Ho trobareu estrany però a l'Evangeli, a manca de poder no hi ha prohibicions. Aquell Jesús, home de Galilea va morir impotent (sense cap mica de poder) i només tenia la paraula per això parlava, increpava, insistia, demanava, invitava, però sobre tot presentava models a seguir, sigui de manera explícita dient: Ves i fes tu el mateix" (Lc 10,37) sigui presentant-los amb paràboles que dibuixaven una nova manera d'actuar. No prohibia. Només manava (donava ordres) als esperits immunds i als dimonis que posseïen la gent perquè deixessin lliures les persones.
La nostra església, seguidora de Jesucrist, ha passat èpoques de tot però, quan en temps medievals o en temps no tan llunyans ha tingut poder, massa sovint ha fet servir les prohibicions.
No fa tants anys hi havia els llibres prohibits, les pel·lícules prohibides, ... com si el mal ens vingués de fora. Tot el que entra de fora no fa mal a l'home (Mc 7,18) perquè (igual que el menjar) passa al ventre i es treu fora, el cos sa elimina allò que no convé i l'anima sana sap destriar entre tot el que veu o sent. El que fa mal no és pas el que ve de fora, el que podem veure o sentir sinó la maldat que hi ha dins del propi cor d'on surten totes les intencions dolentes.... (Mc 7,20-23). Els que van viure el "maig del 68" recordaran allò que tan es repetia: "Prohibit prohibir"
Fixeu-vos en la diferència que hi ha entre proposar un model a seguir, com feia Jesús sabent que a molts no els interessarà (i els hem d'estimar igual), o bé manar o prohibir actes o celebracions.
Quan el jerarca de l'església prohibeix un acte o una celebració vol dir que ha perdut el sentit de l'Evangeli i se situa en la mateixa indignitat dels dictadors que volen controlar la vida i les activitats de tots els seus súbdits. Recordem allò que Jesús deia: No serà així entre vosaltres. El que vulgui ésser primer es farà el darrer de tots i el servidor de tots com el fill de l'home que no ha vingut a fer-se servir sinó a servir. (Mc 10,43-45). El que vol controlar la gent se situa en aquella església de l'Edat medieval.
Si no es pot impedir res què ens resta? Sempre ens queda el valor de la paraula que anima, increpa, denuncia, crida, proclama, protesta, invita... Totes aquestes coses es poden fer sense tenir cap mena de poder. Precisament la força dels cristians és i ha estat sempre la Paraula.
El qui prohibeix no és pas el fort, només ho sembla, sinó que és el feble perquè té por. Per por Pilat va fer assotar Jesús quan es va adonar que la multitud li cridava (Jn 18,40-19,1). Per por Pilat va fer crucificar Jesús quan va témer per la cridòria de la gentada (Jn 19,15-16); dos actes que semblen de poder, perquè va fer sentir la seva voluntat sobre un home condemnat, però només ho aparenten perquè realment són actes de feblesa. Pilat demostrava el seu desconcert quan va preguntar a Jesús què cosa era la veritat (Jn 18,38) retirant-se nerviós sense esperar contestació. La resposta li va donar Jesús mateix quan li va dir: No tindries cap poder sobre mi si no l'haguessis rebut de dalt (Jn 19,11). Li diu, com veieu, que la veritat que Pilat vol indagar consisteix en adonar-se que l'únic poder ve de Déu i que el qui el suplanta es fa encara més culpable.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada