En la màgica nit, per entremig de la gran moguda que ha portat l'arribada dels Reis Mags, amb la tradicional visita a la nostra església parroquial per a adorar l'Infant Jesús, m'he trobat amb uns adolescents que, entre anada i vinguda, movent-se amb crits i rialles per la plaça, atri i església, una noieta m'ha etizbat quan jo estava endreçant i em disposava a tancar l'església: "Em permet una pregunta: Déu existeix?". Aquests dies ha causat rebombori nacional i estatal la notícia de que uns autobusos de la capital catalana tenen contractats uns anuncis publicitaris en que es proclama: "Probablement Déu no existeix; per tant no et preocupis i sigues feliç".
Primer diria, amb tots els respectes, als promotors de la campanya, que són els components d'una associació catalana que aplega persones atees del nostre País - que per cert les estadístiques sempre indiquen que són una petita minoria –, que m'ha sorprès el poc originals que són. Copiar fil per randa de la iniciativa anglesa a Londres tant el lema com el sistema per propagar-lo, d'aquella que els noticiaris ens portaven fa uns dies que promovia una senyora amb les possibilitats pecuniàries que una contractació així exigeix, no m'ha fet el pes. Em sembla que es podia esperar de la nostra gent posar en acte les capacitats d'inventiva pròpia que tenim en tots els camps.
També m'extranya que no hagin sigut més agosarats, amb una afirmació més contundent que denoti ben ferm convenciment. Hem de deduir, doncs, que són humils, i això d'entrada s'ha d'agrair. Davant la coneguda afirmació: "Déu no existeix!", més vella que l'anar a peu, han preferit deixar constància només de la possibilitat de veritat d'aquesta afirmació.
Realment creients i no creients hem de començar per la dosi d'humilitat corresponent a la nostra condició limitada de coneixements totals de la realitat. Tant els uns com els altres tenim raons per adduir a favor d'una i altra possibilitat. D'aquí la fe, entesa en aquest cas com a acte d'adhesió, amb una afirmació vital, a una veritat comprometent-hi la pròpia vida que queda basada en aquest salt afirmatiu davant els interrogants que ens proporciona la pròpia existència.
En el que no puc estar d'acord és amb aquesta proclamació invitant a passar-se a la irreflexió, amb aquesta renúncia a una de les qualitats que fan més alta la dignitat humana, portant a la despreocupació per les coses fonamentals de la vida. Si hi ha una probabilitat, tant sols una, el que cal no és tirar la tovallola, sinó posar-se en la línia imparable de la història humana que des de sempre s'ha preocupat per aquesta qüestió, no per a angoixar-s'hi, sinó per anar-ne traient l'entrellat fins on es pugui. I menys puc acceptar que s'insinuï - i es fa tan clarament en aquest cas – el lligam entre Déu i infelicitat, quan precisament els qui hem optat per endirsar-nos en l'aventura de la relació amb Déu, és perquè en Ell, i només en Ell hi podem trobar, i hi trobem, la felicitat verdadera i completa i, a més, eterna.
Com a cristians no ens podem pas alegrar que hi hagi germans nostres que no tinguin aquest mateix do, però tampoc ens hem d'esverar com si això ja fos la fi del món. El fenomen de l'ateisme no es pas nou. Potser ara sigui més potent i certament es manifesta més diàfanament. El que ens cal a tots és respecte mutu dins la legítima pluralitat en la diversitat.
Acabem de celebrar la festa de l'Epifania del Senyor, que vol dir precisament de la Manifestació del Senyor. Els mags, els savis, els reis, diguem-ne com ens vagi més bé, adoren Déu en aquell Infant, el Nen Jesús, com a l'Estel lluminós on finalment ha desembocat la seva recerca vital constant. Adorar Déu és reconéixer-lo com a Déu. Si altres prefereixen adorar qualsevol ideologia humana, qualsevol altra manera d'entendre la vida, incluït el model basat en l'ateïsme, hi tenen tot el dret, el mateix que nosaltres a adorar Déu Pare manifestat en Jesucrist, el Fill de Déu fet home que ens mostra el verdader rostre de Déu fet Ell tot Amor entregat per nosaltres i per la nostra salvació, amb totes les conseqüències de testimoniatge que comporta el fet d'haver optat per aquest camí.
Josep Mª Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada