NADAL DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST
No tinguis por, petit ramat, que el Pare es complau en donar-vos el Regne (Lc 12,32).
El nostre poble ha tingut i te una gran capacitat imaginativa i ha ampliat molt sovint qualsevol festa amb una celebració i amb expressions plàstiques.
És el cas dels "pessebres", dels "pessebres vivents" i dels "pastorets". Moltes cases mantenen la tradició de fer un pessebre centrat amb les figures de Maria, Josep i Jesús (amb el bou i la mula, és clar). La cova pren tota mena de formes segons el gust del qui la confecciona i no cal dir que el paisatge és sempre fruit de la nostra imaginació imitant sovint les nostres muntanyes i els nostres contorns. De fet tenim poca possibilitat de saber com devia ésser realment.
Amb els "pastorets" ens passa una cosa semblant: Hi posem, quan els fem amb dignitat, danses i llenguatge del nostre temps, hi construïm cases com les nostres i àpats com els que faríem a casa dels nostres avis de pagès.
Qualsevol que sàpiga una mica d'història s'adona que l'exactitud no hi és, ni tampoc hi pot ésser.
Aquestes representacions molt sovint tenen el do de la mà de l'artista que ho fa i que és molt valuosa quan aconsegueix la bellesa i té l'enginy i la traça de fer servir noves tècniques i materials de tota mena.
De què ens serveix fer aquestes coses si sabem que estem lluny d'aquella realitat? Doncs ens val per la nostra vida actual. Mentre tinguem aquesta capacitat simbòlica és que som persones i mentre recordem, ni que sigui amb petites representacions plàstiques, la vinguda del Crist en el món, és que encara tenim un xic de vida cristiana en el nostre interior.
En els temps en que estaven prohibides totes les expressions genuïnes del nostre poble català, la gent aprofitava pessebres i pastorets i els potenciava. Era una mena de lluita de resistència com ho va ésser, en el seu moment, la sardana.
Hi ha però, uns perills que el nostre poble, encara vençut, tendeix a destacar, que són les coses de mal gust. Tot poble dominat tendeix a burlar-se del dictador i a embrutir-se i els que fan aquestes coses, reben l'aplaudiment dels anomenats intel·lectuals. El caganer és un toc de grolleria sense gaire importància, però esdevé insolent quan les nostres televisions públiques (que paguem entre tots) hi dediquen programes sencers. Els pastorets corren el perill d'esdevenir matussers quan, en comptes d'artistes, hi ha uns barroers que intenten fer riure a qualsevol preu o bé quan l'escena central que ha d'ésser el Naixement i l'Adoració des pastors és deixada de banda o manifestament exagerada.
També correm el perill de multiplicar àngels i diables per tota arreu. Són personatges massa fàcils de representar i ens distreuen de la nostra veritable vida en la que no ens trobem ni amb els uns ni amb els altres. Només vull recordar que l'evangeli diu que, quan els àngels hagueren pujat a dalt del cel els pastors només trobaren a l'Infant a la menjadora, amb el seu pare i la seva mare (Lc 2,15-16), és a dir la senzilla realitat de cada dia.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada