Aquest estiu hem sofert un episodi de "mal gust" que consistia en unes caricatures dels prínceps en postures fàl·liques.
Quan va saltar la prohibició, centenars d'opinadors van sortir en defensa de la llibertat d'expressió mentre que diaris de gran tirada les publicaven. Alguns com el desventurat "Avui" ocupant la primera plana sencera. Pobre terra catalana!
A mi no em va pas sorprendre la defensa de la llibertat d'expressió, que també la vull, ni tampoc no em va sorprendre que els que tenen el cor republicà (que n'hi ha més dels que la monarquia s'imagina) es freguessin les mans. Tot això és legítim i els seus defensors van donar-nos arguments sobrats. El que vaig trobar molt estrany és que ningú no situés el debat en el "mal gust".
Sabeu d'algun pare que permetés que el seu fill el veiés caricaturitzat muntant la seva esposa? I no ho dic pels prínceps sinó que el bon gust és la defensa dels "sants innocents" que són molta gent que es va haver d'empassar en tota mena de medis aquests dibuixos tan mal educats semblants als que van caricaturitzar el profeta Mafumet (Mahoma) ara fa més dos anys. Això, com s'ha vist, no s'arregla ni amb lleis ni amb prohibicions i menys amb condemnes. És pitjor.
Trobo a faltar pensadors que situïn el debat en "les persones" que en poden rebre les conseqüències que són els innocents (petits i grans).
Si em seguiu llegint sense posar-vos nerviosos diré que les llibertats són un camí i no pas unes divinitats. Les llibertats poden haver servit per fer les més grans bestieses. En nom d'aquestes (libertad, libertad, libertad...) es van afusellar milers de gent de dretes entre el juliol i el desembre del 36. En nom de la llibertat (contra l'opressió del comunisme) es van obrir aquelles fosses comunes ara reivindicades per la memòria històrica. En nom de la llibertat (de la raça ària) Hitler va eliminar més de dos milions de persones, tres vegades menys que les fetes desaparèixer per Stalin.
Tothom invoca les llibertats i això indica que no són pas divinitats. Tenen massa devots. Si per defensar la llibertat imposem el "mal gust" convertim aquella en un ídol devorador de persones. Jo també, de nen, havia vist ridiculitzats els "comunistes" com si fossin monstres i he d'agrair a un dels professors del seminari que ens va anar repetint una cosa tan obvia que, a Rússia, hi havia molta bona gent. No sabeu pas el bé que em va fer. Aquesta és una manera de reivindicar el "bon gust" que tan trobo a faltar entre els que avui passen per intel·lectuals.
Jesús que va alliberar l'endimoniat de Gerasa canviant una desferra humana que anava despullat entre els sepulcres (Lc 8,27) i es donava cops amb pedres, amb un home vestit i serè als seus peus, va ésser pregat d'anar-se'n d'aquell indret per part dels que volien mantenir l'espectacle de mal gust. Els porcs, que eren la representació d'aquell món pagà, se'n van anar a l'aigua, com diríem amb el llenguatge d'avui (Mc 5,1-18). Jesús reivindicava una altra mena de llibertat centrada en la persona. Com veieu avui estem on estàvem perquè tampoc llavors interessava el bon gust.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada