LA MORT DEL BISBE DR. GUIX.
Diumenge passat ja pregàvem per ell en les misses perquè ja ens havien comunicat la gravetat de la seva malaltia. S'ha retirat en una residència d'avis vivint la situació dels que no tenen ningú que els pugui acollir a casa. En recordem la seva bonohomia i senzilla humanitat. Ha estat un do de Déu entre nosaltres.
L'HORA DE LA NOSTRA MORT
Compareu tres morts i entendreu moltes coses. La de Jesús, la del Vicenç Ferrer i la de Michael Jackson.
La de Jesús va ésser la d'un infidel. Expulsat de la ciutat, burlat i humiliat per part de les autoritats. Els seus, uns pocs, mirant-s'ho de lluny sense esma de dir res. Era una mort no temuda perquè Ell ja havia dit que si havia de morir algú ja seria ell que "es feia pa i vi" a fi que el seu cos i sang tinguessin valor per als que han cregut en ell. Ningú no es va aprofitar d'aquella mort perquè els seguidors, fidels al ressuscitat, no recriminen res a ningú. No es van buscar culpables. L'enterrament va ésser entre els seus i de les seves restes ningú no se'n ha preocupat. La tomba ha romàs buida: No cerqueu entre els morts aquell que és viu (Lc 24,5). Aquesta mort acaba impregnant la pau a tots perquè viu en mig de tots nosaltres.
La del cooperant de la Índia, el Vicenç Ferrer és una altra mort també anunciada perquè per la seva vellesa era d'esperar. Aquesta mort és especialment sentida pels que l'estimaven i pels que han rebut multituds de beneficis de la seva vida; però nosaltres, els occidentals l'hem instrumentada per recriminar-nos uns als altres l'assistència o no a l'enterrament i per tergiversar la fe d'aquell home. Quan l'entrevistava una conductora de telenotícies quedava perplexa si ell parlava amb naturalitat de la seva fe i de la vida i de la mort. Ella feia cara de desconcert ja que sembla que esperava respostes d'indiferència referent a la mort i a la fe. La gent d'Església s'han sentit incòmodes perquè aquest home primer havia estat missioner jesuïta i després va deixar l'orde religiosa (però no la fe). La mort s'ha magnificat per amagar coses de la vida. Uns per amagar la seva condició de creient (silenciant-la) i altres per amagar la seva condició d'ex-jesuïta. Com que hi ha recriminacions ocultes i massa desig de protagonisme en els funerals, aquesta mort portarà cua i no pas pau. Encara uns se la tiren en cara contra els altres.
La tercera de les morts, la del Michael Jackson, és molt diferent. Encara no fa un any els nostres mitjans retreien, d'aquest excel·lent cantant (al menys a mi m'agradava quan no li veia la cara), un munt de problemes personals, sentimentals i econòmics i ara, amb la seva mort sobtada, tot són elogis de la seva vida per una banda i per l'altra, uns i altres cercant responsables d'aquesta mort estranya. Furguen en la mort els que han estat incapaços de contemplar la vida i rumien de quina manera es podria fer grandiós funeral. Aquesta mena de vida i de mort porta incondicionals i també baralles.
Jesús parlava de la mort com un do que oferia als altres, sense por; Vicenç Ferrer parlava de la mort com d'una germana, sense por, però Michael Jackson temia la mort i havia gastat un dineral en mantenir-se congelat (cosa que no ha estat possible) i prenia tota mena de substàncies que no li donaven pas la vida sinó alguna satisfacció i prou (Mt 16,25). Per aquell que ha viscut cercant desesperadament un gran protagonisme, la mort és una mena d'hecatombe de la que el món en cerca culpables; cosa que, a la fi, no serveix per res.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada