Això que fem amb els nens que els forcem a que es facin un petó i a tornar a jugar casi mai no val pels grans. Molt poques vegades tornarem les coses al lloc on eren.

5.- Tampoc no podem pretendre que l’altre s’arrepenteixi i canviï de vida. El perdó és cosa teva i no de l’altre. Si esperéssim l’arrepentiment dependríem de l’altre (de l’enemic). Jesús crucificat demana al Pare que els perdoni i no els exigeix cap canvi de vida. Deixa en mans de Déu aquesta força de l’esperit. Ell els regala el perdó. Nosaltres també desitgem que vinguin a demanar-nos-el però mai no l’exigim. És, com he dit, una decisió nostra i lliure.

Doncs què és perdonar?

És cosa teva i no de l’altre. És una decisió que tu has pres. Pots dir amb valentia: “Ho faig perquè vull”. Ets fill de Déu i respons amb amor l’amor que has rebut.

És demanar a Déu i alegrar-te que a l’altre li vagin bé les coses.Comences no desitjant mal a l’altre. Renuncies a la venjança i, si tens prou coratge, els pots ajudar. Això passa sovint quan el que t’ha ofès és el propi fill i filla.

És desitjar vivament la recuperació de l’altra persona. Tu no pots exigir la conversió de l’altre però la pots demanar, pregar i esperar. No entén res aquell que reclama que l’altre demani perdó. Sovint ha baixat tan avall que no està en condicions d’humiliar-se.

Tampoc no pots alliberar-lo del càstig que pot ser li haurà infligit algun jutge (temps de presó...) perquè això no depèn de nosaltres. Lliure pel carrer o tancat en una centre qualsevol persona pot canviar de vida i això ho podem desitjar de tot cor.

JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS


QUI ESCOLTA LA PARAULA DE LA GENT?

Ens trobem amb una onada d’opinió desfavorable contra els polítics. Han estat elegits però es preocupen d’aconseguir majories parlamentàries en comptes d’escoltar la gent. Així es produeix un fenomen pel qual la gent se’n desentén.
El poble reacciona dient “ja s’ho faran” i molt fàcilment s’apuntaran a grans manifestacions contràries a qui sigui que governi.
Amb el resultat d’unes eleccions no n’hi ha prou si després no es fa l’exercici d’escoltar el poble. Ho saben prou els alcaldes quan, sense saber per què, en unes noves eleccions, la gent busca un altre candidat.
Amb l’església passa un fenomen pitjor. Ningú no escolta el poble. Ni els parroquians han triat el rector, ni els capellans (o la gent) han triat el bisbe, ni tampoc els bisbes han triat el Sant Pare. Tots els nomenaments han estat des de la verticalitat. La gent es desentén d’aquesta església. La veu tan llunyana que, quan parla de la religió, confon la jerarquia amb la fe com si fos una mateixa cosa. “Ja s’ho faran!”
Per què la gent no se’n desentenia fa cent anys, com ara? Al meu entendre perquè la situació estava encara pitjor, ja que l’església tenia un excessiu poder, aliada massa sovint amb els prínceps i governants i produïa l’efecte de por. No convenia quedar-hi malament.
Encara que l’efecte sembli el contrari avui hem guanyat molt perquè la gent, en el que es refereix a la religió, se sent deslligada i els que s’hi acosten ho fan molt més lliurament que fa cent anys per posar un exemple. Saben que no els pot passar res si s’aparten dels sagraments, si no bategen o si fan els enterraments civils i per això es poden apartar al seu aire traient de sobre unes dependències que havien tingut pares i avis. De fet s’allunyen d’aquesta mena d’església que sembla que només tingui la cara de la jerarquia. S’adonen que no són representats ni escoltats.
Però no tot és negatiu. Ara tenim una gran possibilitat: la d’anunciar Jesucrist, donar-lo a conèixer a fi que, els que el reconeguin, trobin que val la pena reunir-se amb altres que creuen el mateix. Podem explicar, amb la Paraula, que si fem caritat és perquè hem contemplat Jesús que es fa pa per als altres, que si tenim tanta quantitat de voluntaris visitants malalts i presos és pel seguiment d’aquell que ens va dir que és benaurat el que fa aquestes coses. Tot surt, en bona part, de l’Eucaristia. Podem també, en el nivell en el que està cada ú, escoltar els pobres i els desheretats i apreciar el clam dels aturats i els desnonats. El qui fa això està fent el “seguiment de Jesucrist” que no és poca cosa.
Es troba a faltar gent integradora que faci entendre que Càritas i la Parròquia són una mateixa cosa i que els moviments obrers cristians i els bisbes responen a un mateix Jesucrist. Es troba a faltar que, aquells que saben escoltar la gent dins el món creient, siguin escoltats en els altres nivells de les jerarquies eclesials. Avui per avui lamentablement no és així i l’allunyament de molta gent és, al meu entendre, molt més un problema pedagògic que no pas pels escàndols, que hi ha sigut en tots els temps (on hi ha persones hi ha errors). En podríem dir una manca flagrant de democràcia.

JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS

ESTEM EN CAMÍ

ESTEM EN CAMÍ

Els que esteu atents a les notícies haureu observat que sovint surten notícies del Vaticà i de vegades alarmants. No us dic pas que no us les cregueu perquè creureu el que us donarà la gana. El Vaticà no és la imitació de Jesucrist i més aviat n’està una mica lluny.

Doncs què és?

És un organisme coordinador de totes les activitats de l’església arreu del món. No busqueu allà aliment per a la vostra fe o esperança. Això ho trobareu en l’Evangeli i en la pregària i tampoc no us cal cap mena de Vaticà per acostar-vos a Déu. N’hi ha prou en que dos o tres us reuniu en el nom de Jesús i allà estarà en mig vostre (Mt 18,20).

Quan algú diu que el Vaticà li ha fet perdre la fe em fa l’efecte que no ha entès res, perquè la fe no ens ve ni dels capellans, ni dels bisbes, ni del Papa sinó de Jesucrist directament. Alguns ens hi poden ajudar i de fet ho deuen fer, però el que serveix a taula no té per què ésser el cuiner. I el capellà serveix el Pa i la Paraula.

Així per què serveix el Vaticà, els bisbats, les parròquies? Per coordinar-nos, de manera que ens puguem adonar que, la mateixa fe que tenen els rwandesos, és idèntica a la nostra; i la del Japó o la de l’Argentina, per posar exemples de llocs ben oposats.

Els que som responsables de les parròquies coordinem, convoquem, muntem grups per conèixer l’Evangeli, reunim els que visiten els malalts o presos, però no fem créixer gaire la fe de la gent. Més aviat som una mena de recol·lectors que apleguem molta gent que han trobat la fe i l’amor a la parròquia en la pròpia família, en alguna catequesi o en la pràctica de la Missa dominical. I si preguem pel Papa és perquè no defalleixi en la tasca de fer de tots els creients una sola església. En molte ocasions ens interessa el que pugui escriure ell o el bisbe per la seva mirada més universal que la nostra en el petit lloc on ens trobem, però el fonament de tot plegat no són ells sinó que sempre és l’Evangeli de Jesucrist.

Sovint ens trobem amb alguna persona que no coneixíem i que ens dóna un exemple de fe per la seva pràctica cristiana o per la seva pregària i nosaltres no ens consta haver fet res. Passa el mateix que Jesús diu en l’Evangeli: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.» (Mc 4,26-29). Són persones que han trobat la fe sense que nosaltres sapiguem com. L’organització de l’església serveix per reconèixer on hi ha creients en Jesucrist en qualsevol racó del món. Imagineu que aneu al Perú i voleu trobar on hi ha els cristians. Un camí molt ràpid és preguntar on fan misses dominicals. Allà hi trobareu creients en Jesucrist.

He començat l’article dient que “estem en camí” i això és el que Jesús encomana als seus deixebles: Res de manar. Els envia a curar, a alliberar dels esperits malignes i a anunciar la Bona Nova. No els caldrà altra cosa que les sandàlies i el bastó perquè estaran en camí (Mc 6,7-13).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS



EL RESCAT DELS HOMES

La nostra societat és propensa a propensa a rescatar gent que s’ha perdut. És bonic veure com hi ha una preocupació per la restitució de la salut d’un cantant que s’està ofegant en el món de l’alcohol o de la groga o la d’un futbolista d’èlit que ha contret una greu malaltia. D’això en tenim exemples recents i molt bé. Aquesta actitud troba l’aprovació del comú dels mortals. Els nostres governants, en canvi, estan més per rescatar les seves mateixes institucions com la banca o els calaixos escurats dels seus eraris. Per fer això necessiten que entre tots hi posem més diners. No ens diuen que ho pagarem nosaltres sinó que fan servir eufemismes com l’apujament de l’IVA (que el paguem tots) o l’augment dels impostos dels que treballen i fan rendir el diner amb els seu negoci o treball.

En canvi quan una família home i dona han perdut el treball (aquests són els pobres) i no poden amb les hipoteques, els nostres governs miren cap un altre cantó i ni se’ls acut que aquests s’han de rescatar. Indirectament els “tiren” a les institucions de caritat pública.

D’aquí a no gaire anys aquesta gent arribaran a l’edat de la jubilació sense haver pogut cotitzar perquè, amb el ritme actual, els governs encara estaran rescatant banques i perdonant els deutes del diner negre que està amagat i encara miraran cap a un altre cantó. Qui rescatarà aquests nous ancians que no hauran pogut cotitzar?

Amb altres paraules, mentre estem d’acord en rescatar els famosos, perdonem els rics, apuntalem els edificis (econòmics, és clar) que els incompetents han deixat caure i no hi ha cap projecte de rescat pels pobres que d’aquí a dos dies seran ancians sense el temps de cotització. Però hi ha un cosa pitjor: tampoc no rescatem els emigrants que hem cridat que vinguessin quan els necessitaven i ara els tractem com si ells fossin els culpables de les nostres incompetències.

Aquest no es només un problema econòmic sinó que és un problema teològic. Mirant-ho des de la fe i contemplant a Déu com a Pare com li explicarem que volem salvar entitats econòmiques i tant ens fa de les persones? Com entendríem que un pare de família volgués salvar la seva doble vivenda mentre els fills i la dona no els arriba per menjar?

Mirant-ho des del prisma creient (molts dels lectors d’aquest article en sou) trobareu algun lloc de l’Evangeli que Jesús volgués salvar una institució? Maleeix aquell temple que s’havia convertit en una cova de lladres (Mc 11,17). Ho diu als caps de les institucions del seu temps. I més endavant afegirà una maledicció: que no en quedarà pedra sobre pedra (Lc 21,6). S’enfada, i fort, amb aquells que posen cargues feixugues a sobre les espatlles dels pobres dient-los: «Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! (Lc 11,46) i, sobre tot, anuncia quina és la finalitat de la seva vida i la dels que creiem en ell quan diu que el Fill de l'home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.» (Mc 11,45). Jesús va venir a rescatar persones i va demanar als apòstols que es convertissin en pescadors (rescatadors) d’homes (Mc 1,17).

O parlem així o l’Església no és la de Jesucrist.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS


Arxiu del blog