LA JOIA DE LA RESURRECCIÓ
Un gos sovint el veiem satisfet però no feliç. Molta de la propaganda que rebem invitant-nos a convertir-nos en consumidors de productes és per satisfer els desitjos de privilegi (tenir un cotxe determinat o uns dinerets guardats), de poder (disposarem dels altres com ens sembli) o de prestigi. Però aquetes coses només ens fan tornar satisfets com els gossos o els gats. La felicitat és una altra cosa.
La felicitat ens ve per la descoberta d'algú que ha passat al davant, ens ha estimat i ens té en compte; la felicitat ens ve també per haver-nos posat al servei dels altres com Jesús ho feu en el seu temps o per haver descobert que tenim més força interior del que ens pensàvem. Això ens omple de una altra mena de joia que no es compra ni es ven.
Contempleu aquest text preciós de José Antonio Pagola parlant de la bellesa de l'obra de Jesús, la que ens fa tornar agraïts i embedelits.
Diu que Jesús per més que irritava els dirigents del temple "continuarà acollint pecadors i exclosos. Si acaben condemnant-lo, morirà també ell com un delinqüent i exclòs, però la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu que no exclou ningú del seu perdó.
Continuarà anunciant l'amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l'imperi, per molt que molesti en els ambients propers al governador romà. Si un dia l'executen en el suplici de la creu, reservat per a esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu defensor de les víctimes.
Ple de l'amor de Déu, continuarà oferint «salvació» als qui sofreixen el mal i la malaltia: donarà «acolliment» als qui són exclosos per la societat i la religió; regalarà el «perdó» gratuït de Déu a pecadors i a gent perduda, incapaços de tornar a la seva amistat. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort.
Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves últimes paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte del Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera". El rostre del crucificat és el mateix rostre que el ressuscitat..
La felicitat que ja podem trobar ara, passa per aquesta contemplació d'aquest Jesús que ens ha estat donat com un regal i testimoni de com pot ésser una vida (vida perdurable com diem en el "credo"). La d'ell per agrair-li i la nostra per apropar-nos a aquesta mena de felicitat que poc te a veure amb la satisfacció.
La Resurrecció ens ajuda a veure que ésser cristià no vol pas dir seguir les directrius de l'església sinó deixar-se seduir per Jesucrist. Si el seguim som ressuscitats, com ell (Col 3,1).
L'església ens ajuda reunint-nos, proclamant la bellesa d'aquest Rostre que ens ha estimat i regulant uns cerimònies perquè arreu del món ens puguem trobar amb els creients en la mateixa fe. No ens negarem a trobar-nos amb els altres que cerquen el mateix Crist i formen la mateixa església oi?
Però sempre, per damunt del Papa i dels bisbes i capellans, hi ha el seguiment d'aquest Ressuscitat amb el que hi trobem la joia i una altra manera de contemplar la vida.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada