De tant en tant, quan acompanyo alguna família per la mort d'un familiar algú em diu: "La mare ha estat un regal per a tots nosaltres". És una manera de dir que tots es trobaven a gust al seu costat. Vol dir que aquella persona sabia escoltar i sabia morir perquè els altres visquessin.
Estimar és donar i rebre. Aquests eren ben conscients del molt que d'ella havien rebut.
Un altre fet. És trist però és real. No és de Navarcles, que si ho fos, no el posaria. Una família tenen la mare velleta que s'ha posat malalta. L'home truca al seu germà i li comunica per si la vol venir a veure. La resposta el va deixar glaçat. "No hi ha un pont al vostre poble? Doncs tira-la daltabaix". Al cap de poc l'àvia va morir i aquest que havia dit això estava amb cara de commogut a primera fila rebent el condol dels presents. Com pot haver-hi tant d'odi acumulat amb el germà o pot ser amb la mare? Si hem dit que estimar és estar a gust plegats i que és "donar i rebre" aquí no hi ha cap de les dues coses.
Però ens podem confondre amb això de donar i rebre perquè no sempre rebem en reciprocitat. Vull dir que no sempre ens tornen amor per amor, sinó que donem perquè hem rebut i hem rebut molt.
Per això és important saber discernir tot allò que hem rebut dels altres al llarg de la vida, que és molt més del que a primer cop d'ull albirem.
Que hem rebut? Primer de tot el sosteniment en la nostra infància, la llengua que parlem, les festes que celebrem, els amics que s'han preocupat per nosaltres, els mestres o catequistes que hem tingut, l'apreci dels nostres familiars. Tot això ja ho tenim. Com també les paraules d'ànim dels que ens aprecien i volen que ens en sortim. Hem rebut molt i no ens en adonem perquè tot allò que els altres ens han donat ens sembla normal. Si estimar és "donar i rebre" no ens costarà gaire donar (encara que el receptor no s'ho mereixi) quan hem sabut contemplar tot el que els altres ens han ofert.
Amb paraules senzilles: Estimar és trobar-nos a gust amb els altres i alegrar-nos de tenir-los. Això suposarà molt sovint perdonar i aguantar però la força per poder-ho fer la trobem precisament a causa del que ja hem rebut. Ja tenim el cistell ple i podem estar disposats a treure del nostre tresor coses noves i velles (Mt 13,52) per donar-les a qui les necessiti.
Mirant-ho des del cantó negatiu: Si no som capaços de veure el que ens han donat els altres la nostra vida serà un constant lament de les dificultats per conviure, del que ens exigeixen els altres. Si no sabem veure allò que ja tenim, la vida ens semblarà dura i, en moments de tensió, se'ns poden escapar respostes tan apres com la que he posat en l'exemple del començament.
Els seguidors de Jesucrist no som pas millors que els altres però quedem bocabadats quan llegim a l'Evangeli que Jesús donava gràcies al Pare perquè els petits i els senzills entenien aquestes coses. Deia Jesús: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.» (Mt 11,25-30)
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada