El que diré no té res a veure amb una literatura actual (només actual) segons la qual Jesús hauria donat fills a Maria Magdalena. El que s'ho vulgui creure que s'ho cregui però sense el més mínim rigor històric.
Però, en canvi, vull remarcar com Jesús acull i valora prostitutes quan han estat capaces d'acceptar el Regne de Déu (Mt 21,32) contraposant-les als sacerdots del seu temps que no ho han fet. És un Jesús sorprenent.
La societat del temps de Jesús necessitava les prostitutes, les cercava d'amagat però les menyspreava en públic. Igual com moltes altres societats. Jesús però fa al revés: permet que una dona se li acosti en públic li besi els peus i li posi perfum (no la tracta d'amagat sinò que li dóna un lloc en la taula) Per altra banda no la necessita ni la cerca i valora allò de bo que ella té davant els comensals dient-los que aquella dona ha estat perdonada perquè ha estimat molt (Lc 7,36-50). Noteu la diferència: No la perdona sinó que diu que ha estat perdonada amb la qual cosa la deixa lliure de la condemna que la societat havia carregat contra aquesta mena de dones. Jesús valora la força interior de cada persona igual com quan va fer amb la dona de la borla del vestit o al cec de naixement: La teva fe t'ha salvat (Mc 5,34; 10,52).
La societat del temps de Jesús, en canvi, condemnava sense compassió les adúlteres. L'acusació no era pel sexe sinó pel racisme. No es permetia per res del món que la dona casada portés fills que no fossin de la raça. Quan li presenten l'adúltera mentre ells només pensen amb la llei (per eliminar-la a cop de rocs) Jesús vol salvar la dona. Com ho fa? Els fa mirar a dintre seu i els retreu qui de vosaltres està net de pecat?. Destapa allò que tothom ja sabia i amagava: que si hi havia adúlteres era perquè ells mateixos els anaven al darrere (Jn 8,1-11). La llei que només condemnava les dones, era masclista i se l'havien acomodat al seu gust. Entre la llei i la persona Jesús tria, sense dubtar, la persona encara que sigui adúltera i li diu expressament: Jo no et condemno.
Un altre fet és el de la samaritana. Aquesta no és adúltera perquè no té marit, ni és prostituta perquè té un home estable. Els deixebles van trobar molt estrany que parlés amb una dona (Jn 4,27). Què fa Jesús? No sols li parla sinó que li anuncia una nova manera de viure en la que no valdran ni temples, ni llocs sagrats sinó l'esperit i la veritat (Jn 4,1-26) dient-li que així se li calmarà la set del seu cor. La veu capacitada de rebre l'anunci del Regne. Ni tan sol li demana que canviï de vida. L'envia als "seus" i ella, sense corregir l'anomalia familiar que porta, es posa a anunciar Jesús a la gent del seu poble (Jn 39-42).
Jesús fa moltes condemnes a l'evangeli però mai a les dones. No els fa cap mena de retret ni censura en tot l'evangeli.
Per poc observadors que sigueu del nostre món us adonareu que massa sovint els que més les condemnen, les cerquen d'amagat.
He començat parlant de la Magdalena i acabo parlant d'ella. Enlloc diu que fos prostituta sinó que d'ella n'havien sortit set dimonis (Lc 8,2). Fixeu-vos com cap israelita aniria amb una prostituta si pensés que es endimoniada. Les menyspreaven, que és una altra cosa. Alliberar-se de set dimonis és com dir que havia quedat lliure de tota trava interior. Aquesta no sols seguia Jesús sinó que va rebre, la primera, l'anunci de la resurrecció. L'Església Oriental sempre ha distingit molt bé la Magdalena de les altres dones pecadores que es posen als peus de Jesús. Ara, des del 1969, quan hi va haver canvis en els dies dels sants, l'església occidental (que és la nostra) tampoc no confon les tres dones que surten a l'evangeli.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS