Us haureu fixat que en les campanyes electorals els debats sobre la identitat són importants. Més del que sembla. Uns a favor i altres menyspreant-los es van creuant i repetint les preguntes següents:
Qui som? Europeus, catalans, espanyols o un mica de cada?.
Quin idioma parlem? Català, només castellà o bilingüe?
Quina és la nostra història, cultura, festes, ...
I, quan un polític té por de contestar aquests preguntes (pot ser pel tipus de públic que té al davant) surt amb la caixa dels trons parlant del atur, de la indústria, del treball ... com si les qüestions sobre la identitat fossin sobreres.
Agradi o no els problemes aquests són importants tan en temps de la prosperitat com en el de les vaques flaques.
Voleu un exemple?
El poble de Navarcles està en crisi econòmica com tants però quan algú, amb molt encert, ha promogut que cada família es munti un àlbum com quan érem infants i el tema són les fotos antigues i actuals del poble, s’hi han implicat joves i vells, botiguers i mestresses de casa. I de quina manera! Tothom hi és i es munten trobades a la plaça del poble per completar l’album amb molta assistència de gent. Perquè? Perquè aquest àlbum remarca tot allò que som i allò que hem estat, ens fa sentir que som persones, trobem l’escalf del veí que vivim a toca a casa i tornem a tocar de peus a terra. La identitat interessa molt més del que sembla.
Els altres problemes (atur, indústria, preu del diner, carreteres...) hi continuen essent perquè hi ha poc treball, moltes famílies tenen feina a fer arribar el pressupost, les àvies han de cuidar dels nets sinó no s’arriba. I els politics han de fer per resoldre’ls però la identitat fa que siguem lliures o esclaus.
Per això hem de desconfiar dels polítics que es riuen dels nostres problemes d’identitat (llengua, festes, senyera, escola immergida)... i ens insinuen que allò altre més important com el diner (treball, indústria, jubilacions). Tot és important però sense la identitat no som res.
Aquesta va ésser la clau del domini sobre tot Amèrica imposant el castellà o portuguès a Amèrica del Sud i l’anglès a la del Nord. Així es van anul·lar els pobles que tenien la seva pròpia identitat. Amb la llengua hi van els costums i sobre tot la humiliació de les persones si es destrueix allò que els havia estat propi fins aquell moment.
Amb la religió van passant coses semblants perquè les sectes o denominacions religioses que volen imposar-se a casa nostra entren al país excloent del tot la nostra llengua amb una pretesa mirada universal. I això ho fan en la litúrgia, en el cant i en tot acte que poden com ara amb un programa radiofònic. Saben que la gent, sense identitat, és molt més manipulable.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada