QUINA VIDA I QUINA MORT ?

Si esteu una mica atents a les ofertes de pensament que rebem quedareu fets un embolic.

M'agradaria saber-vos explicar com és important aprendre a dubtar i no deixar-nos endur per qualsevol ventada de pensament. Fixeu-vos, si no en les ofertes insistents que rebem cada dia.

Els uns volen que, aquell que fa una vaga de fam se'l fai viure (per força) i els mateixos demanen que pugui morir aquella dona que demanava la desconnexió.

Uns altres diuen que aquell mateix presoner en vaga de fam se l'ha de deixar que es mori i aquests mateixos volen que es faci viure (per força) la dona que demana la desconnexió.

Els uns volen recuperar els ossos dels seus (en el que en diem memòria històrica, ben legítima tanmateix) i els mateixos fan incinerar els seus morts.

Els uns demanen la legalització de l'avortament i els mateixos clamen contra els xinesos perquè avorten, si és nena la que ha de néixer.

Els mateixos que reclamen el dret que la dona faci tota mena d'operacions per rectificar parts del seu cos (pits, vulva, rostre amb arrugues...) són els abanderats en contra de l'ablació del clítoris.

Els que es manifesten protestant per la construcció d'una presó a la vora aplaudeixen un estat policial i implacable amb els delinqüents que els engarjoli a tots sense pensar on els ficaran.

Els uns veuen amb bons ulls que una persona cerqui lliurement el propi suïcidi i els mateixos retreuen els que se suïciden immolant-se (kamikaces), que també ho fan perquè volen (és una manera de defensar militarment els seus ideals).

Els uns aboleixen la pena de mort i el mateixos fan assassinats selectius tirant bombes contra un vehicle on mor el suposat terrorista amb tots els que l'acompanyen.

Els uns es posen al costat dels ocupes defensant els seus drets i els mateixos, quan governen, desallotgen policialment dos o tres habitacles ocupats per setmana.

Els uns qualifiquen de terroristes tots els que estan propers (i a tots els seus amics) a grups que volen promoure l'autodeterminació i la independència i els mateixos atien mitja població perquè es tiri contra l'altra meitat, amb manifestacions i amb consignes que segur que ofenen molt la sensibilitat dels que pensen just el contrari.

 

No m'he posicionat en cap dels supòsits que he presentat perquè quasi tots són opinables. Tot plegat només vull fer veure com m'estranya tanta seguretat en les opinions. Fixeu-vos que en cap dels cassos no s'acaba de veure clar el que s'ha de fer. No us adoneu que els conductors de les notícies de les nostres televisions ens engalten aquestes cargues de pensament a favor i en contra de la vida, les unes en contradicció amb les altres?  Es veu que per ser conductor de les notícies abans cal haver fet de mestre de guarderia d'infants per poder fer alhora tant alliçonament i tanta contradicció. No veieu que ens tracten com a nens petits?

No us sembla que hauríem d'agrair al pensadors, sovint desapercebuts, que ens ensenyen a dubtar i a optar, en tot cas, per la vida en totes les seves dimensions?

Hem de saber distingir. Si del que es tracta és de l'ètica (el que cal fer), sempre és difícil d'encertar i la vida ens porta sovint a rectificar. Però el que realment està en joc és la teologia que vol dir reconèixer "el que som i el que valem" i aquesta és l'aportació que els cristians haurem de fer cada vegada més insistent. Heus ací un criteri: Valem més que tots els ocells plegats (Mt 10,31). No tenim respostes clares a la majoria de les qüestions però haurem de saber apostar sempre per la vida.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LA VIOLÈNCIA EN LES PARELLES

En tots els temps ha estat difícil conviure en parella però també ha estat difícil viure sol o amb els pares. Coneixeu algú que ho tingui fàcil?

El que em sorprèn és aquesta dèria de publicitar exageradament els fets de sang, els de la violència de gènere i les llargues llistes dels que es descasen, dels que trenquen, dels que pateixen les esquerdes d'aquesta societat.

Ja sabeu que no hi ha trencament que no comporti víctimes. Cal furgar les ferides? Creieu que aquesta nostra societat només té el remei de les mides policials i les de la judicatura i de la publicitat mediàtica de cada un d'aquests fets?

No teniu la impressió que algú ens vol fer creure que ja no queda cap matrimoni en peu i que només són "normals" els que fan els trencaments? Que pot ser les parelles estables hauran de demanar permís per mantenir-se?

Vull recordar-me del que em deia un jutge amic meu que ha intervingut en moltes separacions. Em deia que les parelles que se separen, casi totes li comenten: "Jo ho faig pels nens" i ell afegia que no és pas veritat, que si ho fessin pels nens el millor seria la continuïtat. Ho fan per les seves conveniències.

Sorprèn que gaire bé enlloc sents una sola paraula d'aplaudiment per als matrimonis o parelles que es mantenen estables i més aviat sembla que aquests siguin una mena de dinosauris del passat. 

Està bé que els governs trobin fórmules d'ajuda a les noves formes de convivència perquè en la societat ens hi hem de trobar tots. I tant que si! Però em fa l'efecte que la música (el que es capta) és que "com més trencaments, més progrés".  No sentiu vosaltres el mateix flaire?

Mentre estant ara ens passa les parells que esdevenen estables són les dels que arriben, amb força fils, de l'emigració. Vosaltres penseu que mantenir una estabilitat familiar i tenir fills és un desgràcia atribuïble només als emigrants per la seva ignorància?

No fa massa que vaig dir que em semblava (i em sembla) que publicar amb pèls i senyals les agressions i morts de la violència de gènere ho considero perillós perquè s'encomana com les notícies dels suïcidis en els pobles. Els que viuen en tensió pensen que ells podrien fer el mateix. No em veureu mai en una manifestació contra la violència de gènere perquè el destinatari o bé és mort o bé és a la presó. Les manifestacions són per moure els forts i els governants i no pas per convèncer un pobre i desgraciat empresonat. Tampoc no són per complaure'ns en el que pensem. Més aviat ens hem de preguntar que hem de fer nosaltres. El problema és nostre.

Els governs ja fan prou amb les seves policies i els seus jutges però inverteixen poc en  capacitat, medis i ànims de totes les expressions culturals del poble. Destinen molts recursos en el que munten ells mateixos. S'equivoquen i fan amb la cultura el que han vist que no es pot fer amb l'economia.  No miren les manifestacions culturals de tota mena que serien, al meu entendre, el millor antídot. Estalviarien presons i policies.

Poso un exemple: Com se'n sortirà més un mestre si té esverats els alumnes, posant policies dintre de l'aula o fent curset per veure com pot fer millor la classe? Oi que es veu de seguida? Les solucions policials són pobres de mires. I tothom reclamant més policies!

He dit al començar, que la gran dificultat de la convivència no ve d'ara sinó que s'ha donat en tots els temps. Per això entendreu que Jesús posava Déu per testimoni per animar a la fidelitat ja què la tendència dels homes i dones no era la de perseverar. Llavors, com ara, els costava la fidelitat. Jesús argumentava amb la fe. Deia: Què va dir Déu? (Mt 19,4-5) i afegia: Per això l'home deixarà el pare i la mare per unir-se a la seva dona i formaran un sol cos.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

EL QUE EN DIUEN JUSTÍCIA

 

Ha començat el gran judici contra els que són acusats d'haver organitzat el magne atemptat de Madrid en els trens. Veig que alguns representants de les víctimes demanen que es faci justícia.

Però en aquests casos la justícia no es veu per enlloc.

Els afectats, si volen cobrar alguna cosa, hauran de recórrer a l'administració de l'Estat perquè aquells que siguin declarats culpables, si haguessin de pagar els danys de manera justa, només podrien abonar una millonèssima part dels desperfectes.

Algú ha avaluat el que haurien de pagar els responsables de les bombes d'Hiroshima i Nagassaky?

Per altra banda, quants anys els queden de vida a aquests acusats? Trenta, seixanta? Doncs els volen condemnar a tretze mil anys o a una bestiesa semblant. Aquesta condemna només servirà per omplir planes de paper d'advocats i fiscals i per alimentar els diaris que ja estant fent l'agost amb els seus judicis paral·lels.

Davant de Déu és senzill d'explicar: El més just seria que aquesta gent es convertissin i volguessin destinar la seva vida a fer el bé i no a fer el mal. Però això no es pot avaluar perquè no tenim paràmetres per mesurar-ho.

Com veieu la justícia de les lleis, quan hi ha fets tant desproporcionats, no té res de justa.

La justícia de veritat, mirant-ho des de la fe seria preguntar-nos què vol Déu per a ells? Que no és pas el mateix que dir "deixem-ho estar". El que semblaria just des del Creador seria que aconseguir organitzar el món nostre de tal manera que hi cabéssim tots sense haver d'anar a cops de colze. I això no és gens fàcil perquè hi ha el pecat.

Ens trobem en un carreró sense sortida perquè si volem que el càstig sigui proporcionat ja veieu que no és possible. Ni matant-los no arreglaríem res. Si diem que no volem fer servir cap mena de violència contra ells ens podem trobar que demà hi hagi un altre atemptat semblant perquè no els hem aplicat cap pena proporcionada.

Què queda?

Els que creiem tenim un punt d'esperança que no prové pas de la nostra bondat sinó de la redempció del Crist. Mentre els jutges i els fiscals fan el seu camí (ja he dit que el judici mai no podrà ésser just) nosaltres ens els podem contemplar amb amor des de la fe. Què vol dir? Demanar a Déu per a ells, que els canviï el cor i, si és possible, un cop engarjolats, estimar-los com a presos fins que puguin dir com Pau als Filipencs que els agraïa les atencions de quan estava pres i els deia: Heu fet bé de solidaritzar-vos en la meva estretor (Fl 4,14) i continuava dient-los: Acuso la recepció de tot el que m'heu enviat (Fl 4,18).

Quan portin uns quants anys de presó i vegin que el seu món es va desentenent d'ells, es trobaran arraconats i, per més criminals que hagin estat, seran uns nous pobres que haurem d'acollir.

Aquest punt d'esperança és el que l'Evangeli en diu tenir vida de ressuscitats (Col 3,1).

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

LA MORT EN DIRECTE

 

Els que cerquen emocions i compren DVDs prohibits per rabejar-se contemplant assassinats amb directe, ho tenen bé. Només els caldrà connectar la tele i esperar les notícies referents a l'Iraq. No us serviran cap mort dels soldats occidentals. Aquestes les amaguen ni que siguin més de tres mil.

Endevinareu que em refereixo a l'espectacle denigrant que hem hagut de suportar quan ens han visionat   la mort a la forca del antic governant del país, amb les burles incloses. Sense que sigui cap sant, l'han convertit amb un altre Crist.

En el món ha passat de tot i ningú no està net. La mateixa església ha propiciat condemnes i assassinats públics en l'Edat Mitja. Vull dir també ens hem d'acusar nosaltres mateixos de les bestieses del passat i pot ser de les del present. Però cal que mirem endavant perquè no passin més aquestes coses. Ara som on som i hem de construir el món nou nosaltres i l'hem de deixar habitable per als que vénen.

La mort mata i això no és un joc de paraules.

Els de la ETA han de respondre davant de Déu de les seves morts però els governs establerts han de respondre encara més de les seves. Els que es vulguin manifestar contra la pena de mort han de tenir el coratge de condemnar-les totes. Ni s'havia de matar el dictador iraquí, ni els terroristes, ni ningú. Els governs i els jutges tenen recursos sobrats per conduir el poble sense haver de matar. I quan dic recursos, no penso únicament amb la policia, sinó també amb la promoció de tota mena de diàlegs i en afavorir tot aquell grup civil que promocioni persones.

Quan el que mata és el mateix govern (el cas de l'Iraq) i ens mostra sàdicament com es fa un assassinat des del poder, perd tota la credibilitat perquè s'està preparant la forca per a ells mateixos quan caiguin.  Ja es veu a venir que aquest serà un joc de mai acabar.

En la Bíblia hi trobem de tot perquè també hi ha molta violència però deixeu-me triar un raconet en els inicis de la creació on el Creador posa un senyal al primer homicida que era Caín perquè el que es trobi amb ell no el mati (Gn 4,15). Fins i tot aquest és protegit per Déu mateix.

Tota persona, encara que algú digui que mereix la pena màxima pot recuperar-se i pot donar-nos noves proves de la implicació en el mal, pot ser, dels mateixos que tantes ganes tenen de fer-lo desaparèixer.

I, podeu esta segurs que jo em poso als peus de Jesús condemnat a una mort pública i deploro aquella injustícia. Perquè us penseu que els cristians tenim tant als ulls la imatge del Sant Crist? Perquè, de contemplar-lo, ens convencem d'una vegada, del valor de la vida i joiosos per la resurrecció aprenem posar-nos al costat de morts i torturats sense haver de carregar contra els seus botxins. Aquests també hem d'aixecar perquè són igualment fills de Déu. Tot això només es pot fer des del convenciment que Déu és Pare de tots.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

NO SÓN TURISTES SINÓ POBRES

 

 

Suposo que sabeu que els mal anomenats "reis de l'orient" porten corona des de fa pocs segles. Les icones antigues presentaven la figura de tres joves molt iguals. Quan les monarquies i l'església estaven a partir un pinyó la iconografia religiosa va començar a posar-los una corona al cap, que encara els fa nosa.

Res tan lluny de la "primera església" que ens presenta una altra mena de rei del tot diferent. Un rei amb corona d'espines i amb els braços oberts per la ignomínia de la crucifixió. L'Evangeli de Joan diu que aquest és el moment que atrau tothom cap a ell (Jn 12,32-33). La reialesa que els cristians reconeixem només és la d'aquell que ha vingut al món per donar testimoni de la veritat (Jn 18,37). I aquest no porta pas corona ni li escauria.

Aquells savis de l'Orient eren com els nostres emigrants. No els podem considerar "personatges" sinó uns indagadors que cercaven una reialesa molt diferent de la que hi havia en el palau d'Herodes. Aquell monarca els va fer el mateix engany que el nostres governants han fet   amb els pobres emigrants estafats per la companyia d'Air Madrid. Herodes els va venir a dir que "si feien el viatge d'anada i tornada" no responia d'ells.   Ho va dir amb aquestes paraules: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo .» (Mt 2,8). Si aquelles tres persones emigrades haguessin portat ofrenes valuoses ben segur que el rei Herodes els hauria hostatjat i  retingut a dins del seu palau. Aquest monarca tant li'n feia dels emigrats i de la vida dels innocents (ja es va veure).

El mateix ha succeït amb la ministra de foment del nostre Estat que tant li fa dels que han de treballar un any sencer al seu país per tornar a pagar un bitllet de l'avió. Pitjor encara: Ha dit que " a veure si amb els nostres diners hem d'ajudar la gent forana". Diu que només pagarà els que tenen bitllet de tornada (que se'n van i no tornen). Passa que no tots els que tenen viatge d'anada i tornada són turistes sinó pobra gent que ja porten temps afincats aquí i tenen uns treballs i uns reconeixement més o menys estables i han volgut anar a visitar les seves famílies. Si fossin turistes, dels que porten diners al país, el govern els hauria mimat. Tampoc els mags que van trobar Jesús no eren turistes sinó pobra gent que anaven a la recerca de la vertadera reialesa. La van trobar i van quedar embedelits de la bellesa d'Aquell Infant que estava amb Maria, la seva mare i el van adorar.   Sort que no van fer cas d'Herodes i, per la intervenció de l'àngel del Senyor, van tornar al seu país per un altre camí (Mt 2,12).

Jo no sé si és fàcil resoldre el problema dels que han estat enganyats per Air Madrid. Els afectats són els emigrats als nostres pobles, tant els que havien de viatjar cap allà com els que es troben que ara no poden tornar. Només sé que els poderosos d'ara s'han desentès d'ells i els han menyspreat, com si aquesta companyia aèria no fos un producte corrupte del nostre país del que se'n ha de respondre.

Des de la meva insignificància demano que aquests ministres del nostre govern que menyspreen d'aquesta manera els pobres, dimiteixin. A mi, al menys, no em representen.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

PESSEBRES I PASTORETS

NADAL DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

No tinguis por, petit ramat, que el Pare es complau en donar-vos el Regne (Lc 12,32).

 

 

El nostre poble ha tingut i te una gran capacitat imaginativa i ha ampliat molt sovint qualsevol festa amb una celebració i amb expressions plàstiques.

És el cas dels "pessebres", dels "pessebres vivents" i dels "pastorets". Moltes cases mantenen la tradició de fer un pessebre centrat amb les figures de Maria, Josep i Jesús (amb el bou i la mula, és clar). La cova pren tota mena de formes segons el gust del qui la confecciona i no cal dir que el paisatge és sempre fruit de la nostra imaginació imitant sovint les nostres muntanyes i els nostres contorns. De fet tenim poca possibilitat de saber com devia ésser realment.

Amb els "pastorets" ens passa una cosa semblant: Hi posem, quan els fem amb dignitat, danses i llenguatge del nostre temps, hi construïm cases com les nostres i àpats com els que faríem a casa dels nostres avis de pagès.

Qualsevol que sàpiga una mica d'història s'adona que l'exactitud no hi és, ni tampoc hi pot ésser.

Aquestes representacions molt sovint tenen el do de la mà de l'artista que ho fa i que és molt valuosa quan aconsegueix la bellesa i té l'enginy i la traça de fer servir noves tècniques i   materials de tota mena.

De què ens serveix fer aquestes coses si sabem que estem lluny d'aquella realitat? Doncs ens val per la nostra vida actual. Mentre tinguem aquesta capacitat simbòlica és que som persones i mentre recordem, ni que sigui amb petites representacions plàstiques, la vinguda del Crist en el món, és que encara tenim un xic de vida cristiana en el nostre interior.

En els temps en que estaven prohibides totes les expressions genuïnes del nostre poble català, la gent aprofitava pessebres i pastorets i els potenciava. Era una mena de lluita de resistència com ho va ésser, en el seu moment, la sardana.

Hi ha però, uns perills que el nostre poble, encara vençut, tendeix a destacar, que són les coses de mal gust. Tot poble dominat tendeix a burlar-se del dictador i a embrutir-se i els que fan aquestes coses, reben l'aplaudiment dels anomenats intel·lectuals. El caganer és un toc de grolleria sense gaire importància, però esdevé insolent quan les nostres televisions públiques (que paguem entre tots) hi dediquen programes sencers. Els pastorets corren el perill d'esdevenir matussers quan, en comptes d'artistes, hi ha uns barroers que intenten fer riure a qualsevol preu o bé quan l'escena central que ha d'ésser el Naixement i l'Adoració des pastors és deixada de banda o manifestament exagerada.

També correm el perill de multiplicar àngels i diables per tota arreu. Són personatges massa fàcils de representar i ens distreuen de la nostra veritable vida en la que no ens trobem ni amb els uns ni amb els altres. Només vull recordar que l'evangeli diu que, quan els àngels hagueren pujat a dalt del cel els pastors només trobaren a l'Infant a la menjadora, amb el seu pare i la seva mare (Lc 2,15-16), és a dir la senzilla realitat de cada dia.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

 

CONCURS DE PESSEBRES FAMILIARS PER INTERNET.

 

ENVIEU FOTOGRAFIA DIGITAL DEL VOSTRE PESSEBRE

PER EXPOSAR-LO A LA NOSTRA WEB PARROQUIAL. http://www.parroquiavirtualbages.org

E-mail: joseptorras@gmail.com

O be presenteu disquet o fotografia normal.

Termini de presentació a l'hora del ofertori

de la missa familiar del dia

Diumenge 24 a les 12 migdia.

Piqueu a l' apartat pessebres hi trobareu els d'enguany

També em l'arxiu trobareu els pessebres que varen concursar el 2005.

Tots els pessebres familiars dels nens/nes , nois i noies de la Catequesi parroquial d'aquesta parròquia de Santa Maria de Valldaura que participin,seran premiats.BON NADAL!

LA MORT DELS DICTADORS

Sembla que la immensa majoria dels emperadors romans van morir assassinats. En aquell temps no tenien, com avui, unes mides de seguretat exorbitants de milers de policies al seu servei com les tenen els d'ara. Hem vist assassinar el de Romania i poca cosa més.

Però a mi em preocupa l'afany de venjança que hi ha en el nostre pobre cor que es manifesta en els medis que es lamenten per no satisfer la seva set de sang quan parlen dels dictadors.

S'ha vist amb els comentaris arrel de la mort de Pinochet, com si no fos poca la humiliació de veure a la presidència de la República una dona, filla d'un general eliminat, que els seus esbirros van torturar. També aquests dies la discussió sobre la llei de la memòria històrica ha aixecat els ànims dels que la troben insuficient i dels que no en voldrien ni sentir-ne a parlar.

Què falla en tot això?

Tres aspectes que a mi em semblen prou rellevants.

Un, que és el principal. Consisteix en fer-nos la pregunta de si tot això ajuda o no a la convivència dels que actualment estem en el món o en el país.

Una altre és la sospitosa coincidència en remarcar la maldat d'uns dictadors i dissimular la dels altres. No es parla gaire d'Argentina quan els morts van ésser quatre vegades més nombrosos. No es parla dels règims comunistes (Mao, Stalin i altres) que van eliminar per milions les persones. No es parla de l'actual Sudan que practica un genocidi en forma contra el sud del país. Sempre m'ha preocupat el fet que els culpables ens els dicten des de fora com en aquella novel·la anomenada "1984" de l'Orwell en la que el poble, ignorant del que passa, surt cada dia a manifestar-se contra l'enemic que li indiquen.  

I el tercer aspecte que consisteix en la confusió que tenim entre el càstig i el perdó. Cerquem uns culpables individualitzats com si nosaltres no tinguéssim cap mena de culpa. El delit de venjança fa témer que, si aquests que la promouen arriben al poder, seran igualment dictadors com els que avui assenyalen com a tals.

Quan a Jesús li van preguntar per la violència de Pilat, esperant una condemna d'aquell dictador els contesta que mirin cap a dintre. Llegiu el text que no té pèrdua:

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?  Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual (Lc 13,1-3).  

Igualment, quan volen que Jesús condemni la dona adúltera els respon que el qui no tingui pecat que tiri la primera pedra (Jn 8,7). També els fa mirar cap a dintre.

Em sembla molt bé que els historiadors recullin totes les dades possibles perquè no es perdi la memòria de les bestieses que han fet uns i altres. S'han de conèixer els disbarats que han comés els   governants sense entranyes. Però el nostre poble, que som nosaltres, hem de fer per viure el moment present i vigilar si no estem culpant només uns dictadors com a dolents (seguint la indicació d'un altre dictador que ens els dicta). Hem de vigilar també de no descuidar que la culpa de les desgràcies dels pobres està molt repartida. Casi tots tenim diners o accions en unes entitats que es dediquen a extorsionar els petits.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

ELS INSULTS DE LA C.O.P.E

 

Estem on estàvem.

Una emissora que resa el rosari, retransmet la Missa, i ve emparada pel paraigües de la conferència episcopal, desconcerta els creients quan, a dintre la seva programació, permet que hi hagi locutors que sistemàticament empren l'insult, la difamació i la burleta contra els que pensen diferent que ells.

I això és efectiu?

I tant!

Tota guerra comença ridiculitzant i mofant-se de l'adversari. Quan aquesta tècnica arriba gaire enllà queda justificada tota agressió i fins i tot la destrucció del "malvat" perquè, als ulls del poble enganyat, es fa justícia contra "aquells tan dolents".

Aquesta tècnica no és nova. La veiem en molts polítics en campanyes electorals i alguns entrenadors en les vigílies d'algun partit important. No està pas sola l'emissora de l'episcopat en aquesta trista aventura. Segurament nosaltres també ho fem i també n'haurem, de respondre davant del Creador.

Però molt de compte, perquè estem caient en una tècnica maoista i nazi que, abans d'eliminar les persones les ridiculitzava, que va ésser destructora de milions d'éssers humans fins a l'aniquilació. Encara que els que fan això es diguin catòlics (de la mal anomenada dreta) s'han de recriminar aquestes actuacions.

Aquesta manera d'actuar és del tot contrària a l'Evangeli.

Vull recordar aquella màxima, anomenada la "llei d'or" que es troba en totes les grans religions: Feu als altres allò que voleu que us facin, aquest és el resum de la llei i dels profetes (Mt 7,12). I també aquell repte que Jesús fa en el sermó de la muntanya quan diu:

No judiqueu, i no sereu judicats.   Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats.  Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu?   Com pots dir al teu germà: "Deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu tens una biga en el teu?  Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germà  (Mt 7,1-5).

Els amics missioners de Rwanda m'expliquen que aquella guerra de fa uns deu anys en la que moriren dos o tres milions de persones, va anar precedida per una emissora que deia i repetia que els "altres" (tutsis) eren uns escarabats i haurien d'acabar aixafant-los. La salsa ja estava preparada. Només faltava esmolar els matxets. Quan l'ocasió va ésser favorable va començar la degollina de milions de persones. Després, els que van guanyar la guerra (que eren les primeres víctimes) un pic victoriosos, han anat fent el mateix procés contra els altres (hutus): Culpabilitzar els anteriors de tots els mals difamant, insultant i burlant-los de manera que la comunitat internacional els ha permès anar-los retenint a milers a les presons, matar-ne molts de manera lenta i sistemàtica amb el silenci generalitzat de les grans potències.

Es va repetint allò que és la causa dels mals posteriors: L'insult, la difamació i la burleta contra algú que tard o d'hora esdevindrà la víctima.

 

Josep ESCÓS i SARSANEDAS

PAU PAU PAU

TANT ISRAEL COM HEZBOL.LA
A QUIN déu SERVIU ?
EL VOSTRES déus així entesos
SON IDOLS D’ODI I VENJANÇA.
DÉU ES AMOR .

POSPOSEM "SINE DIE"

AMICS,

Després d'una reflexió entre Viatges Magíster,Mn.Josep i Tomàs hem arribat a la conclusió que posposem "SINE DIE"(sense dia fixa de sortida) el viatge
a Síria i Jordània.
Viatges Magíster negociarà amb la Companyia AIR ROYA JORDANA perquè les reserves del vol que tenim pagades es mantinguin integrament el temps que calgui.

Es manté la trobada del dia 3 de setembre en la "CABANA" de Sant Fruitós de Bages a les dues del migdia.

Si algú vol aclariments truqueu a qualsevol telèfons: 93 8741991 de Mn. Josep, 938760265 de Tomàs Soler y 934879423 de "Viajes Magíster."

Aprofitem el moment per enviar-vos una forta abraçada.

Mn. Josep Torras i Tomàs Soler

Manresa a 28 de juliol del 2006

Viatge a Síria i Jordània

DIA 1r -BARCELONA – AMMAN

Dijous, 05 OCT

A les 22,00 hs. presentació a l'aeroport del Prat, terminal A, taulells de la Cia. aèria ROYAL JORDANIAN.

Assistència del nostre personal en els tràmits de facturació.

Un guia "tour conductor" professional viatgera amb el grup des de Barcelona.

DIA 2n -AMMAN – BOSRA - PALMIRA

Divendres 06 OCT

Sortida a les 00,30 hs. en vol regular amb destí AMMAN. Nit a bord.

Arribada a les 04,55 hs. a l'aeroport de la capital jordana.

Benvinguda de part del nostre personal de parla hispana i trasllat en autocar privat fins a la frontera siriana.

Benvinguda per part del nostre guia sirià i canvi d'autocar. A uns 40 Km de la frontera trobem la ciutat de BOSRA, esmentada per els antics egipcis (inventaris de Toutmosis III) i també en la Bíblia (ciutat nabatea), els romans la van promoure a capital de la regió d'Aràbia (106 d J.C) per passar a tenir un paper principal en l'història del cristianisme primitiu (va ser seu d'un arquebisbat). Visitarem el seu teatre – fortalesa. A l'interior del que pot semblar una fortalesa més, s'amaga un formidable teatre romà. Més de 15.000 espectadors poden prendre seient enfront d'un escenari decorat amb columnes corínties. Ben a prop, trobem les ruïnes de què va ser Catedral de Bosra (512), en aquesta església es va inspirar Justinià per construir Santa Sofia.

Dinar en un restaurant.

Al vespre, continuem viatge en direcció a PALMIRA.

Conforme ens acostem a Palmira veiem assentaments de beduins. El desert el tenim a dreta i esquerra.

Arribada a l'HOTEL PALMYRA CHAM PALACE . 5*****. Sopar i allotjament.

Aquest hotel pertany a la prestigiosa cadena Cham és l'únic 5***** de Palmyra i el millor de la ciutat. Ofereix habitacions còmodes i un bon servei

DIA 3r -PALMIRA – HAMA - ALEP

Dissabte 07 OCT

Desdejuni bufet.

Visitarem PALMIRA al matí

Aquesta ciutat romana és denominada la Reina del Desert. Un mercader anglès en 1.691 va entrar a l'oasi de Tadmor. Allí hi havia un grup de famílies que acampaven enmig de les antigues ruïnes. Occident va començar a conèixer Palmira.

Les seves ruïnes ofereixen al visitant el que va ser una de les metròpolis del món antic. L'àgora, el teatre, les termes, el temple de Bel (es venerava una divinitat suprema: Bel. nom d'origen babilònic), les esglésies bizantines, les tombes, i al fons, en un tossal, el castell àrab.

Dinar a l'hotel y sortida en direcció al nord del país.

En ruta visitem HAMA. El seu renom turístic l'hi deu a les seves 17 sínies, totes en moviment. Situada entre Alep i Palmyra, és esmentada en la Bíblia amb el nom de "Amath". Els selèucides li donen el nom de "Epiphania". És una ciutat tradicionalista convertida en un el verger.

Arribada a Aleppo. Sopar i allotjament en hotel a determinar.

DIA 4t -ALEP

Diumenge 08 OCT

Desdejuni buffet.

De totes les ciutats sirianes ALEP és la que produeix al visitant la impressió més profunda. Començarem la visita al Museu Arqueològic: Sala Marí: Al costat del Museu de Damasc i el Louvre conté les més belles col·leccions d'objectes procedents de la ciutat siriana de Marí, al costat de l'Eufrates i gairebé fronterera amb Iraq. Sala Ugarit: Recull peces de bronze i or de la Gran porta de la costa siriana.

Posterior visita a la zona de la Ciutadella, d'una bellesa arquitectònica austera, és un bastió infranquejable. No visitarem d'interior ja que ofereix un aspecte desolat. Només conté les ruïnes d'una petita església bizantina transformada en mesquita, una presó i algunes cisternes.

Esmorzar al Restaurant MARTINI, en el bell barri cristià / musulmà ens ofereix l'ambient d'un "karvansarai" otomà.

La Gran Mesquita o de Zacarías , al seu interior es venera la Tomba de Zacarías, pare de Sant Joan Baptista. El seu pati i bell minaret són de gran interès. Al contrari que en altres mesquites, aquesta té la peculiaritat d'obligar a descalçar-se a l'entrada del pati. Seguirem, a peu, pel soc, fins a l'hospital Pimarstan (S.XIII) on els metges de l'època intentaven calmar als malalts mentals amb el murmuri de l'aigua de les seves fonts.

Passeig pel Barri Armeni.

Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 5è -ALEP

Dilluns 09 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la Basílica de Sant Simeó situada a uns 40 Km, al nord-oest d'Alep en una zona calcària i bastió del cristianisme en els primers segles de la nostra era. Ermites, grutes i monestirs trobem en aquesta zona. El màxim interès està a la Basílica de Sant Simeó l'Estilita, que va passar 36 anys de la seva vida sobre una columna. Va ser un asceta. Pelegrins de tot el món visiten la Basílica.

Tornada a la ciutat i dinar en un restaurant.

La tarda serà lliure per poder gaudir amb calma d'una estona de compres. Disposarem de l'autocar per efectuar els trasllats i el nostre guia acompanyarà els viatgers que ho desitgin per l'anima't traçat de carrerons que formen el soc.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 6è -ALEP – KRAK DELS CAVALLERS - DAMASC

Dimarts 10 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida en direcció al KRAK DELS CAVALLERS.

Aquesta fabulosa fortalesa dels croats evoca segles de lluites implacables. La seva construcció cau abans del 1.170 amb posteriors reformes i ampliacions. La sala dels cavallers, construïda en el S. XIII en un superb estil gòtic, la capella i la sala capitular són alguns dels punts a recórrer.

Dinar en un restaurant.

Per una ruta gairebé desèrtica continuem viatge cap a MAALOULA.

Es visitarà el Monestir de Santa Tecla o Mar Takla.

A la seva sortida es passarà per un estret congost que ens conduirà al tossal que domina la ciutat i on està el Monestir de Sant Sergi o Mar Sarkis, oficial romà cristià que l'any 305, sota l'emperador Dioclecià, va ser martiritzat per negar-se a adorar a Júpiter

Després de 55 Km. de ruta arribem a Damasc.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CHAM PALACE 5*****.

Hotel de gran prestigi, és membre de "Leading of the World

DIA 7è -DAMASC

Dimecres 11 OCT

Desdejuni buffet.

Inici de la visita a la ciutat de DAMASC, capital del país . Efectuarem un recorregut visitant els llocs següents:

Madrasa A l'Adlya, antiga escola coránica, Tomba de Saladi, edifici modest que alberga un dels més grans caps i guerrers del món musulmà. Mesquita dels Omeies (any 705). Esplèndida. Mesquita de Rongaya (besnéta de Mahoma). Al seu interior es venera la seva tomba. És una bellíssima mesquita xiïta.

Dinar al Restaurant UMAYYAD, ubicat enfront de la Mesquita dels Omeies. La seva ornamentació i bona cuina, tipus bufet, ens servirà de descans en la nostra visita.

Visitarem les Esglésies de Sant Ananeas i de Sant Pau, després, pujarem a la Muntanya Casión i observar una panoràmica de Damasc. Abans del sopar anirem al soc d'artesania, petit però amb gran sabor.

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 8è -DAMASC

Dijous 12 OCT

Desdejuni bufet.

Dediquem el matí a visitar el Museu Nacional, tanca la millor col·lecció arqueològica de Síria. Dividirem la visita en tres apartats : les antiguitats clàssiques, les orientals i les islàmiques. Triarem una selecció entre les obres més significatives.

Dinar en un restaurant.

Després de dinar disposarem de la tarda lliure. Proposem visitar el soc (mercat cobert) i comprovar la nostra habilitat per al regateig. Per a aquells que no agradin de les compres suggerim (activitat facultativa) visitar un hammán (bany àrab) per deixar-se seduir pels excel·lents massatges i tractaments que ofereixen aquests llocs d'autèntica tradició mil·lenària

Sopar i allotjament en el nostre hotel.

DIA 9è -DAMASC - AMMAN

Divendres 13 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a la frontera jordana, per autopista. Després d'aproximadament quatre hores de viatge arribada a Amman, capital del regne deshabita. A la frontera haurem canviat d'autocar i guia.

Dinar al Restaurant ELS MOLINS. Ubicat en una zona residencial ofereix una saborosa cuina a base de barbacoa. No serveixen alcohol.

Al vespre s'efectuarà una visita panoràmica a la ciutat d'AMMAN.

Sopar i allotjament a l'HOTEL CROWN PLAÇA HOTEL, 5*****.

Hotel còmode i confortable. Habitacions correctament equipades.

DIA 10è -AMMAN i JERASH

Dissabte 14 OCT

Desdejuni buffet.

Sortirem cap a JERASH, al nord d'Amman, ciutat grecoromana i principal capital de la decápolis. Temples, teatres, places, banys i carrers ens traslladen l'emperador Adrià.

Dinar en un restaurant.

Al vespre tornada a AMMAN. Celebració de l'eucaristia en un lloc a determinar.

Sopar al Restaurant REEM AL VANADI, lloc de solera a Jordània i on es podrà gaudir d'una excel·lent cuina àrab.

Allotjament.

DIA 11è - AMMAN – MADABA – MUNTANYA NEBO - PETRA

Diumenge 15 OCT

Desdejuni bufet.

Sortida cap a MADABA, al sud d'Amman, apareix aquesta ciutat en distints textos sagrats: el llibre dels Nombres, el I Llibre de les cròniques, en el llibre de Josuè, Isaïes, etc. El ritu ortodox melquita té una litúrgia vistosa i Mádaba és, potser , el lloc més representatiu en aquests ritus. Com a lloc d'interès i visita, l'església de Sant Jordi, centre d'una comunitat àrab de ritu ortodox grec, que tanca el Mosaic o Mapa de Terra Santa i que mostra tota Palestina (S.VI).

Ben a prop està la MUNTANYA NEBO (10 Km). Visitarem l'església que conserva les restes arqueològiques trobades al cim de la muntanya. Aquí Moisès es va acomiadar del seu poble camí a la terra promesa.

Dinar en un restaurant en ruta.

Continuació cap a PETRA a través de la ruta dels reis (de bellíssims paratges).

Sopar i allotjament a l'HOTEL MOVENPICK. 5*****.

Ubicat a 3 minuts a peu de l'entrada de Petra. Decoració d'estil arabesc. Piscina, terrassa panoràmica. Un dels millors hotels de Petra.

DIA 12è - PETRA

Dilluns 16 OCT

Desdejuni buffet.

Jornada completa dedicada a la visita de PETRA.

Creuarem el "siq" (canó de 1200 m. de longitud) amb alçària de 90m'i literalment espectacular. Finalitzat el "siq" apareix el monument més impressionant, el "Khazneh" o temple del Tresor, tallat en roca sòlida.

Passat el tresor tot és un espectacle: centenars de coves, temples, tombes reials, cambres funeràries, edificis públics, escales monumentals. Tot en color rosat. ÚNIC. No s'ho perdi.

Al migdia dinarem al Restaurant BASIN, sota arbres, en un ambient relaxat, ubicat enmig de Pedra.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 13è -PETRA – WADI RUM

Dimarts 17 OCT

Desdejuni buffet, generós com sempre.

Baixarem al desert descrit per Lawrence d'Aràbia com " Enorme, ressonant, diví". Entrarem a WADI RUM un dels deserts més anomenats però menys coneguts. La gran majoria dels seus visitants a penes ho palpen. Ens hem proposat donar a conèixer espais que pràcticament estan reservats al món beduí.

Enfilem la pedregosa ruta que ens deixarà a les portes del poble beduí de Rum.

El dinar serà en el REST HOUSE , sobre taules de fusta i sostre de canyís, sense més complements , això sí, degustarem un saborós dinar a base de xai. N' es obligat.

Seguirem el costum beduïna i farem un passeig en camell, durant una hora. El muntar i baixar-ne de l'animal és un "cop" però cal viure-ho, el altres, el passeig, serà bufar i fer ampolles. Cada camell portarà el seu cameller.

Un altre no te espera per relaxar-nos i enllaçar , en jeeps beduins, dues hores per l'interior del desert. Dunes i zones rocoses és la combinació que gaudirem. Pujar a una duna i deixar-se caure rodant és una experiència. El desert ens recorda el paisatge lunar amb continus canvis de color.

En caure el sol i entrada la nit gaudirem d'un sopar exòtic enmig del desert, en un ambient beduí, amenitzat per música de flauta.

El campament serà exclusiu. Ens allotjarem en una haima beduïna. Els sanitaris es muntaran exclusivament per a nosaltres.

DIA 14è - WADI RUM – MAR MORT

Dimecres 18 OCT

Desdejuni en la jaima.

Sortida en direcció al Mar Mort.

Arribada i acomodació a l'Hotel Movenpick 5*****. Dinar.

Aquest hotel, pertanyent a la prestigiosa cadena hotelera Movenpick, aquest situat en un entorn envejable i tranquil. Els beneficis terapèutics que ofereixen els elements naturals que envolten l'hotel, ajudaran a fer que la seva estancia sigui encara més agradable i relaxant. Decorat amb un toc oriental, l'hotel disposa de 340 habitacions equipades amb aire condicionat, bany completament equipat, TV per cable, telèfon, eixugador, mini bar…

Tarda lliure per gaudir d'un bany al Mar Mort i de les instal·lacions balneàries de l'hotel.

Sopar i allotjament a l'hotel.

DIA 15è - MAR MORT – AMMAN - BARCELONA

Dijous 19 OCT

Desdejuni buffet.

A una hora convenient s'efecturà el trasllat fins a Amman.

Optem per visitar KHAN ZAMAN, una vila de comerç de principis del S. XX que s'ha transformat en un complex d'artesania amb petites botigues de cristall tallat, ceràmica, antiguitats, joies beduïnes, etc.

Dinar en un restaurant del complex.

Trasllat a l'aeroport per sortir a les 18,30 hs en vol regular de la Cia. Royal Jordanian, directe a Barcelona.

Arribada a les 22,30 hs i …………………………...



.……….. "FI DE VIATGE"

PREUS ORIENTATIUS PER PERSONA :

Grup de mínim 30 : ........................................ 2.732 €

Grup de mínim 40 : ........................................ 2.637 €

Suplement Individual : …................................... 490 €

EL NOSTRE PREU INCLOU:

· Avió línia regular, classe turista. Cia. Aèria ROYAL AIR JORDANIAN :

Barcelona - AMMAN - Barcelona.

· Taxes aèries a data actual.

· Taxes aèries d'increment carburant a data actual.

· Guia "tur conductor" professional de VIATGES MAGISTER des de Barcelona.

· Autocar privat, amb guies locals de parla hispana i entrades.

· Passeig en camell + excursió en 4x4 pel desert.

· Pensió completa tal com indica d'itinerari.

· Aigua mineral (0,50 l. per persona) en esmorzars i sopars.

· 13 nits d'allotjament basant-se en els hotels següents :

Hotel CHAM PALMYRA PALACE. 5*****. Palmyra.

Hotel 4**** a determinar a Alep.

Hotel CHAM PALACE. 5*****. Damasc

Hotel Crown Plaça. 5*****. Amman.

Hotel Movenpick 5*****. Petra.

JAIMA BEDUÏNA. Privada . Wadi Rum.

Hotel Movenpick Dead Sigui. 5*****. Mar Mort.

· Allotjament en base habitacions dobles amb bany o dutxa.

· Propines a maleters, cambrers, xofers, etc.

· Seguro d'assistència en viatge.

· Taxes de frontera jordà – sirianes a data actual.

· Visat Jordània + Visat Siriana.

EL NOSTRE PREU NO INCLOU:

· Extres als hotels: begudes, bugaderia, telèfons, etc.

· Serveis no indicats en l'itinerari : propines guies, donatius en esglésies, etc.

· Assegurança de cancel·lació (s'adjunta informació pòlissa)

IMPORTANT :

· Pressupost calculat segons cotització divises a data actual (1 EURO = 1,22 USD.) Qualsevol variació afectaria el nostre preu.

· Horaris de vols subjectes a canvis. La Cia. aèria es reserva el dret de modificar els seus horaris. L'ordre de visites pot ser modificat sense alterar el seu contingut.

· Pressupost basat en disponibilitat de places AÈRIES i HOTELERES en el moment de formalitzar la reserva. NO s'ha efectuat cap reserva.

· Recomanem contractar un assegurança especial de cancel·lació de viatge (consultar pòlissa).

· Per participar en aquest viatge és imprescindible PASSAPORT sense segells de l'estat d'irreal. El passaport no pot caducar abans del 20 Abril 2007.

Barcelona, 19 Abril 2005.

II Parlament Català de les Religions

Benvolguts amics i amigues,

Ens plau comunicar-vos que ja hem obert el període
d'inscripcions del II Parlament Català de les Religions, que tindrà
lloc a Manresa el diumenge 28 de maig. El tema central d'enguany
serà: "Religions i humanització".

Serà una trobada interreligiosa d'un dia de durada, amb
una dinàmica de treball similar a la del Parlament de les Religions
del Món, amb ponències, taules rodones i tallers.

La inscripció és oberta a totes les persones interessades.
El preu és de 10 euros, i el termini per formalitzar-la s'acaba el 8
de maig.

El II Parlament Català de les Religions està organitzat
pel Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, sota la convocatòria de
la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós, i amb el suport
de l'Ajuntament de Manresa, la Direcció General d'Afers Religiosos de
la Generalitat de Catalunya i la Xarxa de Manresa.

Les novetats més importants d'aquest any son una
Convocatòria especial per gent jove, el Servei de Ludoteca i Animació
Infantil per nens de 6 a 12 anys i el Servei per persones amb
mobilitat reduïda.
Us adjuntem l'arxiu amb el Programa del Parlament, més
informació complementària i el formulari d'inscripció.

Si us plau, envieu aquest correu amb l'arxiu adjunt a les
persones que considereu que poden estar interessades.

Atentament,

- Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa -

Eva Torres
Secretària d'organització del
II Parlament Català de les Religions
<parlamentreligions2006@yahoo.es>

Tota la Parróquia a Montserrat

LA IMATGE DE DÉU

 

Nosaltres (els països de tradició cristiana, per tant també els protestants) estem acostumats a raonar, pensar i opinar el que veiem. Això no és pas així en altres pobles.

Els que són de tradició islàmica estan més acostumats a obeir, acatar i pensar el que els diuen que pensin. Això és així tan en la religió com en la vida social.

El Déu de l'Islam (Alà) es contemplat com a Amo i Senyor i empeny tot creient a posar-se als seus peus en actitud d'obediència i a fer, junt amb els altres creients, el mateix gest d'adoració més d'un cop al dia. Això configura la manera d'ésser de les persones més submises als governants (també en la vida civil) i als caps de les mesquites que un dia ordenen tapar-se el cap a totes les dones i a l'endemà la majoria en fan cas.

Són més religiosos que els cristians? Ho semblen. En realitat són més submisos.

Però en la vida social ells com ens veuen a nosaltres?

Ens veuen pagans i no creients.

Què ha passat amb el cristianisme?  La nostra religió ens ha portat a contemplar un Déu com a Pare que vol que creixem i pensem per nosaltres mateixos. Mireu l'Evangeli què diu: El Pare estima el fill i li mostra tot el que fa i encara li mostrarà obres més grans que aquestes i en quedareu meravellats (Jn 5,20). Aquest Déu, un cop conegut, no fa por i ens fa lliures.

Aquesta imatge de Déu ha anat configurant tot el món cristià. Una nova manera de creure i de pensar. Jesús diu que aquest Déu que els manipuladors del seu temps li deien "el nostre Déu" ell el veu com el "meu pare" (Jn 8,54).

Això també val pels descreguts. Pregunteu a qualsevol ateu del nostre país i veureu que fa servir la raó i la llibertat de la mateixa manera que un cristià. Està configurat pel cristianisme encara que no ho reconegui.

La grandesa de la nostra religió és que ens ha donat una llibertat tal que podem qüestionar i arremetre contra la mateixa església, plena de defectes perquè les persones febles hi són a tot arreu. Només els lúcids s'adonaran que aquesta actitud lliure enfront la mateixa vida i aquesta grandesa ens ve de la mateixa pràctica religiosa i del coneixement de l'Evangeli. El creient cristià cada dia s'encomana a Déu Pare (Pare nostre...).

En el Pare nostre venerem un Pare que reconeixem i agraïm, que ens dóna l'aliment de cada dia que és la capacitat de perdonar i que ens deslliura de la temptació perquè siguem forts per nosaltres mateixos.

El creient mantindrà aquesta actitud d'agraïment de la religió rebuda (independentment de la vàlua dels dirigents) i s'adonarà que, si abaixem la guàrdia. en el futur ens podem convertir en persones submises i, per tant, vulnerables a qualsevol tirà que, en nom de Déu, ens vulgui manipular. A la que ens descuidem ens deixarem arrossegar per les religions del Déu Amo i Senyor.

Alguns partits polítics prou voldrien que tots penséssim de la mateixa manera i convertir-se ells en "amos i Senyors" i voldrien afaiçonar el poble en una única imatge. La mateixa església, quan ha descuidat l'evangeli, ha intentat controlar la vida dels creients.

 

            Josep ESCÓS i SARSANEDAS

QUÈ DONEM ALS POBRES ?

Acabats els dies de les festes del Nadal és un bon moment per fer una reflexió sobre la nostra generositat.

Hi ha hagut en aquesta època les "maratons televisives". Aquestes aconsegueixen recollir molts diners amb reclams de famosos i amb llargues explicacions de les intervencions que es fan. L'espectador queda molt lluny dels destinataris reals que sovint són rics (grans maquinàries sofisticades per combatre malalties). El mateix muntatge televisiu val un dineral que ha de sortir de la campanya.

Per altra banda les recollides de joguines tan qüestionades fa pocs anys i reinventades. Se'n recapten moltes però el mal de cap és trobar pobres que els interessi la mena d'artilugi que la gent dóna i el rebin sense destruir-lo o arraconar-lo el segon dia. Serveixen, de vegades, per conscienciar el nen que ha d'ésser generós que ja és molt.

De les generositats dels governs ja no en parlem. Segons Intermon-Oxfam els 70 milions d'euros compromesos per l'Estat espanyol pel Tsunami van quedar en 50 milions i encara no han arribat perquè els països destinataris no han acceptat les condicions (havia d'ésser reconstruccions amb productes espanyols, eren crèdits i no donatius...).

No dic que ens sentim enganyats perquè l'aportació del govern no era fruit d'una recapta però, si us hi fixeu, sempre quedem lluny dels pobres reals.

Molta gent diu: Si jo sabés que els meus diners poden ajudar de veritat, que comptin amb mi i, o bé no donen res, o bé passen tota la vida col·laborant en campanyes que no saben on van a parar els diners.

Donaré uns criteris.

La dona o l'home divorciat a qui la parella li ha robat casi tot no va amb un platet pel carrer.

Les viudes (més que no pas els homes) que han de sobreviure amb una pensió molt petita i han de pagar pis mentre veuen que els seus fills només els visiten per veure què en trauran, no van per les cases demanant caritat. Els vidus sols i abandonats pot ser es veuen més.

Els pobres de veritat casi mai no van vestits de pobres.

La dona i els fills d'un jugador que no acaben de sortir de la cadena dels deutes (ni en sortiran mentre duri el problema) van ben vestits, dissimulen i estalvien comprant els mínims per subsistir.

L'immigrant acaba d'arribar és probablement el que més es nota més però generalment la seva pobresa és conjuntural. De seguida que troba feina, se situa i s'oblida dels pobres (com la majoria de nosaltres).

Els pobres reals els tenim a tocar i no els trobarem amb una llinterna sinó escoltant. La gent que sap escoltar els detecta.

Quan ens fiem d'una institució (Càritas, Intermon, Mans Unides...) i oferim un donatiu ja és un primer pas però encara quedem lluny dels necessitats perquè no els veiem. Menys fan els que no donen res.

Si alguna vegada has volgut ajudar directament un pobre donant-li tot de coses corres dos perills: Un, que els pobres enganyen quan veuen que en poden treure profit (però els rics també ho fan) i l'altra que, un cop sortits del pou, la família o la persona en qüestió, no acostumen a correspondre (no agraeixen sinó que defugen). Amb això s'hi ha de comptar.

Per això els cristians (que intentem seguir l'evangeli) sabem que ajudem els pobres perquè són fills de Déu i no esperem rebre cap compensació. Sabem que ens poden recriminar que no encertem els pobres en les ajudes concretes però ningú no ens retraurà que ens haguem aturat a escoltar-los, perquè només ells mateixos saben quines són les seves vertaderes carències..



Josep ESCÓS i SARSANEDAS

ANY NOU 2006 . SABEM ON ANEM ?

Albert Einstein anava en un tren a un compromís fora de la ciutat on vivia. El revisor va demanar-li el bitllet per marcar-lo i Einstein, el gran home de ciència, estava tan entretingut amb el seu treball que no aconseguia trobar el seu bitllet en el seu abric o la cartera. El revisor li va dir: "Tots sabem qui és vostè, Dr. Einstein. Estic segur que té el seu bitllet. No es preocupi; tot està bé". I va continuar amb els altres passatgers per marcar-los els bitllets. 

Abans d'anar al següent vagó del tren, va mirar cap endarrere i va veure el Dr. Einstein de genolls mirant per sota del seu seient tractant de trobar el seu bitllet. El revisor tornà cap a ell i suaument va dir-li: "Dr. Einstein, si us plau, no es preocupi pel bitllet. Sé qui és vostè". Aixecant la vista, mirà el revisor i va dir: "Jo també sé qui jo sóc. El que no sé és a on vaig!".

 

Si encara no saps a on es dirigeix la teva vida, dóna-li una oportunitat a Jesús i ell et donarà la direcció i sentit a la teva vida. Només has de demanar-ho.

 

TENIM MOLT A VIURE

TENIM MOLT A FER

TENIM MOLT A ESTIMAR .

BON NADAL!!

La Comunitat cristiana de la Parròquia de Santa Maria de
VALLDAURA voldríem fer arribar a tots i cada u dels habitants de la nostra demarcació parroquial , siguin creients en Jesús o no, com també a totes les altres cristians d' arreu i persones que practiquen altres religions el nostre desig de Pau i bona convivència en motiu d'aquesta nostrada festa del naixement de Jesús. També als germans de l' Argentina. Per tots, aquest PowerPoint d' en Tomàs Soler.

PRESENTACIÓ DE LA REMODELACIÓ

AMICS QUE ENS VISITEU,

DESPRÉS DE 8 ANYS DE MANTENIR AMB LIMITACIÓ DE MEDIS AQUESTA PÀGINA ANOMENADA CON A PARRÒQUIA VIRTUAL DEL BAGES, EL PRIMER WEB D'INFORMACIÓ QUE EXISTÍ EN LA GEOGRAFIA DEL BISBAT DE VIC, SEGUEIX EN LA CONVICCIÓ DE MANTENIR UNA COMUNICACIÓ PASTORAL LLIURE SENSE ALTRA RESPONSABILITAT QUE LA PERSONAL DE L'ACTUAL RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE VALLDAURA, JOSEP TORRAS I BACARDIT, AMB CORREU ELECTRÒNIC valldaura@ya.com , AMB EL SUPORT D'UN PETIT GRUP DE COL·LABORADORS.

PROCURAREM POSAR-NOS AL DIA AMB FREQÜÈNCIA I TENIR ACTUALITZADA L'AGENDA PARROQIAL I A MÉS, DES D'ARA,

PODREU ENTRAR A LA SECCIÓ DE BLOCS PER FER ELS VOSTRES COMENTARIS DIRECTAMENT. ESPEREM ELS VOSTRES SUGGERIMENTS PER FER MÉS ÚTIL EL NOSTRE WEB.

AMICS, FEM COMUNITAT VIVA I DIALOGANT.

Trobada amb la Comunitat Cristiana de Jacinto Arauz (La Pampa) Argentina