Tant l'ordinador com l'internet donen la possibilitat d'aprendre moltes coses en poc temps. Un amic t'ho ensenya i en diu: - "Has de prémer aquest botó" "-fent això altre i ja tens els millors portals"...
L'aprenent d'internàutica, amb pocs segons, es troba poderós amb una eina als dits que li permet viatjar a tot el món, obrir planes i planes, composar, copiar sense que se n'adonin, pot crear un domini propi... tot això sense haver anat a l'escola (just haver après a llegir). S'han acabat els aprenents que requerien anys per dominar l'ofici.
En canvi aquest jove/noia quan va a l'escola es troba que tot és lent. Si vol matemàtiques li obliguen a aprendre taules i a fer càlculs; si vol física requerirà memoritzar un munt de fórmules; si vol escriure l'encadenaran a l'ortografia primer i a la sintaxi després; si vol música haurà d'aprendre les notes i els compassos i fer molts exercicis; si vol geografia haurà d'estudiar els llocs de producció i memoritzar mapes i pobles; si vol filosofia o literatura haurà de llegir llibres sencers...
L'escola esdevé una aula de tortura per molts dels que han provat les noves tecnologies. La troben aburrida i pesada excepte el cas d'algun mestre que es fa amic i es guanya la confiança dels que el segueixen. Però l'escola (i la universitat) continua essent un dels llocs on el jove/noia podrà ordenar els coneixements i on podrà posar cada cosa al seu lloc. També la família hi pot col·laborar en aquesta tasca tan aclaridora.
Un estudiant de mecànica de l'Escola Industrial de Manresa em preguntava per què li serviria la geografia si ell volia arreglar cotxes i jo li vaig contestar que, quan el fessin encarregat del taller i li vingués un japonès, no li hauria de demanar si Japó era a l'Àfrica i la literatura li serviria per llegir les indicacions de com es munten les peces cada cop més sofisticades. Tots els coneixements estan interrelacionats i cal tenir-ne alguns ben sistemàtics, cosa que no dóna el saber informàtic.
Amb la nostra fe passa una cosa semblant: Per tenir-la no cal saber ni tan sols llegir perquè, com l'amor, és un do que hem rebut i podem comprovar com gent ben poc il·lustrada (com podria ésser la nostra àvia) la tenien de veritat. Però aquell creient que rep una formació sistemàtica en el coneixement de la Bíblia, en la participació assídua de la Missa dominical, en lectures i algun curs de formació, aprèn a posar cada cosa al seu lloc i sobre tot a trobar paraules per poder fer allò que diu la Primera carta de Pere: Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança (1Pe 3,15). És tracta, com veieu de poder donar raó del que creiem sense que se'ns en riguin.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada