Quan els polítics afinen el seu discurs aviat arriben al punt clau que és la següent pregunta: Com ens repartim el pa?
Les respostes sempre són semblants als comicis anteriors. Uns diuen que s'ha de fer amb tota llibertat (lliurement que vol dir de manera lliberal) i els altres diuen que el pa s'ha de repartir per a tothom (si ha d'arribar a tothom anem cap a la igualtat).
Per totes dues bandes hi ha una gran dificultat perquè si dones la llibertat (que és el que propugnen els més dretans) el més fort es menja el petit. Si el que vols és aconseguir la igualtat (el que demanen sobre tot els partidaris de l'anomenada esquerra) has de muntar una societat amb molt de control i això asfixia a qualsevol.
No us penseu que tinc una vareta màgica per donar una resposta a aquesta problemàtica tan difícil. No busqueu solucions a l'Evangeli perquè aquest ha de poder conviure amb totes les opcions i de fet, gràcies a Déu, hi ha creients a totes bandes.
La veritat és que sempre haurem de fer equilibris i, aquest és l'avantatge de la democràcia, anar canviant el sentit del vot quan els uns fan massa control de societat o quan els altres afavoreixen massa els potentats en el seu discurs sobre la llibertat.
Com que estem a les portes d'eleccions només voldria donar-vos un missatge de tranquil·litat i serenor. Si guanyen els que promouen les llibertats no passarà res i si són majoritaris els que pretenen una societat més igualitària no passarà res tampoc. Ja hem aprés a conviure amb els uns i amb els altres.
Dels únics que us heu d'apartar és dels apocalíptics: aquells que us anunciïn grans desgràcies si guanya el contrari perquè si alguna cosa podem aportar els cristians, en un conflicte de poder com aquest, és l'anunci de la pau interior. Les paraules repetides de Jesús dient que "no tinguem por" han d'ésser les que hem d'anar repetint a cada moment a qualsevol que ens pregunti a veure qui ha de votar. Aquest missatge, fixeu-vos-hi, va ni a favor de la dreta ni de l'esquerra perquè les opcions dels uns i la dels altres és igualment legítima però sempre incomplerta. Com també seria incomplert aquell partit que pretengués convèncer-nos que vol seguir l'Evangeli fil per randa. No us el cregueu perquè si donem prioritat a l'amor als altres (que seria el que pretén el cristianisme) sempre caldrà que surti algú que ens organitzi la societat i aquest és el polític. Jesús no ens va ensenyar a muntar una societat per més que l'església ho ha intentat fer en molts moments de la història, sinó a estimar-nos, visquem en el model de convivència que visquem.
Recordeu a més a més que en tots temps l'església ens ha recomanat de pregar pels nostres governants (també els més propers del municipi) perquè la tasca que porten (siguin del color que sigui) és sempre difícil i risca molt de desencaminar-se. No és gens fàcil navegar en el mar de les ambicions, del poder i dels privilegis que els envolta. Per això preguem sincerament per a ells i més especialment en les vigílies de les eleccions.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada