Alguns bisbes s'han manifestat a Madrid amb altres milers de seguidors, demanant protecció per la família. No hi eren tots ni tampoc tota mena de cristians.
Molt bé! És una opció ben respectable.
Els preocupen els problemes de la gent i surten al carrer. Pot ser no van estar tant encertats quan algun va dir que "perillava la democràcia" amb la dissolució de la família perquè l'estabilitat de la institució familiar més aviat semblava més estable (de grat o per força) amb la dictadura. Jo també sóc partidari d'afavorir (no obligar) la família però no per la democràcia sinó en tot règim polític, ja que em sembla que és una causa noble i l'estabilitat faria més bé que mal. És molt poc d'equerres la defensa de les llibertats individuals (pròpia de la dreta més repatània) que porta a una barrija-barreja de les entitats familiars. Una altra cosa és que les lleis han de protegir (no afavorir) tothom.
Però no em vull aturar aquí perquè penso que, en aquests moments hi ha uns problemes, fruits d'uns plantejaments diabòlics, que preocupen molt més i em sembla que seria ben evangèlic fer-ne una denúncia. Vull dir que m'agradaria veure jerarques de la nostra església avalant la denúncia que presentaré.
No és pas casual que en els últims anys les entitats financeres hagin animat tanta gent a fer hipoteques cada vegada de més llarga durada. Total que han convençut el client dient-li que el que s'havia de pagar no era tant i que a la fi acabarien propietaris del que compren. Això no us penseu que fos casual sinó que estava preparat pel que vindrà (ah, no culpeu els pobres empleats de les caixes que han fet el que els han manat).
Com que l'oferta era atractiva, molta gent del nostre país ha quedat endeutada i atrapada. Ara és el "seu moment" i aquests mateixos satànics programadors de la societat han fet apujar els tipus d'interès hipotecari (i sembla que ho faran més encara) i la pobra gent, a milions, enganxada en la trampa, haurà de treballar mitja vida (de vegades fins a quaranta anys) per alimentar aquests "devoradors d'innocents". Ja veieu com és de fàcil robar als pobres!
Aquesta injustícia és semblant a aquella que va passar en un país centreamericà en el que una gran firma de llet per criatures regalava a les mares llets per als seus fills (de vegades fins a dos anys) i, quan va aconseguir desmamar els petits, els la començà a cobrar deixant indefenses les mares (a les que els oferien treball per poder pagar la llet). Tots els diners anaven a la mateixa caixa.
La denúncia que presento pels robaments que es fan amb les hipoteques, és molt més clarament evangèlica i per això, posats a demanar, m'agradarà veure quins eclesiàstics s'hi apunten. Dic que és més clarament evangèlica perquè s'assembla molt a la denúncia que feu Jesús contra aquells que, fingint pregàries i llargues oracions, devoraven els béns de les viudes (Mc 12,38-40) i també a la que feia el profeta Amós contra els que s'aprofitaven dels pobres del país (Am 8,4-10).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada