Els que us sentiu creients us trobeu sovint amb persones que ataquen l'església i ens tiren en cara alguna cosa del Vaticà o dels bisbes del nostre país. Quan ens ataquen ens surt espontàniament la defensa i sovint apel·lem a les "obres de l'església" (Hospitals, escoles, Càritas, colònies, visites als malalts...). No és pas una bona resposta perquè totes aquestes activitats sovint ja les fan els municipis, la Generalitat, les escoles mateixes o algunes ONGs que es proclamen neutres. Més encara. No podem comparar els diners que l'Estat i les institucions oficials gasten en les seves escoles (algun dia suposo que aprendran a dir la veritat) en comparació del poc que donen a les concertades de l'església. Tampoc no es pot comparar un hospital. Avui cap hospital de l'església s'aguantaria amb els pressupostos que cal abocar-hi. Càritas és una altra cosa perquè va trobant noves pobreses que els governs encara no han detectat.
A lo que jo anava. Què ens queda per defensar l'església?
No cal defensar l'església i presentar aquestes obres perquè, igual que els mags de l'Egipte (Ex 7,11-12) les institucions laiques ens en podran presentar unes de semblants i molt sovint millors (al menys amb moltíssim més pressupost).
Les obres però del creient i les del Crist tenen una característica especial: que Jesús no buscava cap reconeixement i deia: La glòria no la rebo dels home (Jn 5,41). En tot cas – deia – les obres acrediten que vinc del Pare (Jn 5,36). Dues coses doncs: Les obres que fa l'església "Responen al Pare" i ja sabem que "comptem amb la creu" (que vol dir que la majoria de les vegades no seran reconegudes).
Us haureu fixat que la gent no alaba les coses ben fetes sinó que elogia les obres realitzades pels que estan en un lloc important. El cristià ha de saber (de vegades no ho ha paït encara) que no li reconeixeran les coses que haurà fet per ben fetes que siguin a no ser que en puguin treure algun profit o que hagin estat realitzades des d'algun càrrec rellevant.
Si no podem esgrimir les "obres de l'església" què hem de fer? En tenim prou en anunciar un crucificat que, mentre estava immobilitzat i vençut a la creu encara li quedaven paraules per recordar-se dels altres. En aquell moment ningú no va elogiar un gest tant digne perquè ell era perdedor. Nosaltres, amb la perspectiva de la fe, reconeixem aquelles obres (allò que ell va fer) de Jesús i també totes les que porten a cap molta gent petita i insignificant.
Podríeu recordar, si mes no, unes paraules que la tradició atribueix a l'apòstol Sant Andreu adreçades al governador de Patràs. Aquell li deia: Si jo tingués por a la creu no la predicaria. Aquest dignatari, en efecte, va crucificar l'apòstol de Jesús. Si les apliquem a la nostra vida hauríem de dir: "Si esperem un reconeixement per les nostres obres no cal fer-les". No ens preocupa gens que ningú no en faci elogis.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS