Primer de tot sapigueu que costa més del que sembla definir qui són els terroristes. Quan hi ha un cop d'estat, com ha passat a Hondures, qui és el terrorista, el que ha usurpat el poder o el que, des de fora vol entrar (per més corrupte que hagués estat).
Veureu que la cosa sempre es resol dient terrorista al que en el moment actual no és al poder. No ens valdria definir que els terroristes són els que tenen armes perquè els altres també en tenen.
Però anem als familiars.
Se'ls ha de castigar? En el nostre país els familiars reben el càstig de tenir moltes restriccions per visitar els seus presos. Va contra el dret internacional però hi ha qui fa coses més gruixudes. Nosaltres rai, diríem.
Els jueus ensorren la casa del palestí que ha comés algun acte contra Israel. Per tant els familiars són castigats molt fort ja que es queden sense casa.
Però sempre hi ha un pitjor. Aquesta setmana en venia la notícia del que fa el govern txetxè (per tant els russos) amb els familiars dels que estan amagats a la muntanya: el govern els crema la casa on hi viuen els familiars i els diuen que, si volen viure i tenir una altra casa primer han d'anar a cercar el que està a la muntanya i portar-lo. Això és delirant i tremendament injust perquè els culpabilitza.
En el nostre país hi ha molta gent sensible que fa manifestacions per protestar contra aquestes bestieses però s'aturen amb la protesta contra Israel i d'aquí no passen. Els russos poden malmetre i trencar tota mena de convenis internacionals contra la gent de Txetxènia perquè saben que la gent "progressista" de casa nostra i d'uns quants països occidentals encara els "adoren" i no diran "aquesta boca és meva". No hi ha intel·lectuals capaços de discernir quin tracte contra els familiars és pitjor i es mouen més per consignes que no pas per pensament.
En els primers temps de la Bíblia els familiars rebien les conseqüències d'una guerra o d'una ocupació com podem trobar en el llibre de Josuè quan fa valer el dret de guerra contra les ciutats vençudes però la Bíblia és un llibre que està en camí. En llibres posteriors, com ara el profeta Jeremies veiem que el profeta fa un pas cap al Déu de la vida i diu que els fills no han de rebre el càstig pel pecat pels pares. Diu Jeremies Aquells dies ja no diran: "Els pares menjaven raïm verd, i als fills se'ls esmussen les dents" Cadascú morirà per culpa d'ell mateix: a tothom qui mengi raïm verd, se li esmussaran les dents" «Vénen dies, ho dic jo, el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà (Jr 31,29-31). La nova aliança de Déu amb el poble ja no consistirà en càstigs sinó en la descoberta de l'amor que Déu ens té. Diu: Posaré la meva llei en el seu interior i l'escriuré en el seu cor (Jr 31,33).
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada