Quan fa uns quants anys es va estrenar el canal català de TV hi va haver la discussió de si el canal seria normalitzat o provincià. Provincià significava que es farien només coses folklòriques, seguiment de festes populars, algun partit de futbol... I normalitzat significava que havia de tenir noticiaris seriosos i pensadors i tracte institucional.
Recordo que nosaltres, des de la nostra terra, defensàvem la normalització i que no volíem tenir una emissora provinciana. La volíem institucional i normalitzada (així es parlava llavors).
Doncs amb el temps hi hem anat a raure al provincialisme i en poden estar contents els del centre de l'Estat que sempre haguessin triat això per a nosaltres.
En comptes del Nadal es parla del caganer i els programes que han fet els pastorets més distorsionats són els que tenen més audiència. No us ho perdeu: es fan amb diners públics. La gent vol i aplaudeix les grolleries. Ens hem tornat provincians i això engreixa el nombre d'espectadors. Fins i tot els que programen aquestes coses reben premis. Per una banda tractaran amb respecte el mes de dejuni islàmic i per altra banda potenciaran la carnestolta com si lo nostre (la nostra religió) fossin les bajanades. Els que volíem esdevenir poble amb dignitat ens hem de conformar en ésser no-poble. Fem el contrari d'alló que anunciava l'autor de la Primera Carta de Pere: Vosaltres que en altre temps no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s'ha compadit de vosaltres (1Pe 2,10).
Ara doncs totes les proclames d'un desig d'ésser un país independent fan riure perquè només sabrem fer anar els ordinadors però ningú no sabrà ni d'on venim ni quines coses han configurat la nostra manera d'ésser.
No em queixo pas de la llibertat d'expressió. Aquesta és un do que ara tenim i que no havíem gaudit en altre temps. Em queixo de la manca d'ambició cultural dels dirigents dels mitjans públics que, arrossegats per aquells programes que més visita la gent, van donant carn a la fera.
Els responsables de les cadenes privades bé saben prou que els creix l'audiència quan els actors de la petita pantalla s'insulten i criden i quan destapen secrets inconfessables dels famosos. Però al menys allò no ho fan amb el diner de tots.
A mi això em pesa més això que els desastres de les rodalies i les apagades que denoten el mal tracte que rep el nostre poble perquè això es pot arreglar. Per això trobo urgent elevar la dignitat d'aquells programes que podem fer sense que ningú no ens ho impedeixi. Si no, quina mena de poble bastirem?
Si voleu una comparació evangèlica la gent s'apuntava a veure la lapidació d'una adúltera (allò tenia audiència) i en canvi van abandonar el recinte, començant pels més vells, quan Jesús va proposar-los un principi teològic tan elemental com que cadascú miri el qui estigui lliure del pecat (Jn 8,2-12).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada