Tots hem sigut nens. Quan els expliquem lo dels Reis i del tió de seguida
s’ho imaginen i viuen aquest món de fantasia. No és cap mal perquè tots hem
sigut nens i quan algú els ho explica, normalment no en tenen trauma, sinó que
es converteixen en els més aliats per seguir el relat amb els més petits. No en
tenen trauma perquè la cosa acaba bé. Encara que sàpiguen de què va tenen el
regal igual i sovint massa regals que arriben a ésser desproporcionats. Per
altra banda els nens que tenen imaginació (que són els que saben jugar) estan
preparats per desenvolupar millor la seva intel·ligència, que és la mateixa
imaginació, ben treballada pels pares i educadors.
Anem a parlar dels “reis”. Us adonareu fàcilment que els adults caiem en
dues trampes que a mi em sembla que les hauríem d’evitar.
Per una banda ho volem fer tan realista que els reis han de passar casa per
casa (dels que tenen diners). No cal. Jo de nen, i els actuals són igual, en
tenia prou amb les paraules. Ja he dit que els nens tenen imaginació.
Una segona cosa que els treu protagonisme és la insistència que els adults
els repetim aquella frase de “si et portes be”, “ja t’has portat be?”. A mi em
sembla una equivocació repetir-la perquè
això de portar-se bé és molt relatiu i el nen queda en el dubte perquè no sap quins són els
criteris. Sense adonar-nos els creem una dependència dels pares que no caldria
que hi fos. El fem patir. Si total els regals ja estan comprats, i sovint molts
més dels que necessita, no cal que li rematxem aquest aspecte moralitzador de
la bona conducta.
Ja m’adono que això és picar en ferro fred perquè aquestes coses es
repeteixen cada any.
Josep
ESCÓS I SARSANEDAS
0 comentaris:
Publica un comentari