MORTS SACRIFICATS
D'aquí a poc hi haurà al Vaticà una cerimònia de "beatificació" de molts/tes morts/tes sacrificats/des al començament de la guerra civil entre el juliol i el desembre de 1936 sobre tot.
"Beatificar" vol dir que, per nosaltres, són benaurats. Vol dir que darrere aquella mort hi veiem una vida de la mateixa manera que una mare que va morint esgotant la vida cuinant, rentant i sobre tot pacificant fills i família suportant totes aquestes tensions. Aquesta i aquelles morts tenen un regust de benaurança que vol dir de resurrecció. És un llenguatge que ajuda a entendre aquesta resurrecció que no és un "després" sinó que ja la tenim (l'anem tenint) ja ara.
Però passa que, durant la malaurada guerra civil dels nostres pares i avis hi va haver molts altres morts sacrificats i, si hem de cercar culpables, tots en tenim una mica de culpa. Casi ningú no va sortir amb les mans netes d'aquella maltempsada excepte uns quans dels sacrificats d'un i de l'altre cantó. Uns van ésser afusellats per ésser de dretes, altres per anarquistes, uns altres per comunistes o per haver tingut algun càrrec rellevant a la república i d'altres per poder-los espoliar dels seus bens o també per venjances ocultes. Els botxins eren de tots colors. De vegades judicis sumaríssims.
Fan uns quants anys, quan es van treure de les portes de les esglésies aquelles llistes del "caidos" molts pobles, com Navarcles les van substituir per una llegenda que deia: "a tots els caiguts" d'un cantó i de l'altre. Va ésser un gest conciliador i era una gran pensada.. Era un gest que posava les bases d'una futura (encara que llarga) reconciliació.
Jo personalment lamento que ara l'església oficial, en mal moment, faci una solemne proclamació de "beats" a molts dels morts sacrificats d'un sol cantó. Que ningú no s'estranyi que els de l'altre banda, que també tenen un munt de morts innocents, vulguin remoure amb un gran aparell de propaganda, les fosses comunes on hi ha enterrats els seus. És la manera que tenen de reaccionar.
Em sembla una actitud poc pensada que provocarà la reacció de l'altre bàndol encara ben present en la societat actual. Tot plegat que la divisió està servida.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS