Trec
aquest text d’un pedagog anomenat Loranzo Milani.
“Destaco especialment aquesta
frase:
“Perquè no hi ha res tan injust com fer parts iguals entre desiguals”.
“I això em porta a reflexionar sobre els conceptes d’igualtat, justícia i
equitat. La igualtat no sempre equival a la justícia. Aquestes imatges ho
expressen d’una manera molt gràfica:
Tenim tres espectadors d’un partit de beisbol i tres tamborets per repartir
per tal que el puguin veure millor. La imatge de l’esquerra representa la
igualtat en sentit estricte: un tamboret per cadascú. Mentre que la imatge de
la dreta representa la justícia o l’equitat: els tamborets es reparteixen en
funció de les necessitats o característiques de cadascun dels espectadors...
En el sistema educatiu sovint es
confon la igualtat amb l’equitat. En educació es tendeix a repartir els
recursos a parts iguals. Si poguéssim mesurar en quilos els recursos, i
tinguéssim 100 kg de recursos i 20 alumnes, a parts iguals tocarien 5 kg a
cadascú. I això no és així, evidentment. Això passa, en el sistema educatiu. La
presència d’un nen o d’una nena amb necessitats educatives especials genera
protestes perquè s’emportarà tota l’atenció educativa del mestre, tots els
recursos... Caram, és lògic! Si li fan falta més recursos és lògic que en
tingui més”.
El text
d’aquest pedagog és molt bonic però és just el contrari del que fem en el
nostre país i a tota Europa. Els que acaben d’arribar al nostre país perquè han
fugit de la mort (guerra civil de Síria) o de la fam (països subsaharians) els
tenim retinguts sense saber què fer-ne. Quan a Espanya hi va haver guerra civil,
França i sobre tot Mèxic van acollir centenars de refugiats. Quan a Espanya hi
havia fam, Argentina (els anys 20) va acollir milers d’emigrants. Ara se’ns
pregunta si els acollim donant oportunitats segons les seves necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada