2014-08-08
En l'article anterior vam analitzar les
amenaces que ens porta la transformació de l'economia de mercat en societat de
mercat amb la doble injustícia que ocasiona: la social i l'ecològica. Ara volem
detenir-nos en la seva incidència en l'àmbit de l'ecologia presa en la seva més
àmplia accepció ambiental, social, mental i integral.
Constem
un fet singular: en a mesura en què creixen els danys a la natura que afecten
cada cop més a les societats i la qualitat de vida, creix simultàniament la
consciència que, en un 90%, tals danys s'atribueixen a l'activitat
irresponsable i irracional dels éssers humans, més específicament, a aquelles
elits de poder econòmic, polític, cultural i mediàtic que s'han constituït en
grans corporacions multilaterals i han assumit pel seu compte els rumbs del
món. És urgent que fem alguna cosa que interrompi aquesta via cap al precipici.
Com adverteix la Carta de la Terra: «o fem una aliança global per cuidar de la
Terra i uns d'altres podrem assistir a la destrucció de la nostra espècie i de
la diversitat de la vida» (Introducció).
La
qüestió ecològica, especialment després de l'Informe del Club de Roma el 1972
titulat Els límits del Creixement s'ha tornat un tema central de la política,
de les preocupacions de la comunitat científica mundial i dels grups més
desperts i preocupats pel nostre futur comú.
El
focus de les qüestions es va desplaçar del creixement/desenvolupament
sostenible (impossible dins l'economia de lliure mercat) cap al sosteniment de
tota la vida. Primer cal garantir la sostenibilitat del planeta Terra, dels
seus ecosistemes, de les condicions naturals que possibiliten la continuïtat de
la vida. Només garantides aquestes condicions prèvies, es pot parlar de societats
sostenibles i de desenvolupament sostenible o de qualsevol altra activitat que
vulgui presentar-se amb aquest qualificatiu.
La
visió dels astronautes va reforçar aquesta nova consciència. Des de les seves
naus espacials o des de la Lluna es van adonar que Terra i humanitat formen una
única entitat. No estan separades ni són realitats paral·leles. La humanitat és
una expressió de la Terra, la seva part conscient, intel·ligent i responsable
de la conservació de les condicions que contínuament produeixen i reprodueixen
la vida. En nom d'aquesta consciència i d'aquesta urgència va sorgir el
principi responsabilitat (Hans Jonàs), el principi cura (Boff i altres), el
principi sostenibilitat (Informe Brundtland), el principi
d'interdependència-cooperació (Heisenberg/Wilson/Swimme), el principi
prevenció/precaució (Carta de Riu de Janeiro de 1992 de l'ONU), el principi
compassió (Schopenhauer/Dalai Lama) i el principi Terra (Lovelock i Evo
Morales).
La
reflexió ecològica s'ha tornat més complexa. No es pot reduir només a la
preservació del medi ambient. La totalitat del sistema-món està en joc. Així
han sorgit una ecologia ambiental que té com a meta la qualitat de vida; una
ecologia social que busca un mode sostenible de vida (producció, distribució,
consum i tractament de les escombraries); una ecologia mental que es proposa
criticar prejudicis i visions de món hostils a la vida i formular un nou
disseny civilizatori, a base de principis i de valors, per a una nova forma
d'habitar la Casa Comuna; i finalment una ecologia integral que s'adona que la
Terra és part d'un univers en evolució i que hem de viure en harmonia amb el
Tot, un, complex i carregat de propòsit.
S'ha
creat d'aquesta manera una quadrícula teòrica, capaç d'orientar el pensament i
les pràctiques amigables a la vida. Llavors es va fer evident que l'ecologia
més que una tècnica de maneig de béns i serveis escassos representa un art, una
nova forma de relacionar-se amb la natura i amb la Terra i el descobriment de
la missió del ser humà en el procés cosmogénic i en el conjunt dels éssers:
cuidar i preservar.
Per
tot arreu del món han sorgit moviments, institucions, organismes, ONGs, centres
d'investigació, cadascú amb la seva singularitat: hi ha qui es preocupa pels
boscos, altres dels oceans, de la preservació de la biodiversitat, de les
espècies en perill d'extinció, dels ecosistemes tan diversos, de les aigües i
dels sòls, o de les llavors i la producció orgànica. Entre tots aquests
moviments cal destacar Greenpeace per la seva persistència i valor
d'enfrontar-se, corrents perills, als qui amenacen la vida i l'equilibri de la
Mare Terra.
La
mateixa ONU ha creat una sèrie d'institucions que tenen com a objectiu fer el
seguiment de l'estat de la Terra. Les principals són el PNUMA (Programa de les
Nacions Unides per al Medi Ambient), la FAO (Organització de les Nacions Unides
per a l'alimentació i l'agricultura, l'OMS (Organització Mundial de la Salut),
la Convenció sobre la Biodiversitat i especialment l'IPPC (Panell Intergovernamental
per al Canvi Climàtic) entre d'altres.
Aquesta
Gran Transformació de la consciència està dent a terme una complicada
travessia, necessària per fundar un nou paradigma, capaç de transformar
l'eventual tragèdia ecologicosocial en una crisi de pas que ens permetrà un
salt de qualitat rumb a un nivell més alt de relació amistosa, harmoniosa i
cooperativa entre Terra i humanitat. Si no assumim aquesta tasca, el futur comú
estarà amenaçat.
Leonardo
Boff
Traducció
automática
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada