Després del desplegament de medis per la visita del Sant Pare tornem a la vida de cada dia de les nostres petites comunitats. Després del rebement de Rams el Senyor Jesús va haver d’encarar-se a la setmana de
No penso pas que nosaltres haguem de morir però si que haurem d’aprendre a estimar aquells que van fer demostracions contràries a la visita del papa i també els que ho van fer de maneres molt infantils. El fet que es manifestessin de forma ridícula (besant-se homes amb homes al carrer i repetint com infants aquell jo-no-t’es-pero!!) no vol dir que no els haguem de tenir en compte.
Ja deia Sant Francesc d’Asís que la vertadera alegria no consistia pas en “que vinguéssin tots els prelats ultramontants, arquebisbes i bisbes o també que vinguessin el rei de França i el d’Anglaterra”. Sant Francesc d’Asís sabia el que es deia.
Aquests contraris a la visita papal, molt variats per cert (perquè hi havia catòlics practicants, ateus convençuts i polítics significatius) ens indiquen una realitat que està sempre present en el nostre país que ens fa viure en contínues tensions. Hi ha molta gent que és contrària a les manifestacions de la fe i més entre els joves.
Gràcies a Déu entre els polítics de tots els partits hi ha catòlics practicants, cosa que probablement no passava en els anys trenta, però també ara en trobem entre la gent de la dreta mediàtica premsa molt anticlerical.
Tot això ens fa veure que la nostra obligació és estimar els uns i els altres ja que el manament de l’amor no caduca però alhora ens fa entendre que no podem agafar de cap manera els polítics d’un determinat partit i classificar d’ateus a tots ells perquè no correspon de cap manera a la realitat. Tampoc no podem fer el contrari, que seria considerar com a creients els que probablement tenen major percentatge de practicants en les seves files.
La paràbola de blat i el jull no ens permet arrencar i llençar els dolents ja que aquesta és una tasca reservada als àngels del Senyor a la fi dels temps (Mt 13,36-43). Ara hem de conviure.
Però tornem a la vertadera alegria de la que ens parla Sant Francesc i de la que també ens parla Jesús. Aquesta benaurança consisteix en haver tingut paciència quan ens insultaran, no ens acolliran i diran tota mena de mal contra nosaltres (Mt 5,11-12). I no els hem de tenir paciència perquè nosaltres som bons i ells dolents sinó perquè el manament de l’amor ens fa estimar-los i el reconeixement de la paternitat de Déu Pare ens fa adonar que ells són fills de Déu com nosaltres fins a poder-los dir, com Jesús deia a un mestre de la llei: “No estàs lluny del Regne del cel” (Mc 12,34). Si en el Regne de Déu hi cabessin només els bons, tampoc no hi podríem entrar nosaltres.
D’ací pocs dies hi haurà eleccions al Parlament. Tots els partits tenen cristians en el seu si i tots els partits tenen coses reprobables. També l’Església en té. Per això cal ésser molt prudent i que ningú no digui que vota tal o tal altre perquè és més catòlic. En tot cas penso que és millor anar a votar que no pas abstenir-se perquè l’abstenció (que és legítima) dóna el vot al més votat i, si és gaire abultada, dóna opció als militars o dictadors. Ens agradi o no els que ens han de governar són els politics. Preguem per tots ells.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada