Posem-ne un de positiu i un de negatiu.
Un home que portava uns quants anys amb la malaltia de la leucèmia i sentia com li aminoraven les forces digué a ple estiu al seu metge: "Doctor, el que més lamento és que no podré veure el casament del meu fill per Nadal". Aquell metge va tenir una intuïció i li va receptar: "Facis un traje!". Aquestes paraules van reviscolar el malalt que no sols va veure el casament del seu fill pel Nadal sinó també el de la seva filla a l'estiu següent. No es va guarir però va viure un nou temps amb esperança.
Un altre fet també d'una dona malalta que demanava un barnús (albornoz) perquè sovint anava a l'hospital. La filla va contestar que aprofités els que tenia perquè – afegia – "total al final ho cremarem tot".
Tots dos fets són històrics i ambdós molt significatius. El que està en joc és si val la pena una despesa per tant poca cosa.
Doncs bé, la nostra vida està plena de petits gestos significatius i són els que ens donen vida o mort mentre encara respirem.
Els infants petits reben desenes de missatges (petons, carícies, paraules, joguines amb forma de pelutxes...) cada dia. Els difunts també, quan ja no els necessiten. Amb tot els poms i les corones fan companyia als familiars encara que tothom sap que al cap de poc més d'una setmana ja no s'aprofitaran. No hi fa res. Són signes.
Aquests signes de poca durada ens fan més humans perquè no ens farà cas un gat o un gos d'unes flors ni tampoc d'un collar nou que no sabrà distingir del que ja tenia.
Aquestes coses tenen més valor quan el qui les rep sap endevinar-les i descobrir-les i encara mes si és capaç de donar alguna resposta agraïda.
Val la pena contemplar un episodi que trobem en l'Evangeli on Jesús és obsequiat amb el perfum que una dona aboca als seus peus.
Llegim-lo: Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: «De què serveix llençar així aquest perfum? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.» I la censuraven. Però Jesús digué: «Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.» (Mc 14,3-9).
Com veieu Jesús pren l'obsequi com l'anticipació de les uncions que es feien per la sepultura. I ho agraeix!
Aquell que, quan és obsequiat amb un gest d'aquesta mena, és capaç d'agrair-lo comença ja a tastar la "vida permanent" que tots anhelem.
No oblidem el gran gest de Jesús que ens diu: Jo em faig pa per a vosaltres. "Mengeu-ne". Dóna la vida per als que ell estima.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada