Molta gent es pregunta què passarà quan no hi hagi capellans o quan n'hi haurà tan pocs que no podran abastar la feina.
Els pobles que han quedat sense capellà, després d'un temps de només tenir-lo els diumenges i algun dia entre setmana, s'han anat fent càrrec de l'església (edifici) i molt sovint també de la catequesi. Es fan més responsables segons si el capellà, que els ve de fora, els dona autonomia o no (sobre tot l'econòmica). En aquests llocs es mantenen Misses dominicals i altres actes de pregària periòdics amb un nombre reduït de fidels i, en els pobles, els enterraments per l'església.
Tot amb tot es veuen venir unes noves maneres de funcionar que probablement aniran a més.
Segurament el que es notarà més és l'augment de les cofradies que fan processons (Setmana Santa, Corpus...) o els grups que fan pessebres vivents o altres actes més o menys teatrals al carrer. Són molt externes que no sols tenen gent entre els organitzadors sinó també entre el poble que li agrada anar de públic a l'espectacle. Això ja es veu que augmentarà tan si els capellans ho recolzen com no. Com que aquests actes públics poden esdevenir reclams per turistes (ni que siguin de la comarca) els periodistes els publicaran i les autoritats normalment els donaran suport. Amb el temps es poden desprendre del tot de l'església com ha passat amb la Patum o amb els teatres de la Passió de diferents pobles. Aquests actes religiosos de vegades poden ésser artísticament molt ben fets (com el pessebre de Fals o de Els Prats del Rei) i sovint aconsegueixen que molta gent del poble hi participi activament.
Una altra activitat més o menys lligada a l'església és la caritativa, que va més enllà de Càritas com són les grans campanyes a favor d'una necessitat determinada. Algunes amb gran ressonància com les campanyes del Vicenç Ferrer, la Marató de TV3, i altres. Aquestes activitats els pot passar el mateix que al diaca Felip que, quan Simó el Mag veié les "signes i prodigis" que feien els seguidors de Jesucrist, va voler comprar i fer-ho a base de més diners (Ac 8,18-19). Vull dir que si aquesta mena de campanyes funcionen, s'aniran desprenent de l'església (si és que hi han estat mai lligades) perquè tot allò que és mediàtic a la llarga no necessita ni la paternitat de Déu, ni la fe per mantenir-se. En tenen prou amb un recolzament econòmic d'alguna institució. Cal recordar que el que ens ha de caracteritzar als cristians no són els "signes i prodigis" sinó la fe.
Però crec que hi ha alguna cosa nova que naixerà a manca de capellans: Els petits grups contemplatius a l'entorn d'un ermità, d'un convent de monges o de vegades a l'entorn d'algun capellà. Són gent que no fan soroll, es troben per contemplar, fan estones de silenci, visiten malalts o presos, no són mai gaires i bastanta gent que s'ho mira i es deixa caure a les tobades de tant en tant. D'aquests grupets cada dia n'hi haurà més (Santa Clara, comunitat de Natzaret, Mas Blanc, Sant Salvador, grups a l'entorn dels jesuïtes, claretians...) perquè serà el lloc idoni per tanta gent desconcertada que sovint, com la samaritana canviava de marit (Jn 4,15-19), canvien de religió cercant experiències noves. Aquests grups, que són molts més del que sembla, marcaran el futur en aquest món tan canviant. I per què marcaran el futur? Perquè tenen allò que és fonamental: La descoberta del Déu que ens estima i la contemplació.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada