Si no ens tornem com infants no entrarem al Regne del cel (Mc 10,15).
No és al mateix tornar-nos com infants que ésser infantils com aquell que vol que li donin totes les coses fetes i mastegades. És infantilisme pensar que Déu ens ho donarà tot tal com li demanem com si Ell fos un superman. Aquesta actitud ens faria més incapaços encara.
Tornar-nos com infants passa per la capacitat d'admirar-nos de les coses i de les persones.
Un dia jo anava amb tren i passada l'estació de Sant Andreu un home diu al seu fill: "- Ara ve Arc de Triomf". L'infant ja havia aprés a llegir i mirava tot el que veia de nou amb uns ulls ben oberts i el nas tocant al vidre de la finestra del tren. Quan vam entrar a l'estació el nen va deletrejar i digué "Arc... de.. Triomf" i tot seguit mira el seu pare i li fa: - "Com ho sabies?" L'infant s'admirava que el seu pare sabés fins i tot les coses que no havien passat. L'anècdota us semblarà insignificant però aquesta capacitat d'admirar converteix el petit en una persona oberta a tot el que pugui descobrir i veure. Ben a revés d'aquells adults amb els que no pots parlar de res amb ells perquè, abans que els ho diguis, "ja ho saben tot".
La fe es manifesta de manera semblant. Ens situem davant de Déu admirant cada dia allò que rebem de nou, com Jesús que era capaç de dir: "T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. (Mt 11,25). O també ens admirem de les grandeses de la natura contemplant, com Jesús, el vestit d'una flor o la vida d'un ocell (Mt 6,25-30). I també quan els pastors van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors (Lc 2,17-18).
Si sabem descobrir el rostre dels més petits, dels que ploren i dels que estan contents com Jesús que sabia endevinar el plor de les dones que el planyien en el camí de la creu (Lc 23,27-31) i la joia de la dona agraïda que li havia rentat els peus amb les llàgrimes (Lc 7,44-47) estem, com infants, oberts a la fe.
Mireu com els dels mags estaven oberts a qualsevol novetat i, s'alegraren molt quan tornaren a veure l'estel mentre sortien de Jerusalem i quedaren embadalits davant l'infant i la seva mare (Mt 2,11). Si tu saps admirar-te estaràs obert a tot el que vingui i no et farà por cap mena de canvi dels que es van produint a cada moment en el món.
Precisament els fonamentalistes són aquells que no són capaços d'admirar-se de res perquè ho volen veure tot ben segur i mai no voldrien que es produïssin cap mena de variacions. Encara que sembli el contrari aquests, els que no volen cap mena d'alteració, són els més mancats de fe perquè aquesta és, primer de tot, la capacitat de quedar fascinats com els infants i d'agrair qualsevol novetat o canvi.
Josep ESCÓS i SaRSANEDAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada