Això sembla molt simple però té moltes conseqüències.
Vol dir que si Déu és Pare el perdó el podem obtenir sense cerimònies en qualsevol moment; vol dir que si Déu és Pare no té cap mena d’importància que les noies portin o no portin un vel al cap o que un govern posi o tregui imatges de les escoles. El problema és cultural i no religiós, i els problemes culturals són importants.
La novetat de Jesús està en la importància que dóna a qualsevol persona sense mirar si és jueva, estrangera o pecadora. Tan li fa perquè, en tots i cada un, hi veu la imatge del Pare que se’ls estima. Mentre els seus contemporanis miren la religió (a veure si compleix el sàbat, a veure si és fidel a la raça, a veure si es purifica abans dels menjars,...) Jesús es fixa en la persona i la mira amb els ulls de Pare. Observa si és una persona fracassada i cal donar-li una mà o si té la més mínima possibilitat de salvació com aquell endimoniat de Gerasa que mentre tots el donaven per acabat, Jesús encara li pot dir que es vesteixi, que vagi amb els de casa seva i els expliqui el que Déu ha fet amb ell (Mc 5,15-18). El recupera i el fa missatger i apòstol.
Això que sembla tan senzill i que representa una religió que pot il·lusionar la gent no va agradar i els habitants d’aquella regió van demanar que Jesús se’n anés d’aquell territori. Per quê? Que tenien por? De qui?
No es estrany que Jesús ha de dir i repetir a la gent que no tinguin por, que Déu és un Pare que ens estima, que les infraccions que podem cometre en qualsevol religió no posen nerviós al Déu de la vida i que el que vol que siguem, en esperança hereus de la vida permanent i plena (Tt 3,7).
Això té conseqüències per la nostra vida actual. Imagineu-vos que un home/dona d’una altra religió s’interessa pel cristianisme. Què li hem de dir? Doncs lo principal: que descobreixi la bellesa de la vida de Jesús i que amb Jesús s’adoni que Déu és un Pare que ens estima. Si, un cop descobert això, vol continuar portant un vel al cap o fer les pregàries a les dotze del mig dia de cara a
Les nostres cerimònies (Misses, pregàries, temps del Nadal o de
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada