Doncs bé. La pregunta que diu: On era Déu? és mal feta i com tota pregunta mal formulada no té resposta.
Per què és mal feta la pregunta? Perquè el que la fa imagina el Déu en el que creiem com una mena de superman que acut en ajuda de les noies violades i atura les pedres que cauen de la muntanya sobre uns infants. Aquesta mirada de Déu és infantil i ja no som criatures. Diu Sant Pau que ja no serem més com infants, moguts d'ací d'allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè de tothom i víctimes de l'astúcia que encamina a l'error (Ef 4,14). Si algú ens vol fer creure que el nostre Déu ens resoldrà els problemes que ens vindran a sobre, s’ha confós de divinitat. Si algú ens vol fer creure que Déu és d’aquesta manera ens està enganyant amb astúcia i ens encamina cap a l’error com he mencionat en la cita de Sant Pau. La divinitat no intervé pas per canviar el recorregut del sol (ja fa molts anys que ho creia la gent en temps de Galileu), ni tampoc per aturar un terratrèmol. El món l’hem de lluitar i guanyar nosaltres. Com diu també Sant Pau quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat (1Co 13,11-12).
On hem de trobar Déu amb el nostre coneixement limitat si no és a les altures a punt de baixar per salvar-nos quan li ho demanem?
Per entendre això ens va molt bé contemplar la imatge de Jesús crucificat. El primer que veiem és que Déu no va baixar a desclavar-lo de la creu com li requerien desafiant-lo els notables del poble que es mofaven d’ell (Mt 27,40). Els cristians hem après a contemplar la imatge del crucificat i alhora l’adorem i el venerem. Vol dir que endevinem allò que ens fa adults en la fe: que creiem en un Déu que està al costat del que pateix, al costat del crucificat i per tant al costat dels damnificats d’Haití i dels que han quedat sense casa a Xile o han quedat malferits pa l’Aganistan o a l’Iraq per un suïcida que ha fet detonar l’explosiu just quan estava en un mercat a la vora dels pobres.
En tot cas ens pot ajudar la mirada de Jesús a Pere després que aquest l’hagués negat tres vegades (Lc 22,61). En tenim prou amb una mirada per entendre que som nosaltres els que ens hem de moure a favor dels ensorrats a sota les runes que ha provocat el moviment sísmic i que som els que hem de preveure la construcció de cases en llocs que puguin aguantar les envestides de la terra que es mou o del mar que entra com un brau a dins el continent. I quan les forces de la natura ens sobrepassen hem de fer com Sant Pau elogiant la generositat dels cristians de Corint quan els diu: Convé que dugueu a terme la col·lecta ja que l’any passat vau ésser els primers en proposar-la i començar-la (2Co 8,10).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada