JESÚS I LA CRISI ECONÒMICA
Què hauria fet o què hauria dit Jesús davant la crisi econòmica?
No ho sabem però tenim algunes pistes llegint l'Evangeli i veient què va fer en les del seu temps.
En aquell moment hi havia crisi? Certament i molt més forta que l'actual perquè
- Els que no tenien treball no gaudien tampoc de subsidis. Els quedava el recurs, si volien pagar els deutes, de vendre's com esclaus o de tirar-se a les muntanyes per assaltar els que passaven. Llegiu una novel·la bastant ben documentada que explica la situació dels pobres en aquell moment. (Autor: Bruce W. Longenecker . Las cartas de Pérgamo Ed. Sígueme 2004).
- Les viudes sense fills quedaven desemparades i estigmatitzades com a pecadores i Jesús reacciona a favor d'elles (Lc 7,11-12) igual com la primera església (Ac 6,1).
- Jesús també denuncia els que, en comptes d'ajudar amb els seus diners als pares envellits, dipositaven els diners al temple pel seu profit fent veure que era un diner sagrat (Mc 7,11-13).
- En aquell temps hi havia una multitud de pobres que erraven pel món a la recerca d'un "salvador" que els tragués de la misèria. Els mateixos que anaven al darrere de Joan Baptista i es feien batejar per obtenir el perdó gratuït que el temple els concedia a canvi de costosos sacrificis. Jesús es fa un d'ells i també es fa batejar fent-se un més de la multitud dels "anawim" que vol dir la pobrissalla.
- En cap moment Jesús feu promeses irrealitzables. Els diu que el vertader pa és que "Ell mateix que es fa pa" i que la vertadera aigua és la que surt de l'interior (Jn 4,14). Vol dir que no ens donaran res fet.
Però hi ha un gest que Jesús mai no va fer: Mai no va confraternitzar amb els causants de la crisi. No el veiem ni al costat dels grans sacerdots del temple que carregaven fardes pesades als pobres ni amb els governants del reialme com Herodes que, quan es veien denunciats pels gestos del Jesús, es reunien per tramar la seva desaparició (Jn 11,47-50).
Això va fer que la seva vida estigués sempre pendent d'un fil per les vegades que el volien apedregar o per les cauteles que tenia d'anar a la Muntanya de les Oliveres en comptes de la ciutat per passar la nit quan era a Jerusalem.
Ara contemplem l'Església. La seva postura no és exactament el seguiment de Jesús perquè si, per una banda, amb les seves institucions, missions, ordres religioses... s'acosta als pobres i als apallissats per les crisis, per altra no ha sabut distanciar-se gaire dels causants d'aquestes crisis, com ho feu Jesús. No ho podem posar tot a dins el mateix sac perquè hi ha persones, entitats i grups a dins de l'església que certament ho fan, però la impressió que el nostre poble pot tenir i més ara que la gent la relaciona amb la imatge de les jerarquies que surten als medis de comunicació, és la de veure-la, massa sovint, confraternitzant amb els prínceps d'aquest món. He de tornar a fer un elogi a l'episcopat catòlic nordamericà que ha sigut capaç de denunciar les guerres que promovia el seu propi govern i, ara de poc, ha fet un excel·lent escrit demanant qui són els que s'han aprofitat d'aquesta situació d'inestabilitat econòmica. Ja vaig dir en un altre article que els va costar molt cara aquesta postura valenta perquè els poderosos denunciats li van retreure uns greus errors de pederàstria (alguns de cinquanta anys enrere). Això últim és el que ha arribat als titulars de la nostra premsa escrita, radiofònica i televisiva. Ja veieu que la velentia té un preu.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada