Massa sovint les confonem i veureu com moltes vegades ens fa patir aquesta confusió.
Començo amb un exemple: Un jove motoritzat estira la bossa d'una dona que camina pel carrer, la vella cau i dels cops queda greument ferida. La gent cerca de seguida el culpable: "És aquell de la moto!". Però el que ha passat és una conseqüència. De què? De moltes causes: de la droga pot ser, de la família desestructurada en la que viu, del temps de presó en el que, en comptes de recuperar-se s'ha endurit, dels venedors d'estupefacients que s'han enriquit... Com veieu les causes són moltes però la nostra justícia (i la de tots els països) és tan feble que buscarà una sola causa i engarjolarà el jove que és tan víctima com la pobra àvia a la que ha tirat per terra. I tots tan tranquils per haver eradicat de la societat aquest jove indesitjable.
Un altre exemple: Una vaga d'escombriaires deixa la ciutat plena de bosses (com ha passat fa poc a Nàpols). El ciutadà aïrat de tantes bosses i de tanta deixalla dóna la culpa als treballadors. El ciutadà confon les causes i les conseqüències. La causa no és precisament el treballador. Poden ser moltes com ara el tracte laboral que reben, la reclamació de sous més dignes i fins i tot pot ser l'ambició d'alguns dirigents sindicalistes que volen estirar la corda fins a petar.
Un tercer exemple és el d'un grup que retè un hostatge i reclama uns diners o alguna cosa a canvi de no matar-lo. Si no s'accepten les condicions diuen que liquidaran l'hostatge i en diran culpable del que no ha escoltat les seves condicions. Com veieu és una altra confusió. La causa és l'extorsió que ells han fet i la culpa no es pot carregar als que no han respost a les seves demandes.
Què hem de fer si és tan difícil desllindar les causes de les conseqüències?
Primer de tot ésser humils i aprendre a escoltar perquè sempre hi ha noves motivacions de les que no ens havíem adonat. Però per damunt de tot fixar-nos sempre en la persona perquè cada persona és fill de Déu. Ho és la dona accidentada a la que li han robat la bossa i ho és el noi que l'ha estirat. És tan fill de Déu el ciutadà que té la vila empastifada de brossa com el treballador que reclama el sou digne. És fill de Déu l'hostatge que serveix de moneda de canvi i en són els propis segrestadors.
La condemna a mort de Jesús és un exemple d'aquestes confusions. El condemnen per haver desautoritzat el temple (Mc 14,58) el mateixos que havien convertir la Casa de Déu en una cova de lladres (Mc 11,17).
Per això cada víctima d'aquestes confusions és un anyell expiatori sacrificat (com Jesús) que ens hauria de recordar que ja n'hi ha prou de càstigs i el que cal és el perdó que no consisteix en deixar les coses com estan sinó en veure com es poden recuperar cada una de les persones.
La carta als Hebreus diu que la sang de Jesús ha inaugurat un camí nou que passa a través de la cortina del lloc santíssim (He 10,20). Aquest "camí nou" ens neteja de tota consciència de culpa (He 10,22). Ho diré amb català d'avui: No cerqueu culpables (les causes) perquè casi tots som víctimes i penseu com ho podem fer per recuperar cada una de les persones.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada