El dia passat vaig insinuar la diferència que hi ha entre els rics que acumulen i els que donen feina.
Posem per cas: un nen que acapara coses i de tot el que troba en diu "és meu" és un ric que acumula. Els pares ja sabran ensenyar-li que haurà de desprendre's de tot de mica en mica. El nen està en pecat (original) però sense cap culpa. Quan aquest nen es farà gran si continua acumulant béns, diners, propietats... serà un pecador en el sentit de l'Evangeli. La societat actual ha aconseguit una cosa que no havia passat mai a la història, que els rics que acumulen no se'ls veu per enlloc, per la facilitat de posar els seus dipòsits en paradisos variats sense importar-los que en fan del diner els que els guarden. Mai no hi havia hagut tantes i tan grosses fortunes amagades. Aquests són pecadors davant Déu.
Jesús critica durament els que tenen i retenen diner o volen omplir els graners. Diu Lluc que els fariseus es reien de Jesús perquè eren amics del diner (Lc 16,14). Jesús parla molt durament contra el ric que en la seva opulència és incapaç de veure el pobre Llàtzer que està plegant les engrunes que cauen de la taula. Fixeu-vos com no diu ni que el maltractés ni que li pagués poc. Ensenya la maldat de no veure el pobre que té al als seus peus (Lc 16,19-31). Per altra banda la maledicció que llença Jesús contra el ric que només pensa en omplir els graners és terrible. Li diu: Insensat, aquesta mateixa nit et reclamaran la vida i tot això que has acumulat, de qui serà? (Lc 12,20). Jesús fa un judici molt dur contra aquell servent que havent estat perdonat no és capaç de condonar els pocs diners que li devia un altre (Mt 18,28-35).
Però no tots els rics són jutjats amb la mateixa vara. Jesús fa elogi d'aquell propietari d'una vinya que dóna feina als treballadors i va a cercar-ne de nous a l'hora tercera, la sexta, la nona... i a la fi és generós amb als darrers de tots (Mt 20,1-15). També fa elogi d'aquell que, havent obtingut deu talents els fa rendir i n'aconsegueix deu més. El talent era un pes de balança (d'uns 32 Kg aproximadament, segons els indrets) i tenir el talent significava donar vida a la ciutat. El que el tenia es convertia en notari de les compravendes de la ciutat. Enterrar el talent era paralitzar el comerç. Per això Jesús elogia el que, tenint-lo el treballa i està per la gent (Mt 25,14-30). Igualment aplaudeix el prestador que és capaç de perdonar aquell que li devia molts diners (Lc 7,41-43) i al rei que va perdonar els deu mil talents a aquell que li suplicava demanant compassió (Mt 18,23-28).
Com veieu l'Evangeli critica els tenen diners per acumular-ne més, com passa molt sovint amb cantants i esportistes d'élite (per més que muntin unes ridícules campanyes de fer-se fotografiar donant regalets a nens malalts) i com passa amb els grans hisendats que no tenen cap compassió en desprendre's de gent per tal de mantenir els seus cabals sovint amagats en paradisos fiscals. Aquests hauran de donar compte davant Déu.
Però també l'Evangeli elogia aquells que, tenint una empresa petita o gran, fan els possibles per aconseguir que els seus diners (i tot el valor de la seva empresa) serveixin per donar feina i fer funcionar la ciutat.
Massa sovint no tenim tots els elements per jutjar el tancament d'una empresa. Només Déu condemnarà aquell que només ha pensat amb el seu enriquiment i absoldrà el qui no ha trobat manera de mantenir-se i donar feina als altres, tot i haver-ho intentat.
Hem de mantenir-nos vigilants si nosaltres mateixos som d'aquells que, quan puguem, amuntegarem diner sobre diner. Déu ens jutjarà en el nostre interior.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada