NADAL és el NATALIS SOLIS. Era una festa en la que els romans del s. IV celebraven el solstici d'hivern. Els cristians que no sabien quin dia havia nascut Jesús van dir-se: Quin dia millor que el NATALIS SOLIS!
Serà el NATALIS JESÚS. Nadal de Jesús
SUPOSADAMENT FEM DE JUTGES
No deu haver-hi jutges a la nostra terra perquè d'una manera reiterada ens entretenen diaris i televisions amb algun judici del qual, pel que sembla ja tenen presa la decisió final. Una nena maltractada, una bufetada d'una mare, uns que han enganxat "in fraganti" o un lladre reiterat. No us ho perdeu. Sempre són pobriçons els presumptes culpables. Massa sovint ens o presenten tan clar que ja es veu a venir qui serà el condemnat perquè abans ens han delectat amb les peticions dels fiscals...
En canvi quan els presumptes responsables són banques o multinacionals de per ací veureu que es limiten a donar-nos estadístiques dels acomiadaments o de les ganàncies i els perjudicats, converses amb les autoritats, opinions de sindicats, ... Vaja, que el tracte és molt diferent.
Menys encara ens parlen de culpables quan els massacrats són els pobres de camps de refugiats, desplaçats o simplement aniquilats pels efectes col·laterals de les guerres. Ens hem de conformar amb les estadístiques si ens les donen.
Què hi ha de mal o de bé en tot això?
No contestaré aquesta pregunta sinó que us presentaré com actua Jesús en l'Evangeli.
Actua de manera contrària. Quan el presumpte culpable és el pobriçó Jesús l'aixeca i mira de salvar-lo davant els altres i en canvi denuncia ben clarament que en són els dirigents.
Mireu com actua davant aquella dona acusada davant tots d'haver comès adulteri. La salva li diu que no pequi més i tira a la cara dels acusadors que mirin si ells estan lliures de pecat.(Jn 8,1-11). Quan la que té als seus peus és aquella que plor i li mulla amb les llàgrimes en fa un elogi de la manera (ben original tanmateix) com estima (Lc 7,36-50).
Quan li demanen l'opinió d'un conflicte entre dos germans els contesta que no és la seva feina decidir-se per l'un o per l'altre (Lc 12,13-14).
Ni tan sol insisteix gaire en els pitjors crims: Fixeu-vos com es desentén de la culpa i va al pecat: Diu: Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. (Mt 5,21-22)
Quan els presumptes culpables són els poderosos del seu moment, al revés del periodisme actual, els desemmascara dient-los paraules tan dures com aquestes:
Jesús, instruint la gent, deia: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.» (Mc 12,38-40)
Com agrairíem avui que deixessin a mans dels jutges les sentències contra la gent senzilla (encara que culpable) i ens ajudessin a denunciar les trames malignes dels poderosos! Però no ho fan perquè els perilla el sou. En canvi poden burlar-se d'un petit i aquest no tindrà capacitat per demandar-los.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada