La gent de qualsevol associació (de les que no remenen diners) s'exclama que "són pocs" i "sempre els mateixos".
En tot cas, encara que un dia tinguin força gent un altre dia la majoria se'n anirà a un altre cantó. Cada dia surten ofertes variades i agressives (no vol pas dir dolentes) per reunir multituds (maratons, manifestacions, concerts amb gran desplegament de medis...).
Tornem a les petites associacions. Com és que se'n aguanten tantes en el camp lúdic, esportiu, caritatiu, religiós, ecologista...? És com una mena de miracle de la nostra societat. Passa que els pocs que hi són, hi creuen i lluiten sabent que ben poques subvencions rebran. Les subvencions se les emporten aquelles associacions que tenen persones a sou i omplen la paperassa cada vegada més complicada. Els grups en els que tots són voluntaris no tenen ningú, amb hores de sobres, per captar una ajuda. Si el grupet és de joves la feina que tenen per acreditar les despeses fetes perquè ningú sap on han anat a parar les factures de les seves activitats molt sovint pagades de les seves butxaques.
Això no obsta que els grups siguin molts i significatius.
Què els dóna la força? Doncs uns valors netament cristians.
- La fe. Els que hi són creuen en el que fan i molt sovint han de reconèixer que han rebut més del que han donat sobre tot quan han destinat el seu temps en favor dels altres. Això és la fe.
- L'esperança. No sols creuen en el que fan sinó que saben imaginar com hauria d'ésser si fan les coses ben fetes. Saben que ningú no els gratificarà i que difícilment rebran cap mena de premi. Això els fa més lliures. Això és l'esperança.
- L'amor als altres. Moltes de les coses que fan les associacions són a favor de la gent i sovint en pro dels més necessitats. Càritas amb els pobres, els visitadors amb els malalts, els grups d'esplai o esportiu amb els joves, ... i molts d'altres.
La nostra mateixa parròquia sort en té de molts voluntaris que destinen hores i hores de servei gratuït als altres.
Quan Jesús va proposar, després del "episodi dels pans", que el vertader poder està en fer-se pa (servir els altres i no pas repartir-se el que hi ha) molta gent el va abandonar i va quedar amb una petita resta al seu costat que el seguiren només perquè intuïen que ell "tenia paraules de vida eterna" (Jn 6,68). Aquests pocs, amb algú altre, són els que iniciaren aquesta empresa que en diem cristianisme però abans van haver de passar per la prova de la creu i el desengany. La força de la resurrecció és aquella capacitat de tornar a començar amb els poquets que creuen en el mateix projecte que nosaltres. Això és igual per creients i per no creients però el creients, mentre fem el mateix que molts altres, sabem que Déu està present en la nostra actuació, que Ell està amb els més pobres i que ens empeny a destinar-hi el nostre temps. El nostre esforç passa d'ésser una "obra bona" a convertir-se en "una resposta" a la crida d'Aquell que ens torna a dir: i "vosaltres també em voleu deixar?" Això també val per tot aquell que està en una de tantes agrupacions, de les que hem parlat.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS