Us garanteixo que si us cau als dits el "document" i el llegiu, al primer cop d'ull, us semblarà molt coherent i ben fet i direu que "no n'hi havia per tant". Fins i tot admet els nacionalismes (que ja és dir, sabent els que l'han signat).
Però ens passa que vivim en una societat sense intel·lectuals que serien els que farien l'anàlisi del que diu el document. Però ens hem trobat bombardejats d'opinions: els uns molt a favor sense haver-lo llegit i uns altres molt en contra sense haver-lo llegit.
No us penseu que vinc a defensar-lo. Només lamento tanta superficialitat dels uns i dels altres. Ja em començo a trobar gent que em demana si hi ha raó per tants atacs contra l'església.
Anem al document. Quan el van fer eren uns quinze bisbes (la comissió permanent) i són massa gent per fer un escrit coherent. Tots hi volien ficar cullerada i tots van cedir una mica. En què es van equivocar? En allò que ara reconeixen el bisbe de Barcelona, el de Bilbao i el de la Seu d'Urgell (aquest en una segona entrevista, no en la primera). No van cuidar de dir que les seves orientacions són un punt de vista i n'hi ha d'altres igualment legítims.
Van descuidar d'acceptar que amb els terroristes també hi pot haver qui hi negociï (mireu el cas dels palestins que tothom creu que han de parlar amb els jueus tot i els projectils que no cessen i feu memòria també de com va acabar la nostra Terra Lliure). No dic que s'hagi de negociar (parlar o dialogar) sinó que l'opció de fer-ho és tan evangèlica com la de no parlar. El que defensen és resoldre tota la qüestió militarment i algú els pot preguntar si els polítics hi són per parlar o se'ls ha acabat la saliva?
El document carrega contra l'assignatura de l'educació per la ciutadania a les escoles que es pot fer malament però també es pot fer molt bé. Pregunteu a les ordres d'ensenyament (escolapis, vedrunes, la Salle...) i veureu com han elaborat uns textos molt i molt acceptables.
Mencionen la memòria històrica dels pobles com si a la nostra Espanya n'hi hagués una de sola.
Acaba el document citant massa coses com ara que s'ha de fer amb els immigrants, amb els nens, amb l'aigua... coses tan opinables com les anteriors.
En definitiva que el document, fet amb les correccions d'uns i altres, peca del mateix que els partits polítics del nostre país que pretenen tenir tota la veritat en totes les coses. Només que el document dels bisbes no insulta ni fa mofetes com els estan fent molts dels seus contraris.
Aquesta moguda tan acusada contra els bisbes haurà servit perquè en una altra ocasió sàpiguen reconèixer que ells no tenen ni tota la veritat ni tota la moral i que totes les opcions polítiques tot i tenir grans mancances poden ésser votades perquè, mirades des de l'Evangeli, no n'hi hauria cap de perfecta. Això no ens ha d'impedir acudir a les urnes. També els capellans i l'església tenim defectes i molt sovint els mateixos.
Per altra banda vull que us fixeu en un detall: l'escenografia que ens ha ofert, sobre tot, la televisió. Quan volen carregar contra un bisbe busquen la foto en la que està revestit amb tota la pompa donant-nos, amb la mateixa imatge, una forta impressió de llunyania. Tenen tot el dret a fer-ho però és una manipulació de la imatge. També hem de denunciar el poder de la premsa!
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada