Quan a Mauritània uns homes han segrestat uns cooperants quedem perplexes pensant: "Si aquesta gent els anava a ajudar!".
Els segrestaments i els robatoris a mà armada són les armes dels pobres. Tristes armes, però armes. Quan tenen armament es converteixen ells mateixos en opressors i, si un dia assoleixen el govern ja ho demostren perquè solen tenir els mateixos defectes que els que acaben d'enderrocar.
Quan un país pobre se sent expoliat pels que el trepitgen pot fer dues coses: O bé acceptar les caritats dels poderosos i llepar-los les sabates amb mostres d'agraïment o bé intentar una protesta, sovint irracional, en forma de robatori o intentar apoderar-se d'hostatges.
Si us en recordeu quan el Paris-Dakar passava per Àfrica, aquesta organització tenia una ONG pròpia que anava oferint dàdives als pobles per on passava mentre ostentava cotxes sofisticats, vestimenta d'últim model i suports logístics aeris i sanitaris d'última generació per la cursa. De pas els deixava també per a ells, els esquelets dels cotxes de competició accidentats i les ferralles caríssimes abandonades prop dels poblats. Molts africans es donaven per satisfets i llepaven les sandàlies dels grans benefactors acceptant aquella violència psicològica que els humiliava. Uns altres, en canvi van recòrrer a l'altra arma que tenen els pobres que és l'amenaça d'atemptats i de violència. Si aquesta està acompanyada de la manca de por la mort fa temibles els segrestadors i els que poden posar-se al teu costat amb una bomba lligada a la cintura. L'organització de la cursa va optar per canviar d'escenari.
No he justificat res fins ara. Només he enumerat les armes dels uns i les dels altres i encara no he mencionat l'expoliació de recursos naturals dels països africans per part dels nostres empresaris que ens diem civilitzats. Als ulls de Déu, tan indigne (per la natura humana) és una presa d'hostatges que és l'arma dels pobres, com l'apropiació d'una mina de diamants o dels arbres de fusta noble d'aquell territori que és l'arma dels rics.
En el temps de Jesús els pobres camperols, en anys de secada, havien de mal vendre els seus camps i vaques i lliurar-se ells mateixos i la família com esclaus. O també tenien un altre recurs que era tirar-se a la muntanya convertint-se primer en assaltadors de caravanes i després en carn de crucificats el dia que els enxampaven, ja que els donaven el mateix tracte que els sediciosos contra l'imperi.
Jesús mateix fou acusat de malfactor si us en recordeu (Jn 18,30) i va acollir un altre acusat de sedició, també crucificat (Mt 27,38) dient-li que hi havia lloc per a ell al paradís (al costat del Pare). En aquell moment no hi havia lleis que castiguessin els devoradors dels béns de les viudes i dels orfes (Mc 12,40).
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada