Ell no volia aquest Déu però semblava que no n’hi havia d’altre.
En un procés lent va descobrint que aquest Déu és el “seu Pare”. Ho reivindica als dotze anys quan va al temple, se’n adona en el baptisme de Joan Baptista quan sent la veu que diu: “Aquest és el meu fill”, ho reflexiona en el desert quan rebutja les tres temptacions que comencen dient-li: “Si ets fill de Déu...”
Per això pren una postura decidida per un altra forma de religió que comença pel cor, com li diu a la samaritana amb aquestes paraules: Els vertaders adoradors adoraran el Pare en esperit i veritat (Jn 4). Com veieu el Déu de Jesús és un Déu sense religió.
Si Jesús elimina la religió de la seva fe, per què l’Església torna a organitzar-se com el temple del temps de Jesús?
Aquest és el perill. Una església seguidora de Jesús ha de renunciar a manar i s’ha de posar al servei de la gent donant al poble la Paraula i els Sagraments. Una església que cada dia ens torna a presentar la imatge de Jesús a qui intentem seguir. Una església sense poder sense prestigi i sense privilegis. No ha estat sempre així i s’han hagut de fer moltes rectificacions al llarg de la història.
Jesús es va trobar amb molta gent, sobre tot entre els que tenien poder i prestigi, que es posaren en contra d’ell. Això fou de tal manera que el portaren a la mort en creu.
En l’església actual, quan es proposem seguir Jesús més de prop, ens podem trobar amb els mateixos contradictors. Seria una bona senyal però difícil de pair per part dels creients. Seria un senyal que ens acostem al Déu de Jesús.
Josep ESCÓS I SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada