una mica alleujats i no ho dic pels resultats sinó pels discursos i
els mítings que havíem d'aguantar, si no apagàvem els nostres
receptors. Tota la intoxicació de paraules anava adreçada als
indecisos perquè els altres (els que ja tenen pensat el vot) els
rellisca. I l'indecís normalment és el més feble.
I què es fa per entabenar el pobrissó que no sap a qui ha de votar?
Espantar-lo a base de "designar l'enemic" que és l'altre (el del
partit que no hauria de votar). I com es fa? Mentint, fent acusacions
genèriques de grans corrupcions, explicant les dolenteries que faria
si acabés governant, insinuant que alguns d'aquells estan a punt
d'ésser jutjats perquè el públic comenci a imaginar la cara del
malvat.
El poble (els que no saben de què va tot aquest engany) es posa molt
més al costat de l'acusador i es creu totes les denúncies, per
infundades que siguin. La cosa arriba a un límit tal que el dia abans
de les eleccions sembla impossible que ningú pugui ni tan sols parlar
amb els altres, ni que es pugui fer cap mena de coalició o pacte.
No val a dir que aquesta infame litúrgia forma part de les consuetuds
electorals perquè això no és veritat si ho mirem des dels pobres
enganyats acurrucats com gossets sota la taula en un dia de tempesta.
Aquestes maneres d'actuar poden ésser interessants i efectives com
estratègies o tàctiques per aconseguir el poder però hem de proclamar
que estan molt lluny de l'Evangeli.
Què en diu Jesús dels enemics? Que els hem d'estimar (Mt 5,43-45) i
desitjar que acabin tenint la mateixa imatge que, per a ells, vol el
Pare del cel.
Sant Pau que havia començat pel camí de la persecució i de les
delacions contra tot aquell que no respectava el temple i les seves
lleis, quan va veure el rostre del Crist pel camí de Damasc, va
convertir-se, que vol dir que va canviar la seva mirada. Pau convertit
deia:
Jo, que no era esclau de ningú, m'he fet esclau de tots per guanyar-ne
tants com pugui. M'he fet jueu amb els jueus per guanyar els jueus;
tot i no estar sotmès a la Llei, he viscut amb els qui hi estan
sotmesos com si jo també hi estigués, per guanyar-los a tots ells...
M'he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m'he fet tot amb
tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. Tot ho faig a causa
de l'evangeli, per poder-hi tenir part (1Co 9,19-23).
És mentida que "la política és la política i allà val tot" perquè un
creient ha d'eradicar la mentida i la sospita en qualsevol dels àmbits
en els que es mou. L'evangeli ha d'englobar tota la nostra vida, també
la política. L'insult i la mentida contra l'adversari és una ofensa a
Déu Pare que ens vol germans i més encara quan hi estan implicats els
pobres que no saben que tot plegat no és altra cosa que un joc entre
polítics. L'engany al pobre és una traïció al mateix Crist.
JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada