Fa poc hem vist l’enterrament de líder de Corea
del Nord i me’n he avergonyit. Quan veus aquestes multituds tan uniformes
penses que és un senyal de molta feblesa. Es fan aquestes manifestacions per
aparentar una força que no tenen i que s’adonen que tot està decadent. Llegiu
un informe d’Amnistia internacional rebut pocs dies abans de la mort de Kim
Yong-il, sense saber que moriria als pocs dies. L’informe diu:
Corea del Norte.
Aproximadamente 50.000 hombres, mujeres
y niños están encarcelados actualmente en el campo penitenciario para presos
políticos de Yodok, en Corea del Norte. Yodok es uno de los seis campos
penitenciarios que se conocen en el país, en los que se calcula que en
torno a 200.000 presos políticos y sus familias están encarcelados sin haber
sido sometidos a juicio o tras procesos sumamente injustos. … La mujer y dos
hijas de Oh Kil-man, fueron enviadas a Yodok cuando Oh pidió asilo político en
Dinamarca. Desde 1987 no se sabe nada de ellas.
Algunos datos sobre Yodok.
- Entre las personas enviadas a los
campos hay personas críticas con el régimen o la familia gobernante, y personas
sospechosas de actividades "antigubernamentales", como escuchar
emisiones de radio o televisión de Corea del Sur.
- Los familiares de las personas
sospechosas de la comisión de un delito también son enviados a Yodok. Este
sistema de "culpabilidad por asociación" se utiliza para silenciar a
la disidencia y controlar a la población mediante el miedo.
- La tortura y los trabajos forzados son
habituales, incluso para niños y niñas.
- Las ejecuciones pueden ser públicas o
secretas por delitos tales como infringir las normas del campo penitenciario
como robar comida.
- Los bebés nacidos en la "zona de
control total", de la que no se sale nunca, permanecen el resto de su vida
recluidos en ella.
- La combinación de trabajos forzados,
falta de alimento, palizas, atención médica insuficiente y condiciones de vida
insalubres provoca que muchos presos mueran en la cárcel o poco después de
quedar en libertad. Amnistia
internacional
En un ordre molt diferent l’aplaudiment unànime i
molt llarg al nostre rei de la totalitat dels diputats a Madrid era també un
signe de feblesa. Han passat massa coses en torn a la família reial i els
diputats, molt febles, ens van fer un espectacle d’aclamació. Era fum i prou.
A l’Evangeli veiem com Jesús defugia aquestes
multituds que el van seguir, encara que un temps molt curt. Diu que Jesús
n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per
poder-lo tocar. Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant
d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!» Però Jesús els manava molt
severament que no el descobrissin (Mc 3,10-11). Ja vaig dir en
un full no fa gaires dies que l’anomenada entrada de Jesús a Jerusalem era a la
muntanya de les Oliveres amb els que el seguien i que la ciutat el va rebre
malament (Mt 21,10).
Si hi ha molta feblesa esclaten
les unanimitats, sovint amb la visita del mateix Sant Pare.
Encara recordem aquelles deplorables
manifestacions del ú de maig de fa uns quants anys. Semblava que no hi havia
ningú en contra d’aquells governs. Quan
la gent va perdre la por, es van acabar les unanimitats.
Com he dit abans parlant de
Corea aquesta unanimitat aparent sovint s’aconsegueix a base de massacrar els
que pensen diferent engarjolant-los sovint de per vida.
Josep
ESCÓS I SARSANEDAS

0 comentaris:
Publica un comentari