No es el mateix?
Si, però és molt diferent si el mirem des d'un aspecte o des d'un altre.
JESÚS és aquell home palestí que anunciava una nova manera de viure que ell en deia "Regne de Déu", que va ésser batejat en el Jordà, que va optar pels exclosos d'aquell moment com eren les viudes sense fills (Lc 7,12) els estrangers, els malalts de malalties perennes (Mt 15,30) els mateixos deixebles als que va destinar estones llargues d'ensenyament (Mt 13,3). Jesús va incomodar aquells que, en el seu moment tenien poder, prestigi o privilegi com eren els observants fariseus, els contemporitzadors saduceus, els poderosos grans sacerdots i els notables del poble que els envoltaven, els partidaris del rei Herodes anomenats herodians, i els romans. Va tenir una dura i curta vida ja que els mateixos apòstols el van negar i trair, la seva família no es fiava d'ell i la gent del seu mateix poble el van fer fora. La seva mort promoguda pels que no el van poder manipular els va resultar incòmode a ells mateixos i un espectacle sàdic per oblidar per part de la gent que la van presenciar. Així va acabar Jesús.
El CRIST és ell mateix però vist des dels seus seguidors. Pels que el van veure ressuscitat era un home nou que els donava vida i els atreia tant que el seguiren seduïts per la seva grandesa. Per altres el Crist és el cap de l'Església sovint en mans dels jerarques. La imatge del Crist crucificat pot ser una medalla d'or penjada al coll (així no fa mal ni incomoda a ningú), o pot ésser un senyal grandiós dalt d'una muntanya, una obra d'art d'un gran artista dulcificada que no resulta impertinent a ningú, o pot ser el símbol de tots els que sofreixen.
Constantí, l'emperador, la va fer servir d'estandart per al seu exèrcit i va guanyar la batalla.
Podem convertir el Crist en fariseu si esdevé el mantenidor de les cerimònies exactes, o en saduceu si els que tenen poder, prestigi o privilegi, l'accepten com a cap d'estat, per petit que sigui el seu terrotori.
No tothom manipula el Crist perquè Francesc d'Assís es va deixar seduir per Ell i també Ignasi de Loyola i molts d'altres. Sovint els vostres mares o pares us han parlat d'ell com allò més important que han trobat en tot el món.
El Crist és el pa que combreguem i fa que tots siguem un mateix cos i ens haguem d'acceptar com una mateixa família en la que ens perdonem i ajudem.
Hem de recuperar el Jesús històric (aquell que he descrit al començament) per no perdre'l de vista però el Crist és el que tenim ara que està tan ficat entre nosaltres que forma part de la mateixa vida de tots els que creiem.
No ens hem d'escandalitzar quan veiem que hi ha gent que volen aprofitar-se de Crist i se'n inventen un fet a la seva mida. Això ha passat en tots els temps. Per això és tan important tornar a llegir l'evangeli (fer Estudis d'Evangeli) per recuperar la imatge, encara que incòmode de Jesús que ens obliga contínuament a rectificar. Quan el diumenge els cristians ens trobem en la pregària Ell, el Crist , es fa present en mig de tots nosaltres.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada