Sembla que la immensa majoria dels emperadors romans van morir assassinats. En aquell temps no tenien, com avui, unes mides de seguretat exorbitants de milers de policies al seu servei com les tenen els d'ara. Hem vist assassinar el de Romania i poca cosa més.
Però a mi em preocupa l'afany de venjança que hi ha en el nostre pobre cor que es manifesta en els medis que es lamenten per no satisfer la seva set de sang quan parlen dels dictadors.
S'ha vist amb els comentaris arrel de la mort de Pinochet, com si no fos poca la humiliació de veure a la presidència de la República una dona, filla d'un general eliminat, que els seus esbirros van torturar. També aquests dies la discussió sobre la llei de la memòria històrica ha aixecat els ànims dels que la troben insuficient i dels que no en voldrien ni sentir-ne a parlar.
Què falla en tot això?
Tres aspectes que a mi em semblen prou rellevants.
Un, que és el principal. Consisteix en fer-nos la pregunta de si tot això ajuda o no a la convivència dels que actualment estem en el món o en el país.
Una altre és la sospitosa coincidència en remarcar la maldat d'uns dictadors i dissimular la dels altres. No es parla gaire d'Argentina quan els morts van ésser quatre vegades més nombrosos. No es parla dels règims comunistes (Mao, Stalin i altres) que van eliminar per milions les persones. No es parla de l'actual Sudan que practica un genocidi en forma contra el sud del país. Sempre m'ha preocupat el fet que els culpables ens els dicten des de fora com en aquella novel·la anomenada "1984" de l'Orwell en la que el poble, ignorant del que passa, surt cada dia a manifestar-se contra l'enemic que li indiquen.
I el tercer aspecte que consisteix en la confusió que tenim entre el càstig i el perdó. Cerquem uns culpables individualitzats com si nosaltres no tinguéssim cap mena de culpa. El delit de venjança fa témer que, si aquests que la promouen arriben al poder, seran igualment dictadors com els que avui assenyalen com a tals.
Quan a Jesús li van preguntar per la violència de Pilat, esperant una condemna d'aquell dictador els contesta que mirin cap a dintre. Llegiu el text que no té pèrdua:
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual (Lc 13,1-3).
Igualment, quan volen que Jesús condemni la dona adúltera els respon que el qui no tingui pecat que tiri la primera pedra (Jn 8,7). També els fa mirar cap a dintre.
Em sembla molt bé que els historiadors recullin totes les dades possibles perquè no es perdi la memòria de les bestieses que han fet uns i altres. S'han de conèixer els disbarats que han comés els governants sense entranyes. Però el nostre poble, que som nosaltres, hem de fer per viure el moment present i vigilar si no estem culpant només uns dictadors com a dolents (seguint la indicació d'un altre dictador que ens els dicta). Hem de vigilar també de no descuidar que la culpa de les desgràcies dels pobres està molt repartida. Casi tots tenim diners o accions en unes entitats que es dediquen a extorsionar els petits.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada