Un dels moments culminants de l'Evangeli de Mateu és quan Jesús es topa amb la multitud malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor (Mt 9,36). Van al seu darrere pensant que aquest home el conduirà cap a un Regne nou i no pas corrupte com els que hi havia entre els governadors romans i els reis jueus.
Una multitud aquella com les nostres que se les disputen els grans espectacles esportius, els cantants famosos i els organitzadors de les grans loteries. Eren els anomenats "anabim" (els pobres) dels que tothom se'n aprofitava.
Un multitud que es deleix per veure i tocar les relíquies d'un gran jugador (la seva samarreta o al menys uns signatura en qualsevol drap), una multitud que sap que és manipulada i el dia de les eleccions va de passeig i no vol que li parlin de política, una multitud que cada dia rep desenes d'anuncis en els que se li recomana el culte al cos (productes pels cabells, per la pell, per les disfuncions sexuals...) i contínuament se li ofereixen objectes que li prometen la vertadera felicitat com un cotxe, o una habitació amb els millors matalassos i mantes per dormir.
Una multitud que ni troba la felicitat amb aquests productes ni tampoc assoleix la benaurança amb el culte al propi cos, per més que hi destini unes quantitats exorbitants de diners.
Què fa Jesús? Se'n compadeix i fa dues coses: Els parla llargament (Mc 6,34) i aconsegueix que uns donin aliment als altres dient-los: Doneu-los menjar vosaltres mateixos (Mc 6,37). El menjar i la paraula, en l'Evangeli, no són dues coses, és la mateixa.
No cal esperar cap mena de solució màgica. La paraula els instrueix i el pa repartit els fa germans i aquestes dues coses donen la fermesa de la fe i la joia de la caritat.
En moments de crisi la gent tendeix a creure's més les promeses de felicitat (es compra més loteria), hom cerca mestres de la mentida, alguns dels quals ens diran fins i tot que la solució és la Bíblia.
No el cregueu. Ni en la Bíblia, ni en l'Església, ni tampoc en la Paraula del mateix Jesucrist no hi ha solucions i menys màgiques. En la fe i en l'Evangeli hi trobem allò que ens pot salvar que és molt diferent i que ho podem resumir amb tres camins dels que hem parlat moltes vegades:
- Amb la Paraula de Déu descobrim que tenim molt més del que ens pensàvem. Que posseïm un bagatge abundant per anar per la vida.
- Acostant-nos al Crist ens adonem d'aquelles persones necessitades que tenim, com ovelles sense pastor, a la vora del nostre camí. Persones a les que hem de donar la mà.
- Sabem veure l'Esperit que, en el nostre interior, ens dóna força per no defallir i ens fa anima a percebre que podem més del que ens pensàvem.
Per això Jesús, abans d'invitar-los a partir el pa, els parlava llargament, perquè aquella multitud trobés el sentit de la vida que això sí que s'albira en la Bíblia, en el missatge que l'església ens transmet i en la Paraula del Senyor.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS