Sóc crític amb les esquerres (polítiques, culturals i religioses) perquè me les estimo.
Com és que es deixen guanyar en la defensa de la vida?
Segons on, posen tota mena d'exigències en la defensa d'una espècie, d'una tortuga o d'un ocell que nidifica fins a fer variar el traçat d'una línia d'alta tensió amb el que suposa de despeses (arquitectes, rectificacions...). Però, en canvi, tractant-se de la vida humana, en comptes de parlar del "dreta a la vida" que el que els correspondria si fossin conseqüents amb el seu ideari parlen del dret a avortar i en diuen progrés del que seria un planteig que no es correspon. Falten pensadors perquè no hi ha coherència per una banda i diuen massa tots el mateix per l'altra.
On hi ha el problema? En la manca de perspectiva. Els falta entendre el llenguatge de la creu.
Què vull dir? Mireu, quan es tracta de defensar una tortuga, uns ocells... el problema es resol sense altre sacrifici que l'econòmic. Que paguin els que tenen diners i ja està. Que ho paguin els altres! Però no es pot defensar la vida humana amb diners. Cal un plus de sacrifici, el que n'he dit la creu. I això no es pot demanar que el posin els que tenen capital. Defensar la vida de l'infant abans de nèixer no es fa posant uns diners al banc sinó sabent que això costarà unes privacions que les ha de posar l'interessat i cal dir que la vida, sense acceptar aquestes carències, no es pot defensar. Sempre hi ha la creu. El matrimoni es manté quan algun dels dos sap sacrificar-se i l'eutanàsia es pot evitar moltes vegades si algú està al costat del malalt. Aquest plus de sacrifici li ha de posar l'interessat i els governs han de tenir la valentia de dir que cal posar esforç per salvar les vides tant dels que comencen i arriben al món com dels que acaben. Aquesta hauria d'ésser una ideologia d'esquerres i no es veu per enlloc. Deuen pensar que parlar de les pricvacions és anacrònic. Tant costa acceptar i reconèixer que la vida sempre és difícil i recomanar sacrifici? Els que sou creients us servirà allò que Jesús ens diu: Qui vulgui venir darrere meu que pregui la seva creu i em segueixi (Mc 8,34).
La incongruència està en que els que han alçat la senyera del progrés han preferit el benestar a la vida i només defensen la vida en aquells cassos que es pot carregar el cost als altres, com tota la parafarnàlia ecologista. Que consti que són partidari de l'ecologia però amb escala de valors perquè un infant val més que una papallona i un vell molt més que un ocell en perill d'extinció.
Tan poc que costaria dir que sempre ens estimen més la vida i que això ja sabem que suposa uns sacrificis i que el govern, a contracor, ha de regular l'avortament perquè ja se sap que hi ha situacions amb especial dificultat i també el govern, també a contracor, ha de regular l'eutanàsia tot recomanant que la vida és el que més val de tot, perquè la mort mata. Aquestes lleis han d'ésser regulacions que hom ha d'aspirar que es donin en casos minoritaris.
Els fulletons de propaganda de les sectes més manipuladores presenten, si us hi fixeu, uns dibuixos amb uns avis, uns nens, un jardí i una aparent felicitat amagant sempre el dolor que comporta viure. Oi que no us agradaria que els fulletons electorals de les esquerres fessin el mateix xantatge? En dic xantatge perquè presentar una vida sense dificultats és un engany només vàlid per captar adeptes.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada