És una expressió molt llaminera que atrau vots però no té gaire sentit.
Us diré el per què.
Un dia un jovenent que havia guanyat les primeres cinc mil pessetes (d'aquell temps) va dir: "Les portaré al banc". Un expert li va contestar. – No ho facis. Més et valdria que compressis accions del banc".
Aquest consell ens fa veure el que passa: Que els rics no tenen diners sinó que guarden els dels pobres.
Vol dir que si un govern carrega contra els que tenen diners als bancs els perjudicats són els pobres que els tenen dipositats. I si un govern decideix carregar impostos als bancs aquests els paguen amb els cabals dels que els tenen dipositats (que són els pobres mitjanets) apujant les comissions i rebaixant els interessos. Sempre paga el mateix.
Si uns governants volen fer pagar als que cobren els sous més alts amb aquella dita que fa "els que cobren més que paguin més" tampoc no ho resol perquè els rics s'apugen una mica més els sous i santes pasqües. D'on trauran els diners per l'augment de sou? De la mateixa butxaca de sempre, del pobret mitjà que ha dipositat els diners a l'entitat o del comprador d'aquell producte que elabora el fabricant.
Mireu els sous (esgarrifosos) que cobren esportistes d'èlite. Com s'ho fan? Demanen una quantitat lliure d'impostos que vol dir que no volen saber res del que es quedarà el govern (que el club s'entengui amb hisenda). I nosaltres callem!
El panorama, com veieu és una mica desolador perquè tot recau sobre les mateixes butxaques.
Les possibles solucions no passen pels governs que no poden fer gran cosa. Els de dretes ja estan amb conxorxa amb el capital i els que professen l'esquerra, quan han governat sense entrebancs, també enriqueixen les seves èlites i menyspreen els pobres de la mateixa manera que els altres. O, si no, mireu la història.
La solució passa per nosaltres. El que se'n adoni que clami. Ja he dit que callem davant els disbarats que cobren els futbolistes. La paraula denunciadora del qui no te por a parlar és molt més forta que les mides que poden prendre els governs. Per què? Perquè aquests reben préstecs dels que haurien de multar. Però, encara que semblin forts, són molt sensibles al clam del poble. Recordeu aquell que no va tenir por i va exclamar: ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! i quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes! (Lc 6,24-26). Hem d'ésser nosaltres perquè els mateixos diaris estan mordassats pels qui paguen els anuncis.
Però hem de saber distingir. No és el mateix clamar contra el que només acumula cabals que contra aquell que amb els seus diners (que els fa produir) dóna feina a molta gent. La denúncia de Jesús és contra el que guarda el els seus béns i engrandeix els seus graners (Lc 12,20). En canvi no critica pas aquell que els fa rendir el talent en bé dels altres; aquest rep l'elogi de Jesús en l'Evangeli (Mt 25,20-21) Cal recordar que els talents eren uns pesos per amidar el comerç i que, amagar els talents suposava paralitzar la compra-venda en la ciutat. És el mateix pecat del qui té molts diners i no els posa en circulació.
Però hi ha encara una altra cosa que podem fer i no és ridícula: Proclamar el valor de la compassió en favor del necessitat. No tant per ajudar el qui no té, que ja és cosa bona, sinó perquè aquell que, de pobre, ha après a ajudar els altres, si un dia guanya diners, no serà gasiu i no tindrà tant afany acumulador, com acostuma a passar.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada