Els polítics es fiquen en camises d'onze vares quan decideixen coses tècniques per majoria de vots. Poso per exemple que si el país Valencià decideixen que la llengua que parlen no és la catalana el que aconseguiran és desviar les subvencions però no canviaran en cap cas el concepte que, com a menys, ho ha de decidir la comunitat educativa o algú coneixedor del problema. Quan es discuteix sobre la llei del valencià ens equivoquem de tema. El problema no és la llei sinó el problema és la llengua.
El mateix passa amb la definició del que és una nació. Els polítics aconseguiran subvencionar o negar el pa i la sal a qui cregui amb la pròpia nació o amb una altra però quan el debat es centra en les lleis ens equivoquem de tema. La llei és per indicar-nos qui té el poder en aquest moment.
Imagineu que el debat sobre la pena de mort es basa en el crim prou gruixut i ben demostrat. Tothom hi dirà la seva, però el vertader problema consisteix sempre en preguntar-nos si un home (ni que sigui jutge) té potestat per treure la vida a un altre. Mentre el discurs no se centri en allò que és principal el debat serà inconsistent i es discutirà si en aquest cas o en aquell altre es pot aplicar la pena de mort.. Serà un debat sense intel·ligència.
Si heu entès el que he dit no us costarà gaire entendre que el debat de l'avortament no s'ha de centrar en les lleis com estan fent ara defensors i detractors. Qui són els polítics per dir si la vida és a la primera o a la quarta setmana? Qui és el polític per decidir que una vida encara no té importància i quan ja en té. El problema no és la llei sinó que el problema és el mateix avortament. D'aquí uns anys s'esgarrifaran amb la lleugeresa amb que nosaltres hem tractat un tema tan important que consisteix en si la mare ha de promoure la vida del que té en el seu si o bé l'ha d'eliminar. D'aquí uns quans anys no entendran les xifres enormes de nadons eliminats en la societat del nostre temps. No és cosa de lleis sinó de sentit comú. El polític decidirà, en tot cas, la despenalització però mai ha d'entrar en el debat científic perquè no li correspon.
Imagineu que, a la fi, el governant imposa el concepte del dret a avortar. Molt bé. Doncs a la Xina tranquil·lament amb la nostra llei podran eliminar els nadons si són nenes perquè per raons que desconec els matrimonis tenen com a desgràcia parir nenes i no nens. El problema no és la llei sinó el mateix avortament i la pregunta intel·ligent és a veure com ha d'estimar la mare el fill que tot just ha concebut i guarda en el seu si.
Quan a Jesús li presenten una dona que ha comès adulteri la pregunta que li fan és sobre la llei: La nostra llei – li diuen- ens mana matar aquestes tals(Jn 8,5). Ell prescindeix de la llei perquè el vertader debat està en la persona i no en el legislador i els fa la pregunta que els ajuda a anar a fons de la qüestió: El qui de vosaltres estigui sense pecat que tiri la primera pedra (Jn 8,7). Ve a dir-los "qui és un home feble o qui són uns homes febles per decidir sobre la vida d'una dona feble com ells?" Aquesta és la pregunta fonamental que ens ajuda a centrar el tema. No es tracta de veure què diu la llei ni tampoc de quina llei hem de fer sinó de preguntar on hi ha les persones i com les hem de estimar i salvar.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
