Els nens i els joves probablmement només notaran
Molts de vosaltres us quedareu amb alguna escena de carrer (processó de Manresa) o de televisió amb comentaris que res no ajuden a interioritzar. Altres anys el Via-Crucis televisat del Vaticà ha estat bastant ben aconseguit i capaç de donar-nos, al menys, una mirada més universal de dolor relacionat amb la mort de Jesús.
Per altra banda els testimonis de Jehovà, que us els podeu trobar per les cases, només celebren com a gran festa de l’any, el Divendres Sant.
Què hi ha en aquesta setmana que us pugui ajudar? Doncs la contemplació de la mort de Jesús, abandonat pels seus, posat a mans dels qui l’odiaven i el volien humiliar i burlar públicament. Sense aquesta mirada no es pot celebrar
I per què ens hem d’aturar en aquesta escena tan denigrant com la crucifixió? Perquè a la vida nostra molt sovint ens trobem amb grans fracassos en els que ens sembla que tot s’acaba i que ningú no ens donarà cap cop de mà. Perquè en la vida molt sovint ens trobem com els deixebles de Jesús a dintre d’una tomba buida (Jn 20,6-10) sense respostes com si el món s’acabés.
És precisament quan ens trobem en mig de tanta desolació que ens ajuda molt escoltar la veu d’Aquell que s’apareix per dir-nos “Pau a vosaltres” (Jn 20,19).
La pau no ve perquè hagi desaparegut el problema sinó perquè al darrere de cada sofriment i fracàs el creient que ets tu, hi pot experimentar la joia de la resurrecció. El ressuscitat ens invita a recuperar la pau interior, a donar un perdó que no consisteix pas en “deixar-ho estar” sinó en “aixecar” els altres i també els que ens han fet mal, en no guardar cap mena de rancor, en no retreure res als que possiblement ens han fet mal. Si diem que amb el ressuscitat tenim una nova vida és perquè canviem la mirada del que ha de fer-se en endavant.
Aquell Déu que imploràvem i volíem que estigués al nostre costat quan les coses anaven malament no estava adormit sinó que ens ha estat esperant darrere la tomba amb la llum de la resurrecció i ens dona una Vida Nova només que nosaltres li obrim mínimament la porta. I aquesta vida nova no ens ve de fora sinó que descobrim que ja la teníem a dintre, que l’Esperit d’aquest crucificat està en nosaltres com ho es feu present caminant amb els d’Emmaús (Lc 24,13-35) i menja amb nosaltres com ho feu amb els deixebles a la vora del llac (Jn 21,12-13). Descobrim que no era lluny de nosaltres quan ens sentíem més sols i desemparats.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada